Prat de la Creu, 8. AD500 Andorra la Vella
+376 809292

L’opinió de la Cambra

Presentació de l’Informe econòmic 2017

cambra andorra

Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern, distingides autoritats, senyores i senyors,

Benvinguts un any més a l’acte de presentació de l’Informe econòmic anual de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.

Fa només uns mesos que vaig ser elegit president d’aquesta institució i, per tant, és el primer cop que em correspon aquesta presentació. Des de fa 23 anys la Cambra elabora aquest Informe com a mandat legal i sobretot com una mostra més de la voluntat de servei a l’economia del nostre país, que és l’objectiu que guia totes les actuacions d’aquesta institució. Per aquest motiu, en aquest primer exercici del meu mandat no vull deixar d’expressar el meu sincer reconeixement als presidents que m’han precedit i també a totes les persones que han estat membres tant del Comitè executiu com del Ple de la Cambra.

Aquesta edició de 2017 es presenta novament amb el propòsit d’oferir una anàlisi rigorosa i ben documentada sobre la realitat de l’economia d’Andorra, i també sobre la situació econòmica i financera internacional.

L’any 2017 l’economia mundial va accelerar el ritme de creixement fins al 3,7%. Es tracta de la millor evolució des de l’any 2011 segons les estimacions de l’FMI. A més, l’acceleració del creixement es va produir tant a les regions avançades com a les regions emergents, un fet que no succeïa des de feia set anys.

Als països avançats, la zona euro va protagonitzar la gran sorpresa de l’any en créixer per sobre de les expectatives i superar la taxa de creixement del PIB dels Estats Units. En concret, el creixement es va accelerar als països del nucli central, especialment a Alemanya i França, i també va ser destacat als països que havien patit més la recessió (Irlanda, Espanya, Portugal, i fins i tot Grècia, que va sortir de la recessió el 2017).

En el cas particular de les nostres economies veïnes, la conjuntura econòmica de 2017 va ser positiva. L’economia francesa va créixer al ritme més alt dels últims sis anys (un 2,2%, segons l’INSEE), tot i que va continuar sent inferior al del conjunt de la zona euro. Per la seva banda, l’economia espanyola va tancar l’any 2017 amb un creixement anual del PIB del 3,1%, i va ser l’economia que va créixer més dels grans països desenvolupats.

En aquest context, el comportament de l’economia andorrana durant l’any 2017 també va ser positiu. L’estimació del PIB publicada pel Govern mostra un creixement de l’1,9% en termes reals, el mateix ritme que el 2016. D’aquesta manera, Andorra ha continuat allargant l’etapa de creixement econòmic que es va iniciar el 2013 i que li està permetent recuperar a poc a poc els nivells d’activitat anteriors a la crisi.

Ara bé, en perspectiva internacional, el creixement del PIB andorrà durant el 2017 va quedar per sota tant de les economies veïnes de França i Espanya com del conjunt de la Unió Europea.

El bon comportament del context internacional, sobretot de la zona euro i més en particular d’Espanya, és un dels factors clau que està afavorint el creixement de l’economia andorrana. Aquest factor de suport ha estat contrarestat, en part, per les dificultats de caràcter intern que ha patit el sector financer els darrers tres anys, tant per la intervenció de la Banca Privada d’Andorra el 2015, com per un entorn regulador cada cop més exigent i competitiu, que ha requerit un esforç de transformació i adaptació molt important.

L’evolució positiva de l’economia andorrana es pot constatar en la tendència alcista de la gran majoria d’indicadors d’activitat i demanda de l’any 2017, tot i que la millora ha tingut lloc des de nivells que en alguns casos encara són relativament baixos. Entre els indicadors més rellevants destaquen els increments de les importacions (del 6,6%), el nombre de turistes (del 6,5%), l’ocupació assalariada (del 3,0%) i la matriculació de turismes (del 19,1%), tots ells superiors als de 2016. També va ser significatiu el dinamisme de les matriculacions de vehicles industrials i l’increment del nombre d’establiments inscrits al Registre de Comerç i Indústria. Concretament, el nombre d’establiments inscrits va augmentar el 5,9%, una xifra que significa una creació neta de 490 nous establiments l’any 2017. Només van quedar en terreny negatiu el consum d’energia i el crèdit.

Per sectors, el creixement econòmic andorrà va continuar liderat pels serveis, i sobretot per les activitats vinculades al turisme. Cal assenyalar la contribució també positiva de la construcció, després que el 2016 mostrés els primers símptomes clars de reactivació. En canvi, la indústria i l’agricultura van mostrar un afebliment del ritme d’activitat en relació amb l’exercici anterior.

Així, més en detall, el sector de la construcció, tot i que encara es troba en nivells d’activitat baixos, va refermar la tendència de recuperació iniciada l’any 2016, després de nou anys de crisi profunda. D’una banda, per segon any consecutiu l’ocupació del sector va augmentar, i ho va fer un 2,1% anual, fins als 2.875 assalariats. Hem de precisar, però, que la xifra d’assalariats del sector de la construcció encara és un 58% inferior al màxim assolit el 2006 (en què hi va haver 6.788 assalariats). El 2017 els salaris mitjans van augmentar un 3,2%, que és l’augment més gran des de 2007, sota la pressió de la manca de mà d’obra formada en el sector. Aquest factor és un punt crític per seguir assegurant el creixement sostingut de l’activitat de la construcció. D’altra banda, les importacions de materials de la construcció van augmentar un 3,1% i la inversió pública va experimentar un fort increment (del 19%), després del retrocés important que havia tingut lloc l’any 2016. Tanmateix, per estabilitzar el creixement del sector de cara als propers exercicis, cal augmentar la inversió pública per assolir el llindar mínim preconitzat del 3% del PIB.

Pel que fa al sector de la indústria i la manufactura, l’evolució de 2017 va ser dèbil. Aquesta feblesa es va reflectir en una reducció del nombre d’assalariats (que va ser del -0,7%) i en un estancament del nombre d’empreses del sector. No obstant això, també s’ha observat una tendència de millora suau del clima de confiança del sector, reflectida en les respostes de les empreses a les enquestes de la Cambra. Així, l’indicador de confiança en mitjana anual va recuperar un saldo positiu, una circumstància que no es veia des de l’any 2002.

L’any 2017 els serveis es van mantenir com el sector més dinàmic de l’economia, liderats per la millora de les activitats vinculades al turisme. Aquesta evolució positiva ha continuat impulsada per l’augment del nombre de visitants –principalment dels turistes, ja que el nombre d’excursionistes va caure lleugerament. L’evolució a l’alça de l’activitat turística també s’ha posat de manifest en l’augment dels dies d’esquí venuts i en l’increment del nombre de pernoctacions totals.

Al comerç, en canvi, l’avenç de l’activitat va ser bastant més modest, si es té en compte l’escàs creixement que van registrar la majoria d’indicadors del sector. Com a resultat d’aquesta situació, els increments d’assalariats i d’establiments de l’hoteleria van ser bastant superiors als del comerç. Andorra ha estat tradicionalment una destinació de compres, però s’observa amb preocupació com l’augment de l’afluència turística i la millora progressiva de la situació econòmica general no estan millorant, com es preveia, els resultats del comerç, que al llarg de l’any 2017 lluny de recuperar-se, es va mantenir estancat.

El sector financer va ser la branca dels serveis que va registrar l’evolució menys favorable, com ja va passar el 2015 i el 2016. La feblesa de l’activitat s’ha constatat en una reducció de la inversió creditícia bruta a clients (del -5,0%) i dels dipòsits (del -6,8%). Aquest fet ha repercutit en un descens dels beneficis del sector bancari, per quart any consecutiu, que el 2017 va ser del 15,8%, i en una retallada de l’ocupació en el conjunt del sector financer i assegurador (que va ser del -4,1%). Tanmateix, tot i els canvis produïts en l’entorn conjuntural, va tenir lloc un increment de l’1,5% dels recursos gestionats de clients, i es va assolir així una xifra màxima històrica de 46.138 milions d’euros. Sens dubte, un signe d’estabilitat i fortalesa de la plaça financera andorrana.

Respecte al sector públic, la contribució a l’activitat de l’any 2017 va ser més favorable que l’any anterior, gràcies a l’aplicació d’una política fiscal menys restrictiva. Els superàvits públics obtinguts el 2017, tant de l’Administració general com dels comuns, es van reduir fins al 0,3% i l’1,2% del PIB, respectivament. Aquest fet respon, en bona part, a l’augment significatiu de les despeses d’inversió protagonitzat pels comuns i a un increment apreciable de les despeses de funcionament de totes les administracions.

Paral·lelament, la pressió fiscal es va reduir set dècimes, fins al 24,5%, després que l’any 2016 s’assolís un màxim històric. Aquesta reducció de la pressió fiscal s’explica pel creixement notable que va experimentar el PIB l’any 2017 (xifrat en 2,8% en termes nominals), sense que la recaptació tributària disminuís. La xifra sobre la pressió fiscal de 2017 contrasta amb el 18% que hi havia l’any 2009, però és inferior al 40% de la mitjana europea (segons dades de l’any 2016) o al nivell dels nostres veïns europeus més propers: França (on és del 47,6%) i Espanya (amb el 34,1%).

Finalment, l’anàlisi de les dades sobre inversió estrangera durant l’any 2017 indiquen que es van rebre 774 sol·licituds d’inversió, en línia amb la mitjana dels dos anys anteriors, que s’han acabat traduint en un volum total d’inversió formalitzada de 83 milions d’euros. Aquesta xifra representa aproximadament el 3% del PIB, que són vuit dècimes menys que el volum registrat l’any 2016.

Fins aquí el balanç de l’evolució econòmica nacional i internacional en el transcurs de l’exercici 2017. Ara cal parlar de l’actualitat econòmica i de les perspectives de futur.

Durant la primera meitat de 2018, l’economia mundial ha mostrat un comportament globalment positiu. Tot i això, en els darrers mesos els riscos a la baixa s’han aguditzat, especialment per les creixents tensions comercials i per l’augment del preu del petroli. De fet, l’FMI, en l’informe de perspectives de juliol, ha mantingut el pronòstic de creixement mundial en el 3,9% per als anys 2018 i 2019, però ha revisat a la baixa el creixement previst per al Japó, el Regne Unit i la zona euro, com a conseqüència de l’afebliment de l’activitat a començaments de 2018.

A la zona euro, la recuperació s’ha frenat durant la primera meitat de l’any. La pèrdua d’impuls durant el 2018 és bastant generalitzada i s’ha produït a tots els sectors, segons el Banc Central Europeu. Entre els països que han registrat taxes de creixement més elevades durant el segon trimestre destaquen Espanya, Alemanya i els Països Baixos. En canvi, França i Itàlia se situen a la cua d’Europa.

En el cas concret dels nostres països veïns, Espanya continua sent una de les economies més dinàmiques d’Europa, si bé les previsions assenyalen que el creixement del PIB per al conjunt del 2018 es moderarà fins al 2,8%. Per la seva banda, França ha patit una frenada brusca del creixement els primers dos trimestres d’aquest any. Les previsions dels organismes internacionals per a l’any 2018 indiquen que el creixement de l’economia francesa se situarà per sota del 2%.

En aquest context, durant el 2018, l’evolució de l’activitat econòmica del Principat seguirà estant molt condicionada pel dinamisme de la demanda procedent d’Espanya, i en menor mesura d’altres països europeus. I, com s’ha comentat, aquest dinamisme està començant a mostrar alguns símptomes de desacceleració.

Els principals indicadors d’activitat d’Andorra disponibles de l’any 2018 assenyalen la continuïtat de la fase expansiva dintre d’uns registres moderats. En positiu, destaca l’acceleració de l’ocupació assalariada, amb un creixement del 3,5% els primers cinc mesos de l’any, gràcies a l’impuls dels serveis i la construcció. L’Enquesta de Forces del Treball corresponent al primer trimestre de 2018 també recull una evolució alcista de la població ocupada al país.

En paral·lel, hi ha altres indicadors clau que registren avenços fins al juliol, si bé es moderen respecte als de fa un any. Per exemple, les importacions, que han crescut el 4,1%, i el nombre de visitants, que han augmentat un 1,3%. D’altra banda, la desacceleració del nombre de visitants s’explica per un creixement menor del nombre de turistes, que són els que gasten més, tot i que els excursionistes mantenen la tendència d’augment moderat. En l’àmbit de les importacions, destaca el fort creixement de les importacions de materials de construcció, que posa de manifest la recuperació que està experimentant aquest sector. I finalment, es moderen les matriculacions de turismes, tot i que encara mantenen una dinàmica força elevada.

En la mateixa línia, les enquestes de la Cambra assenyalen que la recuperació de l’activitat es continuarà consolidant al llarg d’aquest any 2018. També indiquen que ho farà a un ritme pausat, amb millores moderades de la marxa dels negocis, amb l’excepció destacable del comerç, que seguirà presentant un to general de l’activitat molt fluix. Tot plegat reforça la idea que el 2018 l’economia andorrana registrarà un creixement moderat del PIB, no gaire allunyat del creixement de 2017, o fins i tot inferior.

Fet el diagnòstic del context econòmic actual, aquest any volem incidir en la visió de la Cambra sobre l’estat actual de la nostra economia i el seu posicionament en un món cada cop més global, canviant i competitiu. Creiem que és prioritari reflexionar i debatre, tots plegats –institucions, empreses i ciutadania– sobre els grans reptes de país que haurem d’afrontar en els propers anys.

1) La competitivitat del sector comercial

El comerç al detall és el sector al qual està costant més de recuperar-se. El sector està davant d’un veritable canvi de paradigma i s’endinsa en una situació que pot arribar a ser preocupant.

Hem de ser conscients i realistes: l’activitat comercial està canviant a marxes forçades i el canvi és irreversible. Mai res serà com abans. El comerç està entrant en una situació de risc, i tenim el deure i l’obligació de ser previsors, àgils i ràpids, per adaptar-nos als canvis que estan arribant.

Els principals factors que afecten el comerç i que hem d’afrontar són:

En primer lloc, el canvi del comportament del consumidor.
L’augment del comerç electrònic i l’àmplia oferta comercial als països d’origen fa que, amb el mateix pressupost, les persones que ens visiten valoren molt més l’experiència d’oci i restauració que no pas la compra de productes. És una tendència que anirà a més; per tant, la botiga ha de ser experiencial i no només “expenedora” de productes. A més, no podem perdre de vista que hem de competir amb altres destinacions turístiques que s’estan recuperant i estan a l’alça.

En segon lloc, l’augment del comerç electrònic.
Avui podem comprar el que vulguem, quan vulguem i al lloc del món on vulguem.

El comerç electrònic necessita un impuls a Andorra. Cal l’esforç de tothom: dels comerciants, en primer lloc, i també de les institucions, per facilitar eines que contribueixin a la transformació digital del comerç. Des d’Actua i la Cambra començarem a treballar en la millora dels factors que limiten el desenvolupament del comerç electrònic (tràmits duaners, mitjans de pagament i cobrament, o logística, per exemple) i impulsarem plataformes conjuntes de venda online dirigides sobretot a la PIME.

En tercer lloc, la globalització de les marques i la tendència dels comerciants andorrans a dependre de centrals de compres dels països veïns, en particular d’Espanya.
Les estadístiques de comerç exterior confirmen aquesta tendència i la nostra dependència comercial respecte als països veïns.

Tradicionalment, el comerç andorrà s’havia caracteritzat no sols pel diferencial de preus, sinó també per l’efecte vitrina, que suposava oferir novetats que el visitant no trobava al seu mercat. Aquesta pèrdua de competitivitat ha estat provocada en alguns casos pel mateix efecte de la globalització (per exemple, vehicles alemanys, anglesos o francesos s’importen via Espanya; el whisky ja no ve d’Escòcia i el xampany francès, en un alt percentatge, ve d’Espanya). En altres casos ha estat la comoditat de l’empresari. En general, aquesta pràctica comporta l’encariment del producte i la reducció de la gamma oferta; és a dir, oferim els productes més cars i la mateixa gamma que el visitant troba a casa seva.

Cal recuperar la creativitat i buscar fórmules perquè els visitants trobin productes i experiències diferents dels que troben en origen.

En quart lloc, el diferencial de preus amb els països veïns.
Tot i que en els darrers anys s’ha perdut diferencial de preus, cal remarcar que encara es mantenen diferencials de preus en certs productes. Cal fer esforços per reconduir l’opinió estesa que “ja no val la pena comprar a Andorra”.

En cinquè lloc, hi ha molts espais de venda antiquats i que no compleixen les expectatives del comprador.
El comprador vol que el sorprenguin i que el sedueixin; vol viure una autèntica experiència de compra dins de la botiga. La millora de l’espai comercial hauria de ser una de les principals prioritats dels comerciants. A la Cambra, amb els viatges de benchmarking, treballem per ajudar els comerciants a fer aquest canvi.

En sisè lloc, la falta de professionalitat en l’atenció al client.
El client no rep en molts casos una atenció i una informació que el motivin a comprar. És una prioritat del país que els empresaris tinguin el personal degudament format. L’atenció al client en el sector del turisme i el comerç és la imatge que s’emporta el visitant.

Les administracions públiques i la mateixa Cambra ja estem facilitant programes de formació dirigits al personal d’aquests sectors i demanem que els empresaris s’impliquin formant els seus empleats en benefici propi i del país.

En setè lloc, l’adequació dels preus dels lloguers dels establiments comercials.
L’estancament en què es troba el comerç i el risc que la situació empitjori ens fan recomanar als propietaris de locals que s’obrin al diàleg amb els llogaters per comprendre la seva realitat.

En vuitè lloc, la pèrdua d’identitat lingüística davant el visitant.
Un bon nombre d’empleats del comerç i el turisme no parlen o no es presten a parlar el català, la nostra llengua oficial. Aquest fet no es pot atribuir a un problema de dificultat per trobar personal o a un excés de rotació. És una manca d’exigència per part de les administracions públiques i també dels mateixos empresaris.

Som l’únic Estat de parla catalana. La llengua és un dels principals trets identitaris d’un poble. Hauríem de mostrar amb orgull els nostres trets diferencials i identitaris. Els nostres visitants s’han de trobar en un entorn diferent del seu, i això només s’aconsegueix amb una identitat nacional ben identificada, que s’ha de treballar des de tots els àmbits: des de l’escola, les institucions públiques, les empreses i la societat en general.

En novè lloc, la dependència excessiva del turisme de proximitat.
Les vies de comunicació actuals limiten la diversitat de procedència dels clients. La major part dels nostres visitants provenen d’un radi de 300, o com a màxim 400 km. Hem d’ampliar aquest radi de procedència per diversificar i no dependre tant dels visitants de proximitat.

Què s’està fent per ajudar a impulsar la competitivitat del comerç?

* El Pla estratègic de turisme de compres és un instrument essencial per reposicionar l’oferta comercial vigent. Ara bé, cal agilitzar la implementació de les accions del Pla.

* La Cambra i el Ministeri d’Economia, Competitivitat i Innovació estem treballant per posar en marxa el label de qualitat del comerç d’Andorra i també formacions específiques per a professionals del sector.

* Els comuns d’Andorra la Vella i d’Escaldes-Engordany han condicionat per als vianants les avingudes Meritxell i Carlemany, un entorn que contribuirà a millorar l’experiència de compra. Cal continuar millorant l’urbanisme comercial, i la resta de comuns també han d’emprendre accions de millora per donar impuls a les zones comercials.

* Les associacions de comerciants de Carlemany i Travesseres, Meritxell i Na Maria Pla, juntament amb els comuns concernits i la Cambra, estan en vies de crear un ens de gestió publicoprivada que té com a missió dinamitzar la zona.

Aquestes accions són un primer pas, però no són suficients. Tot i que l’any 2017 Andorra ha encadenat cinc anys consecutius de creixement econòmic, el sector del comerç no acaba de recuperar-se. Des de la Cambra volem insistir que si continuem igual i no emprenem accions a curt i mitjà termini, l’activitat del comerç seguirà empitjorant i no podrem tenir capacitat de reacció. El món evoluciona i ningú ens espera.

Davant d’aquesta pèrdua de competitivitat del comerç, des de la Cambra demanem ser més proactius, tenir visió de futur i treballar tots coordinats.

L’experiència ens ensenya que tot projecte liderat des dels interessos polítics, malauradament, ha tingut una caducitat lligada als canvis polítics. Cal evitar aquesta situació i donar més protagonisme al sector privat. Només d’aquesta manera es garantirà la continuïtat i l’agilitat en l’execució de qualsevol projecte. A la Cambra de Comerç ja fa temps que treballem en aquest sentit.

Pensem que el projecte de definició de la marca Andorra, sota el lideratge de la CEA, pot ser el model a seguir. La marca ha d’afavorir el coneixement d’Andorra a l’estranger i generar simpaties cap al nostre país. Per això, cal la implicació de tots, sector públic i privat, en la construcció i la promoció de la marca.

2) Simplificació i agilització administrativa

L’administració digital, amb un portal on-line per accedir als serveis públics, així com la utilització de canals digitals i xarxes socials per comunicar-se i interactuar amb els ciutadans han de ser una prioritat pública urgent i ineludible.

Andorra és un petit Estat, una petita comunitat, i per tant ha de ser fàcil tenir ben organitzades les nostres bases de dades i gestionar-les. Els empresaris sabem molt bé que l’agilitat en l’ús de la informació és vital i bàsica.

El mes de juliol de l’any 2015 el Govern va posar en marxa la signatura digital i aquests darrers dies ha transcendit la modificació del Codi de l’Administració per regular i fomentar les noves tecnologies, així com la creació d’un portal d’accés electrònic. Aquest portal, on es podran fer gestions les 24h del dia, ha de ser l’eina que ens ha de facilitar, agilitar i escurçar tots els tràmits. No pot ser que el temps mitjà per a l’obertura d’una empresa a Andorra sigui aproximadament de dos mesos per a un resident i de tres mesos per a un estranger. Són terminis excessivament llargs.

El mes de juliol passat es va aprovar la Llei de suport a l’activitat empresarial i al foment de l’emprenedoria. La implementació d’aquesta Llei, que regula la creació d’un Punt empresa i simplifica els tràmits administratius, ha de ser un bon instrument per fomentar la innovació i l’emprenedoria, i també per atraure inversions estrangeres.

3) Transformació del sector financer

El sector financer és, i ho ha de continuar sent, un pilar important de la nostra economia, ja que és la palanca de progrés per a les empreses i el país en general.

El darrer exercici 2017 ha suposat un nou repte per a la banca andorrana, com a conseqüència del canvi de paradigma en el nou context global cap a la transparència, que ha estat marcat per l’intercanvi automàtic d’informació en matèria fiscal.

Durant aquest mes de setembre es produirà el primer intercanvi automàtic d’informació amb 41 països, entre ells tots els de la Unió Europea. Aquest fet marca un abans i un després per al sector bancari i, per tant, un canvi de model.

La banca andorrana ha demostrat fortalesa i estabilitat, malgrat un escenari econòmic internacional complex, amb baixos tipus d’interès prolongats en el temps i uns costos creixents derivats de l’adaptació a una regulació internacional, que no sembla que hagi de parar de créixer.

Ara bé, una vegada homologat, el sector ha de poder disposar de les eines necessàries per a ser una plaça financera competitiva, que garanteixi la seguretat inversora i de fluxos, i agiliti i simplifiqui al màxim tots els tràmits.

Així mateix, la plaça financera ha d’oferir els darrers avenços en tecnologia per promoure la transformació digital del país i una estratègia per abordar un procés regulador consistent, que perduri en el temps i que situï Andorra com una destinació confiable per establir relacions estables de futur.

Des de la Cambra som conscients que el sector financer està fent importants esforços per adaptar-se al nou context; per aconseguir la competitivitat a llarg termini i per reforçar la posició de la plaça financera. En aquest sentit, volem reconèixer públicament el treball i les accions dutes a terme pel Govern i el sector en aquest procés d’adaptació i de promoció exterior de la plaça financera andorrana.

4) Sistema fiscal competitiu

Andorra necessita un sistema fiscal simple i estable, i també una pressió fiscal competitiva, no superior al 25%, per créixer en un entorn global. El sistema fiscal, no sols ha de garantir la recaptació, sinó que, a més, ha de potenciar la competitivitat i el creixement econòmic del país.

Des de la Cambra seguim amb molt interès qualsevol nova regulació o reforma del sistema fiscal. Creiem que hem d’emmirallar-nos amb les legislacions fiscals més avançades i que prioritzen la cooperació amb el contribuent.

Així, a finals de l’any 2017 es va introduir a Andorra la figura del delicte fiscal que, per primera vegada, preveu penes privatives de llibertat per a aquells contribuents que cometin una defraudació tributària que superi els 75.000 euros. La tipificació d’aquesta figura es va fer seguint el model descrit al Codi penal espanyol, un model que malauradament cada cop esdevé menys garantista per al contribuent.

Des de la Cambra volem conscienciar el Govern, el Consell General, els partits polítics, l’empresariat i la ciutadania sobre la necessitat de promoure un canvi en la tipificació del delicte fiscal. Pensem en una tipificació que no es basi exclusivament en la xifra defraudada, sinó que es defineixin els comportaments sancionables i que la pena sigui escalonada. I, sobretot, estem convençuts que és necessari un procediment que garanteixi fermament els drets fonamentals del contribuent: presumpció d’innocència, dret a la no autoincriminació, o dret a la prova i a conèixer en tot moment quina és la situació personal.

Creiem, finalment, que cal contemplar el delicte fiscal des de dues vessants: la de l’incompliment per error o desconeixement, i la del frau intencionat, que haurien de tenir penes diferenciades.

5) Arbitratge i mediació

El mes de maig passat el Consell General va aprovar la Llei del Tribunal d’Arbitratge d’Andorra, una entitat de constitució legal integrada per la Cambra de Comerç i el Col·legi d’Advocats. Estem treballant en la confecció dels estatuts i en el reglament de funcionament per tal que sigui una realitat en un termini breu. L’arbitratge pot ser una alternativa per a les empreses nacionals, ja que brinda la possibilitat d’accés a un procediment de resolució de conflictes mercantils, més àgil i més curt en temps que no pas la jurisdicció ordinària, a més d’una oportunitat de convertir Andorra en seu d’arbitratges comercials internacionals.

D’altra banda, la Llei de mediació aprovada el mes de març passat també serà una eina de resolució de conflictes en el marc de les relacions empresarials que des de la Cambra volem impulsar.

6) El desenvolupament de les infraestructures de transport

Les infraestructures són un element cabdal del desenvolupament del territori i el foment de la competitivitat empresarial.

Des de la Cambra, com a entitat que representa l’interès econòmic general tenim clar que cal estudiar la viabilitat de totes les opcions per desenvolupar infraestructures que ajudin al desenclavament territorial. Per aquest motiu, hem creat un comitè de treball específic que actualment es concentra en dos dossiers importants:

  • La connexió a Europa per ferrocarril.

Durant aquest mes de setembre ens reunirem amb les Cambres de Comerç de Girona i Pirineus Orientals, amb la voluntat de valorar la possibilitat de reprendre un estudi, de fa uns anys, sobre la viabilitat de fer arribar una connexió ferroviària a Andorra.

  • L’accés a tot el món per via aèria.

Un dels primers projectes del nostre mandat és l’estudi sobre la viabilitat d’un aeroport internacional dins el territori nacional. El mes de juny passat, la Cambra va encarregar els estudis sobre la viabilitat tècnica d’aquest projecte. Les primeres impressions que ens arriben dels tècnics ens permeten ser optimistes. Un cop disposem de les conclusions de l’estudi farem una presentació pública dels resultats amb el detall del projecte.

Som conscients que obrir noves vies de comunicació amb Europa i el món constitueix un projecte molt ambiciós i estem segurs que donaria un gir molt important a la nostra economia.

7) Acord d’associació amb la Unió Europea

L’Acord d’associació s’ha definit com una oportunitat per construir l’Andorra del futur. Tot i això, tant la Cambra com els actors empresarials percebem una incertesa sobre la negociació que s’està portant a terme.

Hi ha algunes preguntes bàsiques sense resposta i trobem a faltar informació més concreta. Per exemple:

  • Necessitem disposar de dades més específiques sobre els beneficis de l’acord i sobre l’impacte positiu en l’economia;
  • Voldríem conèixer els estudis sobre el finançament que requerirà el pressupost del Govern per fer-se càrrec dels augments de personal tècnic qualificat que comportarà l’associació, i també les projeccions fiscals previstes;
  • I finalment, ens agradaria saber quines fonts de finançament propi s’han previst per assegurar el cofinançament de tot projecte comunitari en territori nacional.

Si bé Andorra ha de trobar el seu encaix amb Europa, és obligat i cal una anàlisi curosa i compartida amb el sector privat sobre com s’integra tot el cabal comunitari i quines implicacions tindrà per als sectors, si les oportunitats que ofereix són superiors a les càrregues, i finalment quines derogacions totals i terminis transitoris són necessaris.

Cal ser prudents i no precipitar-nos. Una economia tan petita com la nostra és molt vulnerable als xocs econòmics externs.

8) Nova Llei de la CCIS

Per acabar, vull fer un breu comentari sobre el Projecte de llei de modificació de la Llei de creació de la Cambra.

L’existència d’una societat civil diferenciada de la societat política és un prerequisit per a la democràcia. I la Cambra de Comerç, que celebra aquest any els 25 anys des de la seva creació, és l’única societat civil empresarial andorrana, com a corporació de dret públic sense ànim de lucre, que defensa els interessos generals del conjunt de les empreses.

Aquesta tardor, el Consell General aprovarà una modificació de la Llei de creació de la Cambra amb la voluntat de modernitzar, agilitar i garantir la independència de la institució, perquè l’entitat pugui continuar la tasca de representar i defensar l’interès general de l’economia andorrana. La principal modificació és la que fa referència a la part de la recaptació de la taxa sobre el Registre de Titulars d’Activitats Econòmiques que es transfereix a la Cambra per finançar les seves activitats, i garantir la seva independència.

Per aquesta raó, Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern, aprofito aquest acte per reivindicar el rol de la Cambra com a instrument útil per al sector públic per orientar i articular la política econòmica.

Ara tenim tots la responsabilitat de crear l’Andorra del futur. Ara entre tots ens toca escriure la CONSTITUCIÓ ECONÒMICA de la nova Andorra.

 

Miquel Armengol Pons
President de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra