L’opinió de la Cambra

Presentació de l’Informe econòmic 2020

Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern, distingides autoritats, senyores i senyors,

Gràcies a tots els presents i també als que esteu connectats en línia a través del nostre canal YouTube, per acompanyar-nos en aquest acte de presentació de l’Informe econòmic anual de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.

Fa només uns mesos que vaig ser elegit president d’aquesta institució i, per tant, és el primer cop que em correspon fer aquesta presentació i és tot un honor. Des de fa 26 anys la Cambra elabora aquest Informe per complir un mandat legal i sobretot com una mostra més de la voluntat de servei a l’economia del nostre país. És una satisfacció poder dir que en el transcurs d’aquests anys s’ha convertit en una eina de referència per conèixer de prop la nostra realitat econòmica.

Aquesta vint-i-sisena edició de l’Informe analitza l’evolució econòmica de l’exercici 2020, en què la crisi sanitària de la covid-19 va provocar caigudes històriques de l’activitat a tot el món. Però, avui, també donarem la nostra visió de les perspectives econòmiques per a l’any 2021, en un moment particularment assenyalat de la història econòmica recent i en un context encara molt delicat per a les empreses i l’economia del país.

A escala mundial, l’any 2020 serà recordat com el pitjor any de la història econòmica en període de pau per la pandèmia de la covid-19. L’emergència sanitària va paralitzar l’economia mundial durant setmanes i va originar les pèrdues econòmiques més grans des de la Segona Guerra Mundial. Davant d’aquesta situació, les mesures preses pels governs i les institucions econòmiques per atenuar l’impacte de la crisi han estat contundents i ràpides. Han esmorteït les caigudes de les rendes, han facilitat moratòries en els pagaments, han garantit l’abundància de liquiditat i l’accés favorable al crèdit, i han ancorat els baixos tipus d’interès.

L’impacte de la crisi va ser més gran a les economies amb un pes més elevat del sector serveis, i en particular, de les activitats que requereixen més contacte social, com ara el turisme, la restauració, el comerç i l’oci. Aquest factor explica que la contracció del PIB a les economies avançades hagi estat més intensa que no pas a les economies en desenvolupament.
Entre les economies avançades, l’impacte de la pandèmia tampoc no va ser uniforme. La zona euro va ser la regió més afectada, amb una caiguda que ha estat gairebé del doble de la dels Estats Units. Dins de la zona euro, les economies d’Espanya i França es troben entre les més impactades, amb caigudes del PIB del 10,8% i 8,0%, respectivament (segons l’FMI), en bona part a causa d’un pes del sector turístic més important en el PIB.

A Andorra la caiguda de l’activitat durant el 2020 va ser més intensa que a les economies veïnes i que al conjunt de la Unió Europea, a causa del pes superior de les activitats terciàries i, en particular, del comerç i el turisme, en l’economia. L’any 2020 el PIB andorrà va registrar una contracció del 12% en termes reals, una davallada que deixa enrere una etapa de sis anys consecutius de creixements positius.

El xoc d’oferta i demanda que va provocar la pandèmia s’ha reflectit en l’evolució negativa de la gran majoria d’indicadors econòmics. En particular, destaquen els forts descensos registrats dels visitants, del consum d’energia elèctrica, de les matriculacions de turismes, de les importacions de materials de construcció i de la inversió pública, entre altres. Només es desmarquen d’aquesta tendència negativa el nombre d’establiments –que van mantenir una evolució a l’alça per setè any consecutiu– i el crèdit bancari –que va registrar un creixement superior al de 2019. Aquest fet reflecteix el paper clau de facilitador de liquiditat que ha exercit el nostre sistema financer durant la pandèmia. El deteriorament econòmic també va repercutir en un empitjorament del mercat de treball, si bé les mesures excepcionals preses pel Govern, com ara els ERTO, el van esmorteir en part.

Per sectors, els serveis –i en particular el turisme i el comerç– van ser els més perjudicats per les restriccions de mobilitat, fet que es va traduir en caigudes històriques de l’activitat. L’evolució de la resta de sectors (primari, indústria i construcció) també va empitjorar el 2020 en relació amb l’exercici anterior.
L’any 2020 el sector de la construcció, després d’una etapa fortament alcista de quatre anys, va patir una davallada significativa de l’activitat, com a conseqüència de les restriccions decretades per contenir la pandèmia. Aquesta pèrdua d’impuls es va produir tant en el segment de l’habitatge com en la inversió pública. Tot i això, durant la segona meitat de l’any 2020 el segment de l’habitatge va tenir una capacitat de recuperació més ràpida, gràcies a la represa de les obres que estaven en curs.

Quant a la indústria i la manufactura, la reducció de l’activitat va ser més moderada que a la resta de sectors. L’evolució negativa es va reflectir en la caiguda d’alguns indicadors, com ara el consum elèctric i els salaris mitjans. No obstant això, destaca el fet que el 2020 el nombre d’establiments va créixer i que el sector va continuar creant ocupació, ja que a mesura que avançava l’any es va anar recuperant progressivament de les conseqüències de la covid-19.

El sector serveis és el nucli fonamental de l’economia andorrana, pel gran pes que té en el teixit empresarial andorrà. L’any 2020 els serveis van ser els més perjudicats per la pandèmia de la covid-19, especialment els sectors que requereixen contacte social i mobilitat, com ara l’hoteleria, la restauració, el transport i el comerç.

El fort impacte de la pandèmia sobre l’activitat del sector turístic es va reflectir a tots els indicadors vinculats. Hi va haver reduccions molt importants del nombre de pernoctacions totals, dels dies d’esquí venuts i del nombre d’assalariats del sector. En la mateixa línia, les enquestes de la Cambra van recollir la pitjor valoració històrica dels empresaris del sector hoteler sobre l’evolució de la marxa dels negocis.
Al comerç, l’activitat també va patir un descens molt pronunciat. Es va produir una forta reducció del nombre d’assalariats i un descens de les importacions totals de mercaderies, que reflecteix en bona part la caiguda de les vendes del comerç.

Pel que fa al sector bancari, l’impacte de la pandèmia també va ser significatiu. La caiguda dels beneficis agregats de totes les entitats del país va ser del 25,3% durant l’any 2020. Els resultats del sector bancari van ser penalitzats per l’increment de provisions fetes per cobrir els efectes de la pandèmia, en un context econòmic de tipus d’interès baixos, d’adaptació contínua a la normativa bancària internacional i de fortes inversions tecnològiques. Tanmateix, la resiliència i la capacitat d’atracció de negoci, i també el compromís del sector bancari amb l’economia, es van reflectir en un augment tant de la inversió creditícia bruta a clients com dels dipòsits i dels recursos gestionats. Tot plegat confirma que la sòlida posició de la plaça financera andorrana s’ha vist reforçada amb una ràtio de rendibilitat sobre fons propis i una ràtio de solvència superiors a la mitjana dels bancs europeus.

Respecte al sector públic, les mesures excepcionals adoptades per donar suport a l’activitat econòmica es van traduir en forts increments de la despesa pública i van tenir un efecte positiu sobre l’economia, però no van ser suficients per esmorteir tot l’impacte de la crisi sanitària. En paral·lel, la recaptació tributària va experimentar una forta davallada, que va fer elevar el dèficit pressupostari de l’Administració general fins al 4,2% del PIB. En canvi, els comuns van augmentar el superàvit un punt, fins a l’1,6% del PIB. En aquest context, s’estima que la pressió fiscal de l’any 2020 es va incrementar mig punt a causa de la forta caiguda del PIB nominal, i va arribar a ser del 25,5%. Aquesta xifra estableix un màxim històric.

Al marge de la pandèmia, entre els fets rellevants del darrer exercici, cal destacar la incorporació d’Andorra com a 190è membre del Fons Monetari Internacional. Aquest fet aporta credibilitat al país i ofereix una xarxa de seguretat en casos extrems de manca de finançament en el mercat.

Després de fer el balanç de l’evolució econòmica de l’exercici 2020, ara cal parlar de l’actualitat econòmica i de les perspectives de futur.

Després d’haver viscut un any 2020 tan negatiu, les perspectives econòmiques per a l’any 2021 són positives, però encara estan envoltades d’una gran incertesa.

En l’àmbit internacional, la recuperació es preveu intensa al llarg de l’any 2021. Ara bé, s’observen diferències en el ritme de recuperació per àrees i països. Així, mentre que els Estats Units ja han recuperat el nivell de PIB previ a la crisi, la zona euro ho farà al llarg de 2022.

Com hem dit, l’impacte econòmic de la pandèmia ha estat desigual per sectors econòmics. I aquesta desigualtat ha comportat afectacions diferents per als col·lectius socials: en efecte, la destrucció d’ocupació ha afectat sobretot els treballadors joves i menys qualificats. Per altra banda, les mesures de política econòmica sense precedents que s’han desplegat per lluitar contra els efectes de la pandèmia han evitat una caiguda més dràstica del PIB, però, a la vegada, han increment sobtadament els nivells de deute. Això limitarà sens dubte les possibilitats de creixement de la despesa pública en el futur.

En aquest escenari, l’economia andorrana també comença a mostrar senyals de recuperació de l’activitat, afavorida pels avenços en la vacunació contra la covid-19. La vacunació ha permès que la situació epidemiològica interna i externa millori i ha fet possible que es vagin retirant progressivament moltes de les mesures de restricció de la mobilitat i la interacció social.

De l’exercici 2021 fins al mes d’agost, destaca l’evolució positiva d’alguns indicadors d’activitat, com les importacions de materials de construcció i les matriculacions de turismes, amb creixements de dos dígits. Altres signes de millora són els increments de les importacions de carburants i de les importacions totals, excepte només el capítol d’objectes d’art, de col·lecció o d’antiguitat, pel seu comportament erràtic. En canvi, l’activitat del sector turístic encara es mostra feble, amb un descens del nombre de visitants els primers vuit mesos de l’any, que s’afegeix al de l’any 2020.

Cal recordar també que segons l’enquesta sobre l’impacte econòmic de la covid-19, que la Cambra i Andorra Recerca + Innovació vam publicar fa pocs dies, les empreses han indicat una moderació en el ritme de disminució de la xifra de vendes global. Tanmateix, 5 de cada 10 empreses manifesten que continuen afectades per les conseqüències econòmiques derivades de la crisi sanitària.

En la mateixa línia, les dades del PIB andorrà del segon trimestre de 2021 indiquen un canvi de tendència i confirmen que la recuperació de l’activitat ha agafat embranzida, amb un creixement del PIB del 25%, un augment superior al dels països veïns i al de la mitjana europea. Cal confiar que es mantingui aquesta evolució més positiva en els pròxims trimestres.
La millora que mostren els indicadors d’activitat dels darrers mesos no s’ha deixat notar encara en l’evolució del mercat laboral. Així, el retrocés del nombre d’assalariats que hi va haver fins al mes de juny d’aquest any va ser més intens que el del mateix període de l’any 2020, sobretot en els sectors de l’hoteleria i el comerç.

De cara als propers mesos, hi ha confiança que les altes taxes de vacunació assolides als països del nostre entorn permetin seguir retirant restriccions i avançar cap a la quasi normalitat, fet clau per consolidar i impulsar la recuperació iniciada aquest estiu. En aquesta línia, segons les opinions recollides a les enquestes de la Cambra, les empreses anticipen una millora de la marxa dels negocis a tots els sectors el segon semestre de 2021.

En conclusió, les previsions són que l’economia andorrana està accelerant el pas durant el segon semestre d’enguany i que l’exercici es podrà acabar amb una taxa força positiva de creixement del PIB. Tot i això, encara caldrà almenys un altre any per poder recuperar els nivells d’activitat precovid.

Fet el diagnòstic del context econòmic actual, voldria expressar algunes idees sobre la visió que té la Cambra del moment econòmic que estem vivint i dels reptes de futur que cal afrontar els pròxims anys.

La injecció de recursos públics per sostenir el teixit productiu, l’ocupació i les rendes de les famílies, ha permès atenuar els efectes econòmics i socials derivats de la pandèmia.

Tanmateix, aquestes mesures de suport a les empreses no són suficients per recuperar el nivell d’activitat a curt termini i tornar en un mitjà termini al camí d’inversió i creixement potencial previs a la pandèmia. L’impacte econòmic i social provocat per la pandèmia ha posat de manifest les debilitats i fortaleses de l’economia andorrana. També ha accelerat determinats processos de transformació estructural i de digitalització que han evidenciat la necessitat d’afrontar una sèrie de reformes inajornables.

Tot això ens ha de portar a posar en marxa el desenvolupament d’un Pla econòmic amb un triple objectiu:
– – –
A curt termini, promoure accions de suport a les empreses per pal·liar els efectes de la crisi sanitària i rellançar el dinamisme empresarial.

A mitjà termini, impulsar un procés de transformació estructural de l’economia.

I a llarg termini, promoure un desenvolupament més sostingut i resilient des del punt de vista econòmic, mediambiental i social.

En aquest context, vull aprofitar l’acte d’avui per remarcar cinc reptes prioritaris per a la Cambra, que pensem que hem d’abordar com a país.

1. Primer repte, suport als sectors tradicionals per adaptar-se als nous reptes que comporten la digitalització i la globalització econòmica, i també per promoure la diversificació econòmica.
El turisme i el comerç són dos pilars fonamentals de creació de riquesa del nostre país. La irrupció de la pandèmia va provocar un enfonsament de la demanda i una hivernació de les activitats turístiques i de les activitats comercials més vinculades a la demanda externa.

Davant d’un escenari global cada cop més competitiu i exigent, s’ha posat de manifest la necessitat de promoure, més que mai, la col·laboració publicoprivada per abordar els reptes del model turístic. Entre altres iniciatives, caldrà buscar estratègies de creixement sostenible en termes de volum i qualitat de la demanda, així com noves experiències que facin més atractiva la destinació.

Sense perjudici de les consideracions anteriors, ara la principal preocupació és atreure turisme, aquest trimestre i el pròxim, per pal·liar l’efecte de les temporades perdudes. Esperem que el bon ritme de vacunació a Andorra i als països de l’entorn consolidi la recuperació de l’activitat, i en aquest context, demanem que Andorra Turisme intensifiqui les campanyes de promoció per estimular la demanda exterior, reforçant la imatge de seguretat sanitària d’Andorra.

Pel que fa al comerç, abans de l’esclat de la pandèmia, el sector ja es trobava immers en una transformació important del model de consum que afecta el comerç tradicional i no contribueix a resoldre la disminució constant del nostre atractiu comercial. La Cambra, dins el Pla estratègic de turisme de compres i amb el suport del Govern, va posar en marxa l’any 2018 el programa Label de qualitat, certificat de comerç excel·lent, com una eina per ajudar les empreses en aquest procés de modernització del sector. Confiem que després de la represa del Pla estratègic de turisme de compres per part del Ministeri d’Economia, podrem recuperar el suport del Govern a aquesta iniciativa que tant valora el sector del comerç. L’objectiu és seguir impulsant el sector cap a l’excel·lència en la gestió i el servei. A més, acabem d’iniciar un servei d’assessorament que hem anomenat Store assistant, per orientar el comerç més petit en l’oferta de qualitat i el servei del punt de venda. En un futur es preveu estudiar la possibilitat d’ampliar aquest servei als petits establiments d’hoteleria i restauració.

D’altra banda, la Cambra defensa que l’atracció dels inversors es faci tenint en compte la identificació amb el nostre ecosistema empresarial. Aquesta estratègia s’adreça a les empreses i els inversors, tant nacionals com estrangers, que aporten un valor afegit real a l’economia i consoliden un desenvolupament qualitatiu i sostenible del país. Si bé correspon al Ministeri d’Economia la prospecció per atreure les inversions cap a Andorra, atesa la dimensió més política d’aquesta missió, la Cambra i altres agents econòmics haurien de ser consultats per preveure una política d’atracció d’inversions ambiciosa i coordinada entre l’Administració i els agents privats.

Celebrem que el Govern progressi en el projecte de crear una zona franca com a pol de desenvolupament de noves activitats i de diversificació econòmica. Aquest projecte va ser promogut per la Cambra en la legislatura anterior, en què es van mantenir reunions amb representants de diversos ministeris concernits, assessors i agents privats interessats. Esperem poder continuar treballant conjuntament amb el Govern en aquest projecte i està informats dels avenços que es vagin produint, amb la finalitat de poder donar una opinió contrastada amb els diferents agents que poden estar implicats.

2. Segon repte, accelerar la transició digital d’Andorra, mitjançant reformes i inversions que potenciïn les infraestructures, les competències i la tecnologia necessària per una economia i societat digitals.

Des del sector públic i el sector privat caldrà facilitar la disponibilitat d’eines i d’equips adequats, i impulsar la capacitat digital dels treballadors, dels empresaris i de la ciutadania en general. Cal donar suport a la digitalització de les empreses, reorientant el model productiu cap una economia més competitiva i sostenible: es tracta d’augmentar la productivitat i al mateix temps millorar el benestar i la inclusió social. Aquest canvi constitueix un desafiament per a un teixit empresarial dominat per autònoms i petites i mitjanes empreses, amb capacitats de modernització limitades. La majoria de les empreses no disposen dels recursos necessaris per invertir en tecnologies digitals i canvis organitzatius i per fer-les servir en els processos de producció, de distribució i de gestió.

El segon estudi sobre la maduresa digital de les empreses andorranes elaborat per Iniced, MoraBanc i la Cambra destaca com a fet més rellevant que el 53% de les empreses andorranes encara no disposa d’un full de ruta per a la transformació digital.

Per aquest motiu, la Cambra s’ha proposat com a objectiu promoure la digitalització a les empreses i acompanyar-les durant tot el procés. Des de fa temps estem impartint formacions en competències, coneixements i habilitats digitals i actualment treballem en un nou programa innovador per fomentar la digitalització empresarial, que esperem impulsar conjuntament amb el Govern per poder arribar al màxim nombre d’empreses. Desitgem que el programa pugui tenir el suport d’un finançament provinent del Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa, mitjançant el programa de subvencions del Govern anunciat pel cap de Govern el 15 de setembre passat en el seu discurs al debat sobre l’orientació política global del Govern.

La digitalització dels serveis públics i la simplificació administrativa ja no són una prioritat necessària, sinó una obligació forçosa i ineludible. La digitalització dels serveis públics no només requereix la digitalització dels documents administratius; també és indispensable transformar els processos per fer-los més àgils i eficients. Malgrat que s’han fet alguns avenços, les empreses consideren que encara hi ha molt marge de millora per tal d’adaptar el modus operandi de l’Administració a les seves necessitats i demanen un esforç superior en aquest àmbit centrat en afavorir l’activitat empresarial. Animem el Govern a fixar-se un objectiu ambiciós i establir un termini per digitalitzar tots els procediments administratius, com s’ha fet a França amb l’horitzó posat en el 2023.

Fer més senzills els procediments administratius exigeix altres passos, com el que la Cambra demana reiteradament des de fa anys, de passar d’un sistema d’autorització prèvia a un sistema de comunicació prèvia i declaració responsable.

La simplificació administrativa és l’acció prioritària citada per les empreses (amb una valoració de 4,34 sobre un màxim de 5) entre les accions que hauria d’emprendre el sector públic per afavorir la sortida de la crisi. Així ho posa en relleu l’enquesta efectuada per la Cambra i Andorra Recerca + Innovació el mes de juliol passat, sobre l’impacte de la crisi de la covid-19 en les empreses.

3. Tercer repte, la reforma del sistema fiscal.
La reforma del sistema fiscal requereix una anàlisi profunda de les diverses figures impositives, de l’univers de les bonificacions i de les millors pràctiques internacionals per impulsar un creixement sostingut i resilient del teixit empresarial del país. Andorra ha de continuar mantenint una fiscalitat baixa en relació amb l’entorn davant la dura competència europea i internacional. I ho ha de fer malgrat la pressió sobre les finances públiques a causa del cost dels recursos públics destinats a alleujar les conseqüències econòmiques i socials de la pandèmia.

La pressió fiscal no hauria d’anar més enllà del 25% per créixer en l’entorn global.

A la Cambra entenem que la reforma fiscal de la imposició directa de l’ordenament tributari andorrà que ens ha presentat el Ministeri de Finances ha de partir d’una sèrie de premisses bàsiques:

– D’una part, les modificacions que es proposin han d’estar harmonitzades amb la regulació tributària comunal per aconseguir un sistema impositiu nacional coherent.
– Així mateix, la reforma no hauria de perjudicar de manera desmesurada cap sector econòmic concret.
– I en tot cas, mitjançant la modificació s’ha d’aconseguir impulsar la digitalització, la innovació, el desenvolupament sostenible i altres pràctiques que aportin competitivitat a l’empresa i a l’economia andorrana en general.

Tot i que presentarem les nostres observacions al Projecte del llei de creació de la taxa turística quan disposem del text, considerem positiu el caràcter finalista de l’impost. Tot i això, creiem que el sector turístic hauria de ser consultat a l’hora de definir les activitats o les despeses concretes que es finançaran amb els recursos recaptats. Així mateix, pensem que cal un diàleg més estret amb el sector per trobar el moment més adequat per implantar la taxa, tenint en compte els contractes ja acordats amb alguns operadors.

4. Quart repte, impulsar la transició ecològica i les actuacions en matèria d’energia i clima.
Les pressions sobre la producció i el consum dels recursos i el medi ambient són cada cop més exigents. Les empreses han d’anticipar canvis de model i comprometre’s a definir i posar en pràctica estratègies per utilitzar de manera més eficient aquests recursos.

L’economia circular pot constituir una palanca important en la lluita contra el canvi climàtic. La reutilització, la reparació, la renovació i el reciclatge dels productes s’han de començar a reintroduir amb més força en la societat.

La mobilitat sostenible, la rehabilitació d’edificis, el desplegament d’energies renovables són algunes de les línies amb més inversió en la transició verda. Aquesta transició s’ha de fer sobre la base del diàleg i d’un ampli acord amb els agents econòmics implicats, tenint en compte la dimensió de les empreses i els costos associats que comportarà. En aquest sentit, la Cambra vol recordar les seves funcions com a òrgan consultiu i d’assessorament de l’Administració general per ajudar a impulsar el canvi.

Pel que fa a les infraestructures de comunicació, la Cambra veu amb bons ulls que el Govern impulsi estudis per analitzar noves vies de comunicació aèries i terrestres, tant internes com amb l’exterior, per fer possible una mobilitat més sostenible i un desenclavament del país.

5. Cinquè objectiu, he deixat per al final l’acord d’associació amb la Unió Europea.
Si bé Andorra ha de trobar el seu encaix amb Europa, al sector empresarial li resulta difícil projectar les oportunitats que pot oferir la integració al mercat interior i l’impacte positiu sobre l’economia. Per contra, els empresaris temen una regulació desproporcionada a la mida i les possibilitats del nostre mercat i una rígida disciplina en el compliment d’algunes regles que requeririen un tracte especial i diferenciat, ateses les diferències estructurals i de dimensions entre les parts. Agafant les paraules del cap de Govern en el seu discurs al debat sobre l’orientació política –en què deia que “Som un país diferent i, a la vegada, som un país europeu”–, pensem que els negociadors andorrans han de traslladar a la Unió Europea que no es pot exigir la mateixa disciplina de compliment de les normes a un microestat com Andorra que als altres països quan hi ha un desequilibri tan gran en l’estructura i la dimensió dels mercats. Aquest fet pot provocar un procés d’obertura comercial que generi situacions de divergència econòmica contràries al creixement econòmic sostingut i equitatiu d’Andorra.

En tot cas, la Cambra és present amb altres agents econòmics a la taula de treball creada pel Govern per fer un seguiment acurat de les negociacions i pendent del interessos i les necessitats d’Andorra, que la nostra institució coneix sobre el terreny. Ara entrem en un període especialment important de la negociació amb les polítiques d’immigració, les prestacions socials i la lliure circulació de serveis.

No vull acabar les meves paraules sense reconèixer i agrair l’esforç del Govern durant aquest any i mig de pandèmia, per les nombroses mesures aprovades i la injecció de recursos assignats per mantenir el teixit empresarial, l’ocupació i les rendes de les famílies.

M. I. Cap de Govern, us dono les gràcies per la vostra presència en aquest acte i us torno a oferir la col·laboració de la Cambra per encarar amb èxit els reptes que haurà d’afrontar Andorra els propers anys.

Moltes gràcies a tothom.

 

Josep M. Mas Torres

President

.

PHP Code Snippets Powered By : XYZScripts.com