Scroll Top

L’opinió de la Cambra

SOBRE L’ENQUESTA DE CONJUNTURA DEL PRIMER SEMESTRE DEL 2023

Després d’uns resultats molt positius el 2022, en què es va assolir la recuperació dels nivells d’activitat previs a la pandèmia, l’economia a Andorra ha donat mostres de fortalesa al llarg de la primera meitat de l’any 2023, malgrat l’entorn econòmic més complex i incert. Ara bé, cal matisar que l’evolució de l’activitat, tot i ser positiva, ha anat de més a menys durant el semestre, pels efectes derivats de l’elevada inflació, les fortes pujades dels tipus d’interès, les tensions geopolítiques i el debilitament de la conjuntura internacional. Segons l’estimació avançada publicada pel Departament d’Estadística, el segon trimestre del 2023 el PIB ha registrat un augment de l’1,9% interanual, fet que suposa un avanç més reduït que el del primer trimestre (+3,5%). Aquestes taxes, que se situen per sota dels registres del 2022, confirmen que l’economia andorrana alenteix el seu ritme d’expansió, però malgrat això continua creixent a un ritme significatiu i, a més, resisteix millor que la majoria d’economies de l’entorn europeu.

El turisme està sent una de les principals palanques de creixement de l’economia durant el període de postpandèmia. Des de mitjan 2022 gran part dels indicadors turístics ja superen àmpliament els valors del 2019 i al llarg del primer semestre del 2023 s’han obtingut xifres rècord de pernoctacions hoteleres (4,9 milions) i d’afluència de turistes (2 milions), gràcies al vigor de la demanda de proximitat, però també a la forta recuperació dels mercats de més llarga distància. No obstant això, cal remarcar que, pel que fa al nombre d’excursionistes –visitants que no pernocten–, la tendència s’ha mantingut favorable (10% d’augment interanual en l’acumulat fins al juny), però sense haver aconseguit recobrar encara els nivells d’afluència precovid, tot i que ja s’hi aproximen molt. Aquesta circumstància evidencia el canvi de paradigma en les preferències dels viatgers, una variació que es tradueix en estades més llargues i una atenció més gran a les experiències d’oci, restauració i hoteleria per davant d’altres conceptes. Un altre factor d’impuls destacat que ha contribuït a la bona marxa de l’economia ha estat la solidesa del mercat de treball, que ha estat essencial per sostenir el consum privat i la inversió, davant l’augment de preus i dels tipus d’interès, com també les mesures de suport públiques per mitigar les conseqüències del repunt inflacionista i per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania.

Des d’una òptica sectorial, la millora de l’activitat i del sentiment de confiança de les empreses ha estat generalitzada, però amb certes disparitats en el grau d’intensitat entre sectors. La construcció ha liderat el creixement econòmic el primer semestre de l’any, tot i la moderació que es comença a observar en el mercat immobiliari i l’augment en els costos financers. Els serveis –amb un impuls significatiu de les activitats turístiques, però també professionals, immobiliàries, tecnològiques i tècniques– han presentat un ritme d’expansió notable i continuen sent un motor important de l’economia, però amb una tendència clara a la desacceleració en comparació amb el 2022. Aquest fet s’explica en part perquè el dinamisme dels serveis vinculats al turisme ha anat perdent intensitat, com és lògic, a mesura que les xifres s’han normalitzat després de la forta recuperació postpandèmica. En el cas del comerç al detall, la marxa dels negocis ha estat positiva, però dins d’un patró de creixement de les vendes encara molt gradual, la qual cosa denota que el consum de béns manté una recuperació més lenta que el consum d’altres serveis turístics. Per la seva banda, el sector industrial també ha experimentat una millora de l’activitat, tot i que més continguda que la del conjunt de l’economia, beneficiada pel bon comportament de les exportacions i per la correcció dels preus de l’energia i d’altres inputs.

Pel que fa als factors que incideixen negativament en l’activitat, els resultats de l’Enquesta de clima empresarial indiquen un impacte més reduït de les dificultats associades a les tensions en les cadenes globals de subministraments. En concret, el 23% de les empreses enquestades afirmen que tenen problemes d’aprovisionament o falta d’estocs, davant del 37,8% que ho manifestaven el semestre anterior. Tot i això, l’anàlisi per sectors evidencia que en la construcció i en el comerç dedicat a la venda de vehicles i accessoris l’afectació encara es manté elevada, amb 5 de cada 10 empreses que es veuen limitades per la falta de materials o retards en els proveïments. D’altra banda, l’encariment de subministraments i materials segueix afectant negativament un nombre elevat de negocis, el 68,7% del total, malgrat que cal remarcar que la seva repercussió ha disminuït 9 punts percentuals respecte a l’any 2022, gràcies a la moderació de les pressions inflacionistes. En aquest context, l’alça de les despeses d’explotació també mostra en termes agregats una tendència lleugerament a la baixa, però de tota manera es manté com un obstacle encara rellevant per a les empreses: el 50% del total d’empreses enquestades assenyalen que l’increment dels costos d’explotació dificulta la bona marxa de l’activitat, un percentatge que arriba a ser del 82,5% en el sector hoteler. Finalment, en l’àmbit del mercat laboral, continua creixent la preocupació per l’escassetat de mà d’obra: el 42,5% d’empreses afirmen que tenen dificultats per cobrir les vacants de feina, i això suposa un nivell alt en termes històrics. Per sectors, aquest problema continua sent especialment acusat en la construcció i l’hoteleria, en què la manca de personal afecta 7 de cada 10 empreses.

Les perspectives per al 2024 apunten que el context de tipus d’interès elevats continuarà actuant com un factor de limitació de l’activitat i de la demanda. L’afebliment previst a les economies europees serà un altre element de fre. En conseqüència, s’espera que el creixement econòmic andorrà continuï desaccelerant-se almenys durant la primera meitat de l’any.

Per garantir que l’economia andorrana prosperi en aquest entorn global menys dinàmic i per poder encarar amb solidesa els importants desafiaments actuals i futurs, és essencial continuar desenvolupant accions de política econòmica que donin suport a l’activitat empresarial, impulsin la diversificació econòmica i fomentin la competitivitat en tots els nivells.

Això implica implementar mesures que, entre altres aspectes:

  • Promoguin la innovació i la tecnologia
  • Incentivin la formació i l’especialització dels treballadors per adaptar-se als canvis en la demanda del mercat
  • Afavoreixin l’emprenedoria i la posada en marxa de noves àrees d’activitat
  • Propiciïn l’eficiència operativa de les empreses mitjançant la reducció de la càrrega administrativa
  • Facilitin la transició energètica.

Per tot això, la col·laboració entre el sector públic i el privat ha de ser una prioritat, per crear una base sòlida que generi riquesa i creï ocupació, amb el desenvolupament d’un ecosistema empresarial dinàmic i un entorn regulador favorable a les empreses que no només respongui als reptes actuals, sinó que també explori noves oportunitats i estimuli el creixement a llarg termini.