Prat de la Creu, 8. AD500 Andorra la Vella

L’opinió de la Cambra

cambra andorra

PRESENTACIÓ DEL PLA DE DESENCLAVAMENT D’ANDORRA.
Discurs del President.

 

Benvolgudes autoritats, senyores i senyors,

Benvinguts a la presentació del Pla de desenclavament d’Andorra. Estudi d’infraestructures alternatives. Un abans i un després, que té com a objectiu proposar solucions d’infraestructures alternatives amb la voluntat de ser una palanca de canvi per al progrés i per al model econòmic del Principat a través de nous equipaments de comunicació que projectin Andorra al món i generin desenvolupament econòmic sostenible.

La finalitat primordial de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra és afavorir i potenciar l’activitat econòmica del país. Per això, un dels grans eixos és preveure les necessitats futures d’equipaments, promovent les infraestructures necessàries i impulsant les iniciatives de futur per a l’interès general.

Avui dia, en què tot evoluciona constantment, cal tenir visió de futur i una estratègia ben marcada i clara, no només per evolucionar amb els canvis, sinó també per avançar-nos als esdeveniments.

Actualment, les infraestructures i comunicacions d’Andorra amb l’exterior són les mateixes que al segle xix, per carretera amb França i Espanya.

La situació geogràfica d’Andorra i la seva incidència en l’economia han fet que la preocupació pel desenclavament del país sigui una constant històrica per a la nostra institució.

Així, a la Cambra, ja l’any 1995, vam participar en un estudi sobre la viabilitat de l’aeroport de la Seu d’Urgell. D’això ja fa 24 anys.

Avui, i vista l’evolució econòmica d’aquests darrers anys, amb una economia estancada i un model econòmic esgotat, hem de deixar de ser teòrics i passar a la pràctica i a l’execució, perquè ens estem jugant el futur del país i el de les generacions que venen darrere nostre.

Repeteixo: cal ser realista, tenir visió de futur i una estratègia ben marcada.

 Davant aquesta realitat que acabo d’esmentar, la Cambra, més que mai, segueix tenint com a prioritat explorar i estudiar totes les opcions alternatives per millorar la comunicació cap a l’exterior.

No podem oblidar el darrer incident amb la carretera RN22, que connecta amb el Pas de la Casa, i que va deixar el país aïllat, per la banda francesa, amb un cost econòmic encara no valorat, però amb una forta incidència, sobretot, per al sector del comerç del Pas de la Casa.

El conflicte amb les armilles grogues franceses o amb els CDR catalans i les retencions consegüents que uns i altres van provocar, les tradicionals cues quilomètriques durant els ponts i les diverses vagues als nostres països veïns, són altres exemples de la nostra vulnerabilitat i dependència de fets que ens són totalment aliens i que no podem controlar.

Per tant, a la Cambra creiem que queda ben clar que cal buscar, i obrir, altres vies de comunicació fora de la xarxa viària.

Per aquest motiu, avui estem treballant, fonamentalment, en dos projectes que pensem que són d’una importància cabdal si volem desenclavar el país per passar de ser un país «regional» a un país «internacional».

D’una banda, ens centrem en la connexió cap a Europa per ferrocarril i, de l’altra, en l’accés a tot el món per via aèria, mitjançant un aeroport internacional que estaria ubicat dins del territori nacional.

La futura implementació de qualsevol projecte de millora de les comunicacions d’Andorra seria significativa i establiria un nou marc de relacions exteriors favorable per a tothom. Al mateix temps, això aportaria un benefici directe a la nostra ciutadania i al nostre teixit empresarial. Òbviament, també, per als més de 8 milions de visitants que acollim anualment.

Qualsevol alternativa serà compatible amb els accessos actuals per carretera i suposarà un apropament substancial a un món globalitzat.

El territori és la base per a la vida de tots els andorrans i, també, per als béns i serveis que donaran prosperitat al país.

Qualsevol política d’infraestructures haurà de ser formulada i executada per assegurar el desenvolupament sostenible, promovent un equilibri, elevant la competitivitat nacional, millorant la qualitat de vida del país, sobre una base d’harmonia entre el desenvolupament i el medi ambient.

Una zona d’atracció turística es defineix segons la distància que es recorre en el temps que dura el trajecte. Actualment, el nostre radi d’influència és d’uns 300 quilòmetres. Per a les seves estades curtes al nostre país, els visitants es desplacen per carretera, amb uns trajectes que oscil·len entre tres i quatre hores, amb un radi que arriba, entre d’altres, a Barcelona, Saragossa, Tolosa i Montpeller.

Avui no parlarem de les possibles connexions ferroviàries, però sí us direm que ja estem treballant en les possibles connexions tant amb França com amb Espanya.

Per a distàncies superiors, Andorra està obligada a connectar-se, fonamentalment, amb avió a través, principalment, dels aeroports de Barcelona o Tolosa, amb un trajecte addicional de desplaçament per carretera que pot representar com a mínim unes tres hores.

Recentment hem pogut escoltar, també, com, malauradament, la situació de l’aeroport de la Seu d’Urgell continua sense una solució immediata a causa del retard reiterat de proveir-lo de millores tècniques i d’un GPS que el faci viable.

Amb un aeroport internacional en territori nacional, el nostre radi d’acció s’ampliaria en 5.000 quilòmetres, és a dir, una autèntica porta al món.

Aquesta infraestructura aèria fomentaria l’arribada de turistes procedents de destinacions més llunyanes que les actuals. Recordem que una hora i mitja de vol representa més de 1.000 km de distància, i que això ens donaria accés directe a mercats turístics europeus més allunyats i, també, a destinacions extracomunitàries, independentment de la política europea de visats.

Amb un aeroport, podrem tenir opció a l’arribada de vols privats, un mercat cada cop més ampli i que va de la mà d’un turisme d’alt poder adquisitiu. No oblidem ―i potser el que diré hauria d’anar en primer lloc― que seria una gran aportació per a la millora de la qualitat de vida dels residents d’Andorra, un factor dinamitzador per als negocis de les nostres empreses i una important palanca per a la tan anhelada diversificació de la nostra economia.

El Pla de desenclavament que avui us presentarem representa un projecte estratègic per a la Cambra, ja que volem donar solucions alternatives als nous horitzons econòmics. Com he dit fa un moment, suposaria l’ampliació de la zona d’influència del país, un impuls a la diversificació econòmica, mitjançant l’atracció d’inversió estrangera i, òbviament, una millora evident de la nostra competitivitat turística i comercial.

La Cambra ha considerat quatre motius principals per engegar el Pla de desenclavament. En primer lloc, com a destinació turística, la situació geogràfica d’Andorra ens identifica com un tresor natural que cal descobrir. Però amb un accés únicament per terra, les nostres possibilitats es veuen molt limitades. El tren i l’aeroport ampliarien el radi d’atracció i d’accés. En segon lloc, tenim la necessitat vital d’atreure nous públics amb un potencial econòmic més elevat. En tercer lloc, com a país on poder fer negocis, com una palanca per impulsar el creixement. Tots sabem que les dades de la situació del nostre comerç són prou preocupants, però la majoria dels altres sectors d’activitat també estan patint. Per això, penso que urgeix trobar alternatives de creixement per a la prosperitat futura del nostre teixit empresarial. Finalment, i davant la globalització econòmica, hem de treballar conjuntament per eliminar els «frens» en les comunicacions per aconseguir ser una destinació més moderna i atractiva. I també, però no menys important, per aconseguir crear palanques d’atracció i arrelament de tot el talent que ens aportaran les nostres futures generacions. Dit d’una manera més clara, frenar i aportar futur professional perquè els nostres fills, els nostres nets i tots els que vindran no hagin de marxar a treballar fora d’Andorra.

És per tot l’anterior que la Cambra, avui, recupera la viabilitat dels projectes aeroportuaris i ferroviaris, i ha treballat en un pla que, en tot moment, ha volgut seguir les premisses de visió integral de país, que estigui basat en uns bons estudis qualificats, amb criteris d’objectivitat i, sobretot, amb una voluntat clara de transparència.

En el cas de l’estudi de viabilitat de l’aeroport, s’ha avançat gradualment i per fases, tot i que encara estem en una etapa de valoracions prèvies.

Fins ara, s’han elaborat dos estudis, que són els que us presentarem avui.

El primer d’ells, realitzat per l’empresa francesa NAVBLUE, que és una filial d’Airbus, s’ha basat en quins serien els procediments, la ubicació adient, la llargada de pista i, especialment, els tipus d’avions que hi podrien operar.

 El segon estudi s’ha encarregat a l’empresa CGX, que ha valorat quina seria l’estructura necessària per poder implantar un aeroport al nostre territori.

Acabats aquests dos estudis de viabilitat i de valoracions prèvies, encara restaria pendent la realització d’un estudi per avaluar quin seria l’impacte acústic i mediambiental en el país d’un equipament d’aquesta magnitud.

Moltes gràcies.

 

Miquel Armengol Pons
President