L’opinió de la Cambra

A partir de mitjans de 2021, amb la millora de la situació sanitària i l’aixecament de les restriccions de mobilitat internacional associades a la pandèmia, l’economia andorrana va començar a recuperar-se a bon ritme, principalment gràcies a la reactivació del turisme. El 2022 ha començat marcat per la sisena onada de contagis, però amb una incidència molt limitada sobre l’activitat econòmica per l’alt percentatge de població immunitzada. Així, en el primer semestre de 2022 la dinàmica de l’activitat s’ha mantingut positiva, afavorida per l’impuls de la demanda als sectors més vinculats al turisme, que fins ara havien quedat més endarrerits en la recuperació.

En un entorn advers d’incertesa elevada i de persistència de tensions globals relacionades amb l’augment de les pressions inflacionistes, els problemes de subministrament i la crisi energètica –que es van agreujar amb l’inici de la guerra a Ucraïna a finals de febrer–, la bona marxa del turisme està sent un element clau per impulsar la millora transversal de l’activitat en l’àmbit sectorial i per consolidar la senda de creixement de l’economia andorrana al llarg de 2022.

Des d’una òptica sectorial, la millora de l’activitat ha estat generalitzada per sectors, però no ha tingut la mateixa intensitat a tot arreu. D’una banda, destaca el fort impuls del sector serveis, liderat per les branques més orientades al turisme. És rellevant la millora notable de l’hoteleria, en què la normalització de l’activitat està sent més ràpida i intensa del que es preveia a finals de 2021. Així, en el primer semestre de 2022 les dades de turistes i de pernoctacions hoteleres han superat els registres anteriors a la pandèmia per primera vegada, concretament s’han situat el 9,4% i el 5,9%, respectivament, per sobre de les xifres del mateix semestre de 2019. Al comerç al detall la recuperació també ha estat apreciable, amb uns registres de confiança i d’activitat força millors que els de 2021, si bé dins d’uns nivells encara discrets, per sota dels valors que serien habituals abans de la pandèmia. D’altra banda, la indústria i la construcció han acusat més el repunt de la incertesa i el deteriorament de l’entorn macroeconòmic global i han moderat el ritme d’expansió, tot i que a la construcció el creixement ha continuat sent molt destacat.

Les perspectives empresarials de cara als propers mesos són que es mantingui l’etapa expansiva de l’economia andorrana, però que evolucioni a un ritme més moderat, en línia amb el creixement menor previst per a l’economia global i la zona euro. L’impacte de la crisi energètica, la inflació, l’increment dels tipus d’interès i els desajustos del mercat laboral són factors que previsiblement incidiran en un alentiment del ritme d’activitat durant els darrers mesos de l’any. Aquest fet, però, no impedirà que es tanqui el 2022 amb uns registres de creixement molt positius i amb un sector turístic que s’afegeix a la construcció com a motor de l’activitat andorrana.

De cara a 2023 és probable que la desacceleració econòmica continuï arrossegada per la pèrdua d’impuls de les economies veïnes i, alhora, que els factors ja esmentats (inflació i tipus d’interès) continuïn actuant com a fre de la demanda. Malgrat tot, les previsions de creixement encara positives per a l’economia francesa i, sobretot, per a l’espanyola (+0,6% i +1,3%, respectivament, segons l’OCDE) són un factor de suport per confiar que Andorra continuarà experimentant una evolució a l’alça de l’activitat al llarg de l’any 2023, encara que més moderada que el 2022.

L’enquesta de clima empresarial de la Cambra continua reflectint una gran preocupació dels empresaris per aquests factors de risc. De manera particular, preocupa l’impacte de l’escalada de la inflació per la pèrdua de poder adquisitiu de les llars, un factor que podria frenar el consum privat, i també preocupa una contracció dels marges empresarials de les empreses per no poder repercutir íntegrament l’encariment dels costos sobre els preus finals, en un context d’alta competència global.

En concret, les dades més recents de l’enquesta indiquen que una àmplia majoria d’empreses, el 77% del total, han experimentat un augment de preus dels principals subministraments i materials, 3,3 punts percentuals més que el semestre anterior. Els problemes de transport i d’abastiment (o falta d’estocs) s’han reduït una mica respecte al segon semestre de 2021, però encara han persistit en nivells elevats, en el 51% i el 45% de les empreses, respectivament. Els sectors de la construcció i el comerç al detall han estat els més afectats. En l’àmbit laboral, l’escassetat de mà d’obra segueix afectant negativament l’activitat; el 37% d’empreses declaren que tenen dificultats per trobar perfils adequats per cobrir les vacants de feina, un percentatge similar al de l’enquesta de finals de 2021. Per sectors, el problema es concentra sobretot en les branques més intensives en mà d’obra, com la construcció, on la manca de personal segueix afectant prop del 80% de les empreses, i l’hoteleria, en què 5 de cada 10 empreses tenen dificultats per trobar personal qualificat. Finalment, s’observa una preocupació creixent per l’augment notable dels costos operatius de les empreses, que està derivant en un deteriorament dels seus resultats econòmics. En concret, en termes agregats, el 49% de les empreses enquestades manifesta una pressió a l’alça dels costos d’explotació, i en alguns sectors com l’hoteler aquesta proporció se situa en el 60%.

Tot i aquest context econòmic global més advers, el sector turístic continua oferint senyals positius. Els resultats de la campanya d’estiu han estat excel·lents i es preveu un bon comportament del turisme coincidint amb les escapades de tardor, els ponts i els dies festius de Nadal. Així doncs, s’espera que de cara als propers mesos el turisme, sobretot de proximitat, segueixi sent el gran motor del creixement andorrà i que actuï com un element d’impuls que permeti contrarestar en part els factors d’incertesa i de dificultat ja esmentats.

Les polítiques econòmiques de suport a l’activitat, que van ser essencials en la fase més crítica de la pandèmia, també hauran de tenir un paper important en l’etapa actual, tot i que s’hauran de centrar en el doble objectiu següent: d’una banda, pal·liar els efectes adversos de la crisi energètica i les pressions inflacionistes sobre les empreses i els col·lectius més vulnerables; i d’altra banda, impulsar una transformació estructural de la nostra economia per adaptar el teixit productiu a un món postpandèmia més digital i sostenible.

El Programa de digitalització destinat a empreses (PDE), impulsat pel Govern en col·laboració amb Andorra Digital, Andorra Business i la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis, va en aquesta direcció i suposa una gran oportunitat que les empreses no poden desaprofitar per adquirir capacitats distintives en digitalització i innovació, i per diferenciar-se dels competidors.

Apostar per la digitalització i per polítiques de formació que millorin les habilitats digitals dels treballadors ja no és una opció, sinó una estratègia necessària i inajornable de les empreses per guanyar productivitat i competitivitat a mitjà i llarg termini.

El turisme continua sent la palanca clau de la competitivitat del nostre país. Per això, estem treballant amb el sector per assentar les bases que facin possible una evolució diferenciada i sostenible del model turístic i comercial que aporti més valor afegit al país.

El teixit empresarial requereix la bona disposició i el suport de l’Administració pública, que ha de ser una aliada en la creació de riquesa i estar més focalitzada en la potenciació de l’economia. En aquesta línia, la Cambra es posa a disposició tant del Govern com de la resta d’administracions per afrontar els reptes del país de cara a 2023 per assegurar i consolidar un creixement econòmic a mitjà i llarg termini.