Prat de la Creu, 8. AD500 Andorra la Vella
+376 809292

L’opinió de la Cambra

PRESENTACIÓ DE L’INFORME ECONÒMIC 2016

Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern, distingides autoritats, senyores i senyors, benvinguts un any més a l’acte de presentació de l’Informe econòmic anual de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.

Com bé sabeu, el doble objectiu d’aquest anuari, ja consolidat com a referent de la informació estadística i econòmica del nostre país, és contribuir a ampliar el coneixement general de la dinàmica econòmica nacional i internacional, i també ser un instrument útil al servei de l’Administració pública, dels empresaris –que són, en definitiva, els principals impulsors del progrés econòmic– i de tota la societat andorrana.

Amb aquest objectiu, l’Informe econòmic 2016, que enguany assoleix l’edició número vint-i-dos, inicia una nova etapa amb la incorporació de nous col·laboradors i d’algunes novetats de contingut i de forma, amb la voluntat d’augmentar-ne l’interès i la utilitat.

Així, a banda de les seccions habituals que componen l’informe, en aquesta ocasió l’estudi incorpora una breu introducció de presentació del nostre país, una anàlisi comparada de l’economia andorrana amb altres països europeus i una cronologia anual dels fets econòmics més rellevants. A més, també s’amplien alguns continguts, com ara els relatius a la CASS, a la inversió estrangera o a la pressió fiscal. Finalment, és remarcable la inclusió d’un seguit d’articles breus en forma de requadres al llarg del document, que examinen amb detall temes rellevants i més especialitzats.

L’any 2016, segons dades de l’FMI, l’economia mundial va alentir el ritme de creixement dues dècimes, fins al 3,2%. Aquesta moderació va ser deguda principalment a una aportació menor de les economies avançades, que van créixer un 1,7%, clarament per sota dels augments registrats els anys 2014 i 2015. Per la seva banda, les economies emergents i en desenvolupament van ser les que van registrar un creixement més gran, del 4,3%, exactament igual que l’any anterior, però que va aturar la tendència a la baixa que es produïa des de 2011.

Quant als països avançats, el ritme d’avenç mostra intensitats diferents segons les àrees: la zona euro i el Regne Unit, amb un 1,8%, van resistir bé els episodis d’inestabilitat financera i els esdeveniments polítics de 2016, amb una lleu moderació del creixement (de només dues i quatre dècimes respectivament), mentre que els Estats Units van desaccelerar el ritme de creixement un punt, fins a l’1,6%, i el Japó va mantenir un creixement molt modest de l’1%.

En el cas particular de les nostres economies veïnes, la conjuntura econòmica també va millorar durant el 2016. Segons l’FMI, el PIB de l’economia francesa va créixer l’1,2%, sobretot gràcies al comportament favorable de la demanda interna, un fet que confirma la recuperació iniciada l’any 2015, després de tres anys d’activitat molt feble. Per la seva banda, l’economia espanyola va continuar mostrant un elevat dinamisme, amb un creixement del PIB del 3,2%, molt per sobre de la mitjana de la zona euro i amb el valor afegit que és el tercer any consecutiu d’expansió.

L’any 2016 Andorra va continuar la senda de recuperació econòmica iniciada el 2013, amb una lleugera acceleració del ritme d’activitat. L’estimació del PIB publicada pel Govern mostra un creixement de l’1,2% en termes reals, superior a l’augment del 0,8% registrat el 2015, cosa que significa que l’economia ha encadenat quatre exercicis consecutius de creixement després de set anys de crisi.

El context internacional de recuperació, sobretot de la zona euro i més en particular d’Espanya, és un dels factors clau que està afavorint el creixement de l’economia andorrana. Aquest factor d’impuls ha estat, en part, contrarestat per les dificultats de caràcter intern que ha patit el sector financer durant els darrers dos anys, arran de la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (l’anomenat afer BPA) al març de 2015 i del procés posterior de resolució ordenada de l’entitat, culminat a mitjans de 2016.

Des de la perspectiva de la demanda, l’any 2016 es va registrar una evolució moderadament positiva dels indicadors més rellevants relacionats amb el consum i la inversió, amb una contribució especialment destacable de la demanda procedent de l’exterior. Pel que fa a l’oferta, el creixement econòmic andorrà va continuar liderat pels serveis, i sobretot per les activitats vinculades al comerç i el turisme. Cal assenyalar també la contribució de la construcció, que per fi va mostrar una evolució positiva, tot i que moderada, després de nou anys de crisi molt intensa del sector. També va millorar discretament el comportament de l’agricultura, mentre que l’activitat industrial es va continuar mostrant feble.

Així, més en detall, el pols de la recuperació andorrana que va tenir lloc el 2016 es pot constatar en l’evolució a l’alça de la gran majoria d’indicadors d’activitat i demanda. Entre els més rellevants destaquen els increments de les importacions sense carburants (7,5%), el nombre de visitants (2,6%) i l’ocupació (1,9%), tots ells superiors als de 2015. També va ser significatiu el dinamisme de les matriculacions de turismes (10,5%) i del nombre d’establiments inscrits al Registre de Comerç i Indústria, que van augmentar el 5,6%, una xifra que reflecteix una creació neta de 452 nous establiments l’any 2016. Igualment, destaca el creixement salarial (4,3%) clarament per sobre de la inflació (0,4%) –després de diversos anys d’ajustament–, i la intensa reducció, per tercer any consecutiu, del nombre de demandants d’ocupació en recerca de treball (-15,7%). La nota menys favorable de 2016 encara es troba en l’evolució de la inversió creditícia neta, tot i que va moderar el ritme de caiguda fins al -0,4% interanual.

En conclusió, la recuperació de l’economia andorrana va continuar avançant lentament durant el 2016 i es va anar estenent de forma progressiva al conjunt d’activitats econòmiques.

En l’informe de 2015 es destacava que el sector de la construcció mostrava els primers indicis de millora; per a l’any 2016 ja es pot afirmar la contribució positiva de la construcció a l’economia nacional, per primera vegada en una dècada. Hem de precisar, però, que tot i la millora de la majoria d’indicadors d’activitat del sector, les xifres van ser modestes, tal com demostra el fet, per exemple, que l’ocupació del sector de la construcció només va representar el 41% de la que hi havia hagut el 2006, i les importacions de materials de la construcció encara van ser només el 37% de les realitzades abans de la crisi. En concret, durant el 2016 es va registrar una acceleració del ritme de creació d’ocupació (2,1%), que va anar acompanyada d’un increment del nombre d’empreses (1,9%) i del salari mitjà del sector (1,5%). D’altra banda, es van atorgar 35 permisos de construcció d’obra nova planta, amb una superfície total autoritzada de 41.677 metres quadrats, unes dades que indiquen una disminució del 8,1% del nombre de metres quadrats d’obra nova autoritzats respecte al 2015. Així doncs, el ritme de progressió de l’activitat encara va ser modest i els nivells, molt baixos. A més, durant l’any 2016 la inversió pública va experimentar un retrocés important (-17%) després de dos anys de creixement, un factor que va limitar les possibilitats de millora del sector.

Pel que fa al sector de la indústria i la manufactura, l’evolució durant l’any 2016 va continuar sent negativa, tot i que va frenar el ritme de caiguda de l’activitat respecte a l’any anterior. Aquesta debilitat de l’activitat, es va traduir en una reducció del nombre d’empreses del sector (-0,7%) i en una moderació del ritme de creació d’ocupació (1,5%) i del consum energètic (1,2%). No obstant això, també es va observar una tendència de millora suau del clima de confiança del sector, reflectida en les respostes de les empreses a les enquestes de la Cambra. Així, l’indicador de confiança va recuperar un saldo positiu el segon semestre de l’any, després de quasi dotze anys consecutius en terreny molt negatiu.

L’any 2016 el sector més dinàmic de l’economia va continuar sent el dels serveis, liderat un cop més per la millora de les activitats vinculades al comerç i, sobretot, al turisme. Aquesta evolució positiva va continuar impulsada per l’augment del nombre de turistes (6,3%) i per una lleugera recuperació dels excursionistes (0,7%), que al seu torn han afavorit el creixement de les vendes comercials. Així, l’impuls procedent de la demanda dels visitants estrangers es va traduir en un augment de les importacions de béns del 4,9%, en contrast amb el lleuger descens que havien experimentat el 2015. A més, els resultats de la temporada d’esquí 2016-2017 van ser molt positius. El nombre de dies d’esquí venuts va augmentar fins a arribar als 2,48 milions, la xifra més elevada dels darrers onze anys.

El subsector financer va ser l’única branca dels serveis que va registrar una evolució negativa, tal com ja havia passat el 2015, una tendència que contrasta amb els forts creixements registrats per aquest sector durant el període 2012-2014. La feblesa de l’activitat s’ha constatat en una reducció de la inversió creditícia neta (-0,4%) i dels dipòsits (-2%), que ha repercutit en un descens dels beneficis del sector bancari per tercer any consecutiu (- 7%), i també en una retallada de l’ocupació en el conjunt del sector financer i assegurador (-0,7%). En tot cas, cal precisar que aquestes dades s’han de posar en el context especial que ha caracteritzat el sector els darrers dos anys, arran de la intervenció de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per part de l’INAF. Com a resultat d’aquest fet, es va iniciar un procés de resolució ordenada de l’entitat que va culminar el maig de 2016 amb la seva liquidació i el traspàs d’actius sanejats a la nova entitat Vall Banc, que va ser venuda al fons d’inversió nord-americà J.C. Flowers i que va iniciar l’activitat l’11 de maig de 2016. Aquest esdeveniment ha estat una dura prova superada pel sector, que, davant el complex entorn econòmic nacional i internacional, i a pesar dels tipus d’interès negatius i les despeses d’estructura, va resistir força bé i va demostrar solidesa i solvència al llarg de l’any 2016. Actualment, el sector es troba immers en un procés de reorganització com a conseqüència de l’entrada en vigor de l’Acord d’intercanvi automàtic d’informació signat amb la Unió Europea sobre comptes i rendes financeres i per la seva adaptació als estàndards internacionals.

El 2016 l’actuació del sector públic va ser, en conjunt, clarament restrictiva, en contrast amb l’orientació expansiva que havia tingut el 2015. Aquest canvi es va traduir en una moderació de les despeses de funcionament tant de l’Administració general com dels comuns, i també en una disminució significativa de la inversió real agregada del sector públic. La capacitat recaptatòria es va veure enfortida pel nou model tributari que s’ha implementat en els últims anys i també en part per la millora de la situació econòmica.

L’Administració general va tancar l’any 2016 amb un superàvit no financer de 22,6 milions d’euros, xifra que representa el 0,9% del PIB, i que contrasta amb el dèficit del -0,5% del PIB de 2015. Per part seva, els comuns, en dades agregades, van incrementar la xifra de superàvit no financer fins a representar l’1,7% del PIB, gairebé el doble que el 2015.

Paral·lelament, la pressió fiscal es va elevar quasi dos punts, fins al 25,3% del PIB, xifra que estableix un nou màxim històric i que contrasta amb el 18% que hi havia l’any 2009; tot i així, és inferior al 39,9% de la mitjana europea (segons dades de l’any 2015) o al nivell dels nostres veïns, França (47,9%) i Espanya (34,6%).

Finalment, l’anàlisi de les dades sobre inversió estrangera durant l’any 2016 mostra una tendència cada cop més favorable. Es van rebre 810 sol·licituds d’inversió, el 8,6% més que el 2015, que és la xifra més alta des que la Llei està en vigor.

Fins aquí he fet el balanç de l’evolució econòmica nacional i internacional en el transcurs de l’exercici 2016. Ara cal parlar del present, de l’actualitat econòmica i de les perspectives de futur.

Durant l’any 2017 l’economia mundial ha continuat consolidant una recuperació més ferma. Segons les previsions de l’FMI, el 2017 el creixement mundial s’accelerarà fins al 3,5%, tres dècimes més que el 2016.

A la zona euro, en el primer semestre del 2017 s’ha confirmat que el creixement es continua enfortint, amb avenços especialment destacables en el cas d’Espanya, Portugal i Alemanya.

Si ens centrem en el cas dels nostres veïns, Espanya continua sent una de les economies que creixen més d’Europa. Així, per al conjunt del 2017 l’FMI preveu un creixement del PIB espanyol del 3,1%, gràcies a un vigor més gran del consum privat. D’altra banda, les previsions per a l’economia francesa per a l’any 2017 són d’una modesta però significativa millora, amb una acceleració del creixement del PIB fins a l’1,5%, que tindrà el suport d’una aportació més ponderada de la demanda interna i externa.

En resum, es pot confiar que l’impuls procedent de l’exterior segueixi afavorint l’activitat econòmica andorrana, tenint en compte l’elevat dinamisme previst de l’economia espanyola i, en menor mesura, de la resta de països europeus.

L’evolució recent dels principals indicadors d’activitat disponibles de l’any 2017 sobre Andorra dona suport a una previsió de creixement econòmic més elevat, amb una tendència a l’alça força generalitzada, tot i que dins d’uns registres encara moderats. En particular, l’ocupació assalariada ha crescut en termes interanuals un 2,9% fins al maig, impulsada sobretot per l’increment de l’ocupació en la construcció (2,5%) i, en especial, en el sector serveis (3,1%), amb una contribució particularment destacable de l’hoteleria (5,8%). En paral·lel, hi ha altres indicadors clau que estan accelerant el pas fins al juliol, com ara les importacions totals, amb un creixement del 7,6%, les matriculacions de turismes (20,9%) i el nombre de visitants, que ha augmentat un 3,1%. D’altra banda, les importacions de materials de la construcció deixen de caure i experimenten un augment interanual del 2,8% fins al juliol. Un altre indicador positiu és el del nombre de demandants d’alta al servei d’ocupació, que continua la tendència a la baixa dels últims anys, amb una xifra de 404 demandants fins al juliol. Només el consum d’energia destaca amb una evolució lleugerament negativa (-0,6%).

Per la seva banda, les dades sobre inversió estrangera indiquen que fins a l’abril de 2017 s’han rebut 277 sol·licituds d’inversió i se n’han formalitzat 211.

Els resultats provisionals de les enquestes de conjuntura de la Cambra indiquen que la recuperació de l’activitat es continuarà consolidant, a un ritme moderat, amb expectatives de millora de la marxa dels negocis per a la segona meitat de l’any 2017.

Totes aquestes dades permeten preveure que després dels augments moderats que es van produir durant els anys 2015 i 2016, aquest any 2017 les taxes de creixement del PIB en termes reals es poden recuperar per sobre del 2%.

En aquest sentit, la Cambra estima un creixement del PIB anual del 2,1% per al 2017, amb la previsió destacable que, per primer cop des de la gran crisi, tots els sectors augmentin el seu valor afegit brut.

No és possible un creixement sostenible sense desenvolupar més infraestructures per donar cabuda a noves empreses i oferir un suport més decidit a l’activitat de les empreses que ja operen al país. Per això, avui voldria fer un repàs de les mesures i millores més assenyalades que hem demanat durant aquests darrers anys des de la Cambra, amb els avenços que s’han produït i els reptes de futur pendents.

1- L’estructuració del nou sistema fiscal i el manteniment d’una pressió fiscal competitiva

Durant aquests anys el país s’ha dotat d’un sistema fiscal homologable amb el nostre entorn. Andorra ha signat set CDI fonamentals per atreure inversió estrangera directa i perquè les empreses andorranes puguin competir a l’exterior.

L’ordenament tributari és un sistema viu i sotmès a un procés constant d’adaptació. Aquests primers anys d’aplicació ens han permès constatar la necessitat de trobar un sistema de relació menys vertical entre l’Administració i el contribuent. Un sistema que prioritzi més la cooperació amb el contribuent que no pas el control i el càstig que caracteritzen el model d’Administració tributària que s’està implantant al país. Més que transposar fórmules aplicades a Espanya o França, caldria dissenyar i rescatar les millors pràctiques i tendències en l’àmbit internacional i buscar l’encaix a la realitat econòmica, social i institucional d’Andorra.

Hem de ser capaços de construir un sistema fiscal, que a més d’homologable, sigui àgil, simple i obert al desenvolupament de l’activitat empresarial.

Des d’una perspectiva històrica, la pressió fiscal s’ha anat incrementant aquests darrers anys amb la incorporació de les noves figures impositives i amb augments en les cotitzacions socials. Des de la Cambra considerem que el manteniment d’una fiscalitat competitiva ha de ser una aposta estratègica, juntament amb la seguretat jurídica, la qualitat de les infraestructures i els serveis bàsics, i, en general, la facilitat per fer negocis. Vull insistir que la pressió fiscal no pot seguir augmentant tal com ho ha fet en els darrers anys, tenint en compte que el marc fiscal ja està totalment desplegat.

2- Simplificació i agilització administrativa

La simplificació i l’agilització administrativa ha estat i continua sent una de les demandes més recurrents de la Cambra i de tot el sector empresarial. S’han portat a terme algunes mesures esperançadores com el tràmit simplificat per a l’obertura de comerç i la reducció de terminis en la constitució de societats, però cal dedicar-hi molts més esforços i mitjans. Entre els més rellevants, caldria eliminar duplicitats entre l’Administració general i la comunal, generalitzar les declaracions responsables i crear una finestreta única empresarial com a punt de referència dels emprenedors i empresaris en la seva relació amb l’Administració. Al juliol de l’any passat es va posar en marxa la signatura digital que permet efectuar alguns tràmits electrònicament, però encara estem molt lluny de disposar d’una administració digital, que és una eina imprescindible per donar resposta a les necessitats actuals i futures de la societat.

3- Infraestructures de transport i telecomunicacions competitives

Pel que fa a les infraestructures de transport, en l’última dècada s’han dut a terme dos grans projectes: el túnel de les Dos Valires i una part de la desviació de Sant Julià de Lòria. I aquest any s’ha posat en marxa la nova estació nacional d’autobusos. Però encara hi ha pendent el projecte de l’heliport nacional, que, per un motiu o un altre, el Govern no ha tirat endavant, i l’aeroport de la Seu d’Urgell, un projecte que també continua encallat. Tant l’heliport com l’aeroport són infraestructures importants que han de facilitar el desenvolupament de noves activitats empresarials i l’arribada d’un nou sector de visitants, per als quals el temps dels desplaçaments és rellevant. També va molt lenta la demanda efectuada per la Cambra des de fa quatre anys, de creació d’un registre d’aviació civil, que aportaria els beneficis derivats de l’activitat d’explotació i gestió d’aeronaus en un sector d’innovació per a l’economia del país, gràcies també a la matriculació d’aeronaus.

Quant a les infraestructures de telecomunicacions, Andorra Telecom està treballant per millorar i ampliar els seus serveis. Entre altres, ha culminat el procés d’instal·lació de fibra òptica a tot el territori i ha abaratit el servei d’itinerància (roaming). Andorra Telecom també ha posat en marxa el contact center internacional ESPIC i ha entrat en l’accionariat de l’operador mòbil espanyol MásMóvil. En aquesta línia de diversificació s’ha impulsat el projecte de construcció del nou edifici The Cloud, que actualment està aturat. Esperem una resolució decidida i ràpida del Govern sobre la continuïtat d’aquest projecte, tenint en compte la seva ubicació estratègica i els seus costos d’inversió.

4- L’estratègia Andorra Smart Country

L’estratègia de convertir Andorra en un territori intel·ligent capdavanter en infraestructura digital, que permeti treure profit de l’ús de la tecnologia i la informació digital, avança lentament.

L’any 2015 es va crear la fundació ActuaTech per impulsar el projecte Smart Country. Actualment està treballant en el projecte big data i també amb el Media Lab del Massachusetts Institute of Technology (MIT), per convertir el país en un Living Lab i promoure la innovació. Malgrat això, els resultats fins ara són poc visibles.

D’altra banda, s’ha creat l’acceleradora NIU per impulsar les vocacions tecnològiques, s’ha habilitat servei de wifi als principals eixos comercials i s’han pres mesures per promoure la mobilitat elèctrica i situar Andorra entre els països capdavanters quant a presència d’aquest tipus de vehicles. Tot i així, queda molt per fer. Creiem que s’han de desenvolupar projectes intel·ligents i integradors sobretot relacionats amb el turisme i el comerç, pilars bàsics de la nostra economia. Per exemple, en l’àmbit de la mobilitat, Andorra podria impulsar aparcaments i parades d’autobús amb sensors, i aplicacions pròpies per fer rutes a peu tant urbanes com de muntanya, entre altres iniciatives.

5- Accions per promoure la competitivitat dels sectors turisme i comerç

Pel que fa al turisme, la Cambra sempre ha donat suport a l’augment del pressupost del Ministeri, i també als esforços per desestacionalitzar  l’activitat amb esdeveniments com ara el Cirque du Soleil, per diversificar mercats de procedència i per posicionar Andorra com a referent de turisme de neu, comerç, natura i wellness, que estan començant a donar bons resultats.

Aquest mes de juliol passat es va aprovar la Llei general de l’allotjament turístic i ara esperem que el Govern, amb el treball consensuat amb el sector, aprovi els reglaments que la despleguen amb un objectiu clar de qualitat d’equipaments i serveis turístics.

Amb referència al comerç, hem de destacar el bon treball efectuat per l’anterior Ministeri de Turisme i Comerç. L’Andorra shopping festival, està contribuint a desestacionalitzar la temporada turística i comercial, i el Pla estratègic de turisme de compres, pot ser una eina de desenvolupament eficaç. Actualment el Pla estratègic de turisme de compres es troba en fase d’implementació, amb un paper important de la Cambra en el desenvolupament del label de qualitat del comerç. L’èxit d’aquest projecte dependrà de les complicitats i sinergies que es creïn entre els agents públic i privats que hi participen.

No puc deixar d’esmentar aquí la desafortunada notícia, tant per a la Cambra com per a tot el país, de la dissolució de la societat Nevasa. La incertesa de les conseqüències que se’n derivaran és un fet preocupant. Encara més quan el treball dels darrers anys per posicionar la marca Grand Valira com a referent mundial d’estacions d’esquí va fer arribar la infraestructura al lloc 16 entre 2.000 dominis esquiables, segons el rànquing de dies d’esquí venuts de l’International Report of Mountain Tourism de 2016.

6- Promoció de la inversió estrangera i diversificació econòmica

L’any 2012 es va aprovar la nova Llei d’inversió estrangera amb una aposta decidida per l’obertura i la diversificació, que està tenint uns resultats encara febles. De fet, si excloem les inversions en activitats patrimonials i de promoció immobiliària, veiem que els projectes purament empresarials que aporten valor afegit són escassos i poc visibles. El Govern va contractar l’empresa Monitor Group per aconseguir èxits immediats a curt termini i diversificació estratègica, amb l’objectiu d’identificar potencials sectors de l’economia andorrana. Fruit d’aquest treball, s’identifiquen els clústers de l’educació, la salut, el benestar i la tecnologia.

Malgrat tots els esforços, encara s’esperen projectes concrets que siguin vertaders impulsors de la diversificació econòmica.

Cal avançar decididament en la regulació d’activitats, com les del sector de la salut, que requereix l’establiment d’un marc legal per donar cabuda a empreses especialitzades. Cal donar més visibilitat a la Iniciativa Actua i definir una política de comunicació i promoció global de país destinada a posicionar la imatge d’Andorra en la comunitat internacional de negocis. En aquest sentit, cal aprofitar el treball fet per la CEA sobre la marca Andorra.

No ha estat fins al mes de juliol passat que el Govern ha decidit dur a terme una remodelació ministerial integrant en un sol ministeri les competències d’economia, competitivitat i innovació. Confiem que aquest Ministeri defineixi unes línies clares d’actuació i treballi estretament amb la Cambra i els agents econòmics.

7- La CASS i la reforma sanitària

Durant l’any 2015 el 20% de la cotització de la CASS es va redistribuir traslladant 2 punts de la branca general a la branca de jubilació. El 2016 les cotitzacions a la CASS es van incrementar en 2 punts (del 20% al 22%). Però, tot i així, el Govern ha alertat que en els propers anys caldrà continuar augmentant-les, perquè encara són baixes en relació amb les jubilacions atorgades. D’acord amb les dades del Fons de reserva de jubilació, el 31 de desembre de 2016 la CASS disposa d’un patrimoni de prop de 1.168 milions d’euros. Amb aquestes reserves, es considera que el Govern haurà d’efectuar les primeres aportacions del seu propi pressupost per pagar les pensions públiques cap a l’any 2023. Pel que fa a la branca general, les despeses es van incrementant cada any i els dèficits corresponents es financen amb transferències del Govern o amb increments de cotització.

En els propers anys la població anirà envellint de manera creixent amb les repercussions consegüents de necessitats de finançament cada cop més grans tant en l’àmbit sociosanitari com en l’àmbit de les pensions. Així doncs, cal una reforma del sistema de pensions i una reflexió profunda per reequilibrar la despesa per malaltia i en general sobre com s’ha de finançar la sanitat perquè el sistema sigui equitatiu, eficient i financerament sostenible. Es tracta, sens dubte, d’un exercici de difícil equilibri amb el manteniment de la pressió fiscal.

8- Acord d’associació amb la UE

He deixat per al final l’Acord d’associació amb la Unió Europea, que és el gran tema de país dels propers anys. Cal que el procés de negociació iniciat oficialment el març de 2015 ens permeti signar el millor acord per iniciar una nova etapa de prosperitat.

Per això, la Cambra, la CEA, l’EFA hem demanat reiteradament una participació activa en el procés de negociació, que no es limiti a una intervenció tècnica d’analitzar l’impacte d’algunes directives en la nostra economia. Volem fer una contribució real i positiva al procés de negociació i hem reclamat estar informats de manera permanent de les condicions que es negocien.

Aquesta tardor s’ha de tancar la negociació en l’àmbit de la lliure circulació de mercaderies, que ha de mantenir les franquícies duaneres vigents actualment i permetre la lliure circulació de mercaderies dels capítols 1 a 23 del sistema harmonitzat. Pel que fa al tabac, considerem cabdal mantenir un termini transitori suficientment llarg fora de la Unió duanera. Aquest termini ha de permetre la reconversió del sector i la diversificació econòmica necessària per reduir la dependència dels ingressos d’aquest sector per al pressupost nacional. Així mateix, aviat s’iniciaran les negociacions sobre la lliure circulació de serveis. Esperem estar-ne informats.

Acabo. Una de les funcions principals de la Cambra és ser un òrgan consultiu de les administracions públiques per a tot projecte que afecti el sector empresarial.

Per aquesta raó, Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern, aprofito aquest acte per tornar a dir que la Cambra vol ser un agent actiu i us demano que feu més ús d’aquesta important funció que la Llei de creació de la Cambra atorga a l’entitat.

 

Marc Pantebre Palmitjavila
President