L’opinió de la Cambra

El dia 12 de setembre vam presentar l’Informe econòmic anual. Aquesta publicació, que aquest any arriba a la vint-i-vuitena edició, repassa a fons els esdeveniments econòmics més destacats de l’any 2022, tant pel que fa al context exterior com a Andorra, amb un apartat específic per a cadascun dels principals sectors de l’economia. I l’informe també dona una visió de les perspectives per al 2023.

Cada nova presentació de l’Informe evidencia clarament el canvi de rumb del món actual. La incertesa no havia estat mai tan gran com en el moment actual. «Preveure és molt difícil, especialment sobre el futur», diu una frase plena d’ironia atribuïda al pare de la física quàntica, Niels Bohr. Amb tot, la realitat que ens trobarem demà serà, en part, fruit de les decisions que prenguem avui. I en aquest sentit, podem dir que el futur del país és a les nostres mans, tant des del punt de vista empresarial com social.

Per aquest motiu, vull enumerar els grans desafiaments que tenim al davant i que condicionaran l’Andorra del demà:

En primer lloc, superada la pandèmia, el sector turístic està sent un gran impulsor del creixement econòmic, i consolida el seu paper clau en el teixit sòcio-econòmic del país. Per abordar els reptes del model turístic, cal unitat de criteri entre l’àmbit públic i el privat. Alhora, cal compartir una visió estratègica de creixement en termes de volum i qualitat de l’oferta, i també de les experiències que han de fer atractiva la nostra destinació. És en aquesta direcció que s’emmarca la signatura del conveni de col·laboració entre la Cambra i tretze associacions i empreses del sector turístic. El Consell del Sector Privat de Turisme és fruit d’una iniciativa de debat sobre el futur del sector que ha impulsat la Cambra amb la participació de la Confederació Empresarial Andorrana i totes les associacions i empreses implicades activament en el projecte. Aquest òrgan té la voluntat d’esdevenir un instrument clau de cooperació i consens en l’estratègia i les polítiques públiques de turisme. Des de la unitat i el treball transversal, es pretén fer front amb una actuació conjunta al context global, marcat pels profunds canvis en els patrons de viatge dels consumidors, les oportunitats derivades de la digitalització, la mobilitat, la transformació demogràfica, el canvi climàtic i la mateixa sostenibilitat del model.

Des d’aquí vull agrair al Govern i, en particular al ministre de Turisme i Comerç, un primer pas en pro d’una col·laboració publicoprivada més compromesa, amb l’obertura d’Andorra Turisme a la participació del sector privat, incorporant la visió de líders empresarials i associatius integrats al Consell del Sector Privat de Turisme.

El segon desafiament se centra en el comerç, que malgrat que és un dels sectors que destaquen pel seu creixement durant l’any 2022 –com ja assenyalem des de fa anys–, afronta una important transformació, com a conseqüència d’un canvi dels hàbits del consumidor. El creixement del comerç electrònic, la pèrdua del valor diferencial del producte, un pes menys important del comerç en la despesa global del turista i un poder adquisitiu més baix del client mitjà, són factors clau que cal tenir en compte en l’activitat del sector. Per atreure el nostre visitant hem de millorar l’experiència de compra i l’omnicanalitat. La botiga física i la web han de ser percebudes com una sola empresa.

Per donar resposta a tots aquests reptes del sector, cal posar fil a l’agulla al Pla estratègic de comerç, un pla que va es va aprovar el gener del 2022 i que posem de manifest la importància de desenvolupar-lo i implementar-lo amb celeritat. En el marc d’aquest pla, la Cambra ha començat a treballar en la creació de l’observatori del comerç, avaluant i recollint les principals dades d’activitat comercial i el seu pes específic en l’activitat econòmica general. La finalitat és permetre reflexionar sobre l’evolució i les perspectives del sector.

En tercer lloc, voldria subratllar la importància d’afavorir un marc d’immigració i laboral que permeti l’atracció i la gestió del millor talent, un sistema que aposti per l’estabilitat en el lloc de treball i adaptar-se a les circumstàncies específiques dels sectors d’activitat. L’elevada manca de personal actual requereix treballar en una estratègia d’immigració que respongui de manera més àgil i efectiva a les necessitats de l’empresa. En aquest sentit, el diàleg continu entre les parts implicades (patronals, sindicats, el Govern i la societat en el seu conjunt) és la via per consensuar les accions adequades.

No puc deixar de fer esment de la problemàtica de l’habitatge. Per abordar aquest problema, cal implementar polítiques que promoguin l’habitatge i l’accés al lloguer. Valorem positivament les accions que ja estan duent a terme les administracions públiques, però s’ha d’establir una estreta col·laboració entre el Govern, els comuns, les empreses, la societat civil i els sectors directament implicats per trobar solucions a mitjà i llarg termini.

És important definir quin model de país volem i quanta gent pot viure a Andorra per saber les necessitats reals del sector.

El quart desafiament afecta l’Administració, que ha d’estar més preparada per als reptes d’un món cada cop més dinàmic i canviant. Les empreses necessiten una simplificació administrativa urgent, un escurçament real dels terminis de resposta de l’Administració i més facilitats per crear empreses. L’administració electrònica i la simplificació dels processos administratius són una  eina ineludible que la Cambra ja demana des de fa anys. Hem d’aconseguir que l’Administració esdevingui una veritable aliada de l’empresa.

Tot i així, aprofito per felicitar el Govern per la seva voluntat d’adherir-se al Conveni de Kyoto per agilitzar i digitalitzar els tràmits duaners, reduint substancialment el format de paper.

En cinquè lloc, cal impulsar programes per modernitzar i fer més eficients les empreses del país, i també cal respondre als reptes de la propera dècada. Entenem que no hi ha una única solució, però hem de crear programes específics per a diferents sectors. La formació, l’agilització de tràmits, el suport a pimes i autònoms i els incentius fiscals són alguns mecanismes per estimular el creixement econòmic nacional.

Sisè desafiament: la Cambra recorda que és necessari mantenir un nivell de pressió fiscal competitiu amb el nostre entorn, malgrat la pressió sobre les finances públiques lligades al cost dels programes de suport econòmic i d’estímul de l’activitat.

Per créixer en un entorn global, la pressió fiscal no pot anar més enllà del 25%, i, com he comentat anteriorment, el 2022 vam superar aquest llindar. La gestió adequada de la despesa pública implica trobar un equilibri entre la recaptació d’impostos necessària per finançar les funcions governamentals i no imposar una càrrega fiscal excessiva, una càrrega que pugui tenir conseqüències negatives sobre l’activitat econòmica i el benestar social.

En setè lloc és evident que ja no hi ha volta enrere en la digitalització. El digital és el present. La digitalització facilita i automatitza els negocis, agilitza els tràmits i obre una sèrie d’opcions inimaginables per a les empreses. Les empreses que no s’hagin digitalitzat en un parell d’anys estaran en inferioritat de condicions i quedaran fora del mercat. Andorra Digital, amb el suport d’Andorra Business i de la Cambra, va posar en marxa l’any passat el programa de digitalització d’empreses en tres passos: avaluació, assessorament personalitzat i subvencionat, i implementació de solucions digitals, amb un pla de finançament adaptat a cada pas. Aquest programa és una oportunitat per a totes les empreses, independentment de la seva mida. Animem el teixit empresarial a aprofitar l’avantatge que aquest programa els ofereix.

L’economia circular i la sostenibilitat són el vuitè desafiament que enumero, un repte global i també de país. Hem de fomentar l’economia circular creant nous models de negoci basats en la reutilització i la recuperació de materials com una eina fonamental per assolir la sostenibilitat. Ara bé, s’ha de fer seguint un calendari adaptat a les possibilitats de les empreses. S’hauran d’anar adoptant polítiques i pràctiques sostenibles en totes les àrees de l’economia, de la societat civil i de la vida del ciutadà individual, per garantir un futur pròsper i equitatiu a les generacions actuals i futures.

Per aquest motiu, és fonamental la col·laboració inicial amb el sector empresarial, treballant conjuntament en el marc referencial i d’adaptació als nous paràmetres internacionals.

El novè desafiament té a veure amb l’energia, un recurs fonamental que impulsa les activitats econòmiques i l’activitat humana en general. Les regulacions i polítiques governamentals en aquest àmbit tenen un impacte directe en la rendibilitat i la viabilitat de les empreses del sector.

 La Cambra ha creat una comissió d’energia per treballar conjuntament qualsevol mesura que s’hagi de prendre relacionada amb aquest sector i també per fomentar la inversió privada.

Paral·lelament, cal apostar de manera decidida per la transició energètica i impulsar més les energies renovables per reduir la dependència energètica de l’exterior.

Pel que fa a la negociació de l’Acord d’associació amb la UE que es va iniciar el 2015 (el desè desafiament), el Govern ja ha anunciat la celebració d’un referèndum per aprovar-lo o refusar-lo a final de l’any que ve. Tal com manifesta el Govern, la voluntat d’aquest Acord és culminar un procés d’homologació i d’obertura econòmica del país cap a l’exterior. L’objectiu és accedir al mercat únic i als programes europeus. L’Acord comportarà l’adopció de bona part del cabal comunitari que ha de permetre una diversificació i un desenvolupament equilibrats de l’economia del país. En el transcurs de les negociacions, la Cambra continua pensant que cal refermar les especificitats del país principalment en matèria de seguretat i d’ordre públic, una condició que és de vital importància per al futur d’Andorra. Així mateix, demanem l’accés al Banc Central Europeu per donar liquiditat a la banca andorrana. També, l’accés a programes europeus que ajudin a fer més competitives les nostres empreses –com ara els fons Next Generation–, i que les empreses puguin beneficiar-se d’oportunitats de finançament i cooperació en diversos projectes amb altres països de la Unió Europea. La diversificació en la innovació ha de ser una oportunitat real de desenvolupament per a les empreses andorranes.

Finalment, cal incloure en el text de l’Acord que la Unió Europea contribuirà econòmicament en infraestructures de desenclavament i col·laborarà amb els estats veïns amb aquest objectiu.

La delegació de la Cambra que es va desplaçar a Brussel·les el mes de juliol passat va transmetre aquest missatge a les institucions europees i a les delegacions permanents d’Espanya i de França.

Aquests propers mesos la negociació s’accelerarà, tot i que creiem que no cal precipitar-se. Aprofito per agrair al Govern que hagi convidat la resta de forces polítiques a incorporar-se a la taula de negociació, però a la vegada cal recordar que la Cambra ja va demanar al Govern i al vicepresident de la Comissió Europea, Maroš Šefčovič, que el sector empresarial contribueixi activament en les converses, que ens proporcionin més informació útil i transparent per aprofundir en l’anàlisi del cabal comunitari, però sobretot en l’estratègia de fons de la negociació.

Com a conclusió, voldria dir que per impulsar la transformació d’Andorra i encarar els reptes i les necessitats presents i de futur, cal definir una estratègia de país per d’aquí a 20-30 anys, amb una concreció per d’aquí a cinc anys correlativa a la potencial signatura de l’Acord d’associació. S’han de formular fites, polítiques i accions per guiar el desenvolupament i el progrés en diferents àrees i amb els consensos transversals més amplis possibles, involucrant-hi la societat civil, el sector privat i altres institucions. La col·laboració i la participació de diversos actors és fonamental perquè qualsevol pla a llarg termini tingui èxit.

Per finalitzar, vull reiterar que davant un escenari cada cop més exigent i competitiu, és més important que mai que treballem junts, propiciant una estreta col·laboració publicoprivada per abordar els reptes de país. Les reunions que la Cambra ha començat a establir amb diferents ministeris, amb Sindicatura i els grups parlamentaris van en aquesta direcció.

Podeu trobar el discurs íntegre en aquest link.