Prat de la Creu, 8. AD500 Andorra la Vella

L’opinió de la Cambra

cambra andorra

PRESENTACIÓ DE L’INFORME ECONÒMIC 2018.
Discurs del President.

 

Molt Il·lustre Senyor Cap de Govern, distingides autoritats, senyores i senyors,

 

Gràcies a tots per acompanyar-nos un any més en aquest acte de presentació de l’Informe econòmic anual de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra.

Fa vint-i-quatre anys que la Cambra elabora aquest Informe, amb l’objectiu de contribuir a ampliar el coneixement general de l’economia del país, i ser un instrument útil i objectiu al servei de l’Administració pública, dels empresaris –que són, en definitiva, els principals impulsors del progrés econòmic– i de tota la societat andorrana.

Pensem que el fet d’oferir a les diferents institucions del Principat un document rigorós i apolític sobre l’evolució de l’economia és prestar un valuós servei a tot el país, i posar-lo al nivell dels països del nostre entorn, pel que fa a la disposició d’instruments d’informació i d’estudi de la realitat econòmica.

L’any 2018 l’economia mundial va moderar una mica el creixement, fins al 3,6%, afectada per les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina i pel debilitament d’algunes economies europees i emergents.

L’economia nord-americana va continuar sent un dels principals motors de l’expansió mundial. En canvi, l’economia de la zona euro es va debilitar més del previst, sobretot, pel retrocés de la confiança entre consumidors i empreses, pels efectes dels nous estàndards sobre emissions en la indústria automobilística alemanya i, per la feblesa de l’economia italiana.

Les economies veïnes d’Espanya i França no s’han escapat de la tendència a la desacceleració. En el cas de França, el PIB real va acusar els efectes de les protestes socials al carrer de les armilles grogues, i va anotar un creixement de l’1,7%, inferior al de 2017 i a la mitjana europea. Per la seva banda, l’economia espanyola va encadenar cinc anys consecutius d’expansió i va créixer per sobre del conjunt de països de la zona euro, tot i que en va moderar el ritme fins al 2,6%, quatre dècimes per sota de la taxa de 2017.

En aquest context, l’economia andorrana va registrar un increment moderat del PIB, per sisè any consecutiu, que la deixa més a prop, tot i que encara per sota, dels nivells d’activitat precrisi. En concret, segons l’estimació publicada pel Govern, el PIB real va créixer l’any 2018 a una taxa de l’1,6%, una dècima menys que el 2017.

Ara bé, en perspectiva internacional, per segon any consecutiu, l’economia andorrana va créixer menys que les economies veïnes d’Espanya i França, i també que el conjunt de la Unió Europea.

L’avanç moderat de l’economia andorrana va ser impulsat per un context internacional que va continuar sent favorable, sobretot a Espanya. En canvi, en l’àmbit intern, l’activitat econòmica es va trobar frenada encara per les dificultats del sector financer, marcat per les conseqüències de l’afer BPA i per la crisi financera, que ha derivat en un entorn de regulació i supervisió creixent del sector.

Aquesta evolució positiva, però moderada, de l’economia andorrana queda reflectida en l’evolució a l’alça de la gran majoria d’indicadors d’activitat i demanda. Destaquen els increments de l’ocupació, el nombre de visitants, les despeses de funcionament de les administracions i la inversió pública, tots ells superiors als de 2017. Altres indicadors que han crescut, tot i que ho han fet a un ritme menor, són les importacions totals i les matriculacions de turismes. Els únics indicadors que s’han quedat en terreny negatiu són el consum d’energia i el crèdit.

Per sectors, el creixement econòmic andorrà durant l’any 2018 va ser liderat pels serveis i la construcció, en contrast amb la manca de dinamisme mostrada pels sectors industrial i primari.

Més en detall, la construcció va ser el sector que va registrar la taxa de creixement més elevada, amb unes xifres globals millors que les dels anys anteriors. Aquest fet suposa la consolidació d’un cicle alcista del sector, que ja acumula quatre anys en positiu, després de nou exercicis de crisi profunda. D’una banda, l’ocupació del sector va registrar l’augment més important des de 2005 (un 6,5%) i els salaris mitjans es van incrementar un 5,6%, pressionats per la manca de mà d’obra formada en el sector i la intensa recuperació de l’activitat. D’altra banda, les importacions de materials de la construcció van experimentar un creixement intens (del 71%) i, per la seva part, la inversió pública va augmentar un 21%, fins a assolir el nivell més elevat dels darrers sis anys, gràcies sobretot a l’impuls de les administracions comunals.

En sentit contrari, la indústria i la manufactura va ser el sector que va mostrar el pitjor comportament durant l’any 2018, amb una lleu caiguda dels nivells d’activitat. Aquesta feblesa es va reflectir en un augment molt discret del nombre d’assalariats i del nombre d’empreses. Tot i això, també és remarcable, en sentit positiu, la tendència de millora progressiva del clima de confiança de les empreses reflectida en les enquestes de conjuntura de la Cambra.

El sector serveis és el nucli fonamental de l’economia andorrana, pel seu elevat pes en el teixit empresarial andorrà. L’any 2018 els serveis van continuar sent el motor de l’economia andorrana, liderats per la millora de les activitats vinculades al turisme, com és el cas de l’hoteleria i la restauració. Tanmateix, hi va haver algun indicador que mostrava una pèrdua de dinamisme del sector turístic; és el cas del nombre de turistes i també de les pernoctacions totals, que van moderar el creixement respecte al 2017, així com dels dies d’esquí venuts, que van disminuir respecte a l’any anterior.

El balanç més negatiu va correspondre novament al comerç, que va continuar presentant uns registres d’activitat molt pobres. Això es deu, en bona part, al procés de transformació del model de consum que està afectant el comerç tradicional i també a la disminució constant d’atractiu comercial que estem oferint al visitant. La prova d’aquest canvi estructural és que l’augment de l’afluència turística a Andorra no està repercutint en uns millors resultats del sector comercial, que al llarg de l’any 2018 lluny de recuperar-se, es va mantenir estancat. Si som objectius i realistes, en general, estem apreciant un lleu augment d’afluència turística però, per contra, observem un marcat i constant detriment qualitatiu.

L’any 2018 va ser un any intens per al sector financer andorrà, especialment per l’esforç d’adaptació que ha comportat la transposició de les normes integrades europees en la regulació andorrana. També és rellevant el repte de la transformació digital i la capacitat de fer front a competidors amb un negoci bancari totalment digital, amb la dificultat afegida dels tipus d’interès baixos, que limiten el marge financer. En aquest context, l’evolució del sector financer durant el 2018 tampoc va ser positiu, tot i que la situació va millorar una mica respecte a l’any 2017. Es va registrar una nova reducció de la inversió creditícia bruta a clients i dels dipòsits, encara que va ser menor que la del 2017. Tot plegat, es va traduir en una disminució dels beneficis del sector bancari, per cinquè any consecutiu, i en un quasi estancament de l’ocupació en el conjunt del sector financer i assegurador.

L’any 2018 el sector públic va contribuir positivament a l’activitat, gràcies a una relaxació de la política fiscal, tant de l’Administració general com dels comuns. Aquest fet es va reflectir en una acceleració del creixement de les despeses de funcionament i, també, en un augment de les despeses d’inversió protagonitzat pels comuns.  En paral·lel, la pressió fiscal es va incrementar mig punt, fins al 25%, xifra que se situa molt a prop del màxim històric registrat el 2016 (25,2%). Com a resultat, l’Administració general va registrar un petit dèficit pressupostari, del 0,1% del PIB, i els comuns van reduir el superàvit, fins al 0,9%.

Després de fer el balanç de l’evolució econòmica en el transcurs de l’exercici 2018, ara cal parlar de l’actualitat econòmica i de les perspectives de futur.

L’evolució de l’economia andorrana durant l’any 2019 continua molt marcada per la influència del context internacional. Així, la desacceleració prevista per Espanya i França posarà límits a la millora de la nostra economia, sobretot per la via dels vincles turístics.

Les opinions de les empreses recollides a les enquestes de la Cambra del primer semestre, indiquen la continuïtat d’un ritme expansiu notable de la construcció, tot i que dins un context més moderat, i assenyalen una evolució menys satisfactòria de la marxa dels negocis a la indústria i el sector hoteler sumada a la persistent feblesa del comerç. Les dades de PIB del primer trimestre de 2019 també apunten en aquesta direcció. En concret, Andorra ha registrat un creixement econòmic real del 2,2% interanual els tres primers mesos de l’any, tres dècimes inferior al del trimestre anterior.

La pèrdua d’impuls de l’economia andorrana també es posa de manifest en l’evolució dels principals indicadors d’activitat disponibles per als primers mesos de l’any 2019. En particular, durant el primer semestre de l’any, el nombre d’assalariats ha moderat el ritme de creixement respecte d’un any abans, fins a l’1,9%. Per sectors, la creació d’ocupació està força repartida, però amb dues excepcions destacables, que són el sistema financer i les activitats primàries, amb caigudes significatives del nombre d’assalariats. D’altra banda, en menor mesura, també és rellevant la lleu caiguda dels assalariats experimentada pel sector hoteler.

En paral·lel, el nombre de demandants en recerca de treball s’ha incrementat el 14,3% fins al juliol, en contrast amb la caiguda registrada durant el mateix període de 2018, i per part seva, el nombre de visitants ha registrat un descens interanual acumulat fins al juliol, del 2,2%.

En un sentit més positiu, cal destacar el creixement de les importacions durant els primers set mesos de l’any, per sobre del 4% interanual, tot i el retrocés de les compres de materials de construcció. Aquest fet pot ser indicatiu d’una tendència cap a la normalització de l’activitat, després del fort repunt registrat l’any passat, des de nivells mínims.

Prenent tot en consideració, es pot afirmar que l’economia andorrana s’encamina cap a una fase més madura del cicle expansiu, després de sis anys de creixement, condicionada en bona part per la desacceleració de l’economia europea i, sobretot de les veïnes. Així, Andorra continuarà creixent durant l’any 2019, però molt probablement ho farà a un ritme inferior al de l’any 2018.

Fet el diagnòstic del context econòmic actual, voldria expressar algunes idees sobre la visió de la Cambra del moment econòmic actual i els reptes de futur que cal afrontar en els pròxims anys.

El país presenta des de fa anys un esgotament del model econòmic, i està més ocupat en l’agenda a curt termini i la improvisació, que en afrontar els grans temes a desenvolupar. Cal ser conscients que aquesta realitat ens està posant en una situació d’alt risc.

El nostre patró de creixement no ofereix una visió ni a mitjà ni a llarg termini, capaç de proposar respostes competitives als desafiaments que plantegen l’accelerat canvi tecnològic i el funcionament dels mercats globals. La conseqüència d’aquestes mancances és que no hem comptat amb una estratègia eficaç de desenvolupament econòmic i social. Hem de construir una visió i una estratègia de país per aconseguir un creixement sostenible a mitjà i llarg termini. No podem seguir improvisant i reaccionar només a curt termini.

Des de la Cambra, voldria expressar algunes idees de caràcter estratègic, i no ho puc evitar, preocupacions sobre alguns dels reptes importants que tenim davant nostre i que hauríem d’abordar en profunditat i sense demora.

 

1) La transformació digital de les empreses

La transformació digital és ja imprescindible per a qualsevol empresa. Cal transformar els negocis, però també la nostra manera de treballar per adaptar-nos a una nova etapa digital, que està canviant radicalment el futur empresarial i laboral.

El digital és el present, les empreses que no ho tinguin assumit ja viuen en el passat, és a dir, estan mortes encara que no ho sàpiguen.

La Cambra ha participat en el primer estudi sobre el grau de maduresa digital de les empreses que ofereix un interessant, però decebedor, diagnòstic de l’estat actual de la implantació de les estratègies de transformació digital en l’empresa andorrana. Només remarcar, com a indicador més rellevant, que el 88% de les empreses no compta amb un pla de transformació digital de la seva empresa, o bé encara, no l’ha implementat.

Això és el reflex de l’estancament i la falta de visió de la majoria d’empreses andorranes, és a dir, un símptoma de poca previsió i un gran risc d’adaptació de l’empresa a les noves exigències del mercat, que garanteixi la seva pròpia supervivència en un món global i canviant.

Ajudar a les empreses en aquest camí cap a la transformació i la innovació digital del negoci és, en aquest moment, una de les grans prioritats, en la qual ja s’hi està treballant des de la Cambra. En aquest sentit, des de fa temps estem impartint formacions en competències, coneixements i habilitats digitals. També el pròxim mes de novembre organitzarem una jornada per conscienciar els empresaris de la necessitat d’avançar en els canvis que comporta la nova era digital.

 

2) Promoure una activitat turística basada en la qualitat

El sector turístic ha de millorar el nivell de l’oferta i de l’activitat turística, i oferir un valor afegit més elevat per respondre la satisfacció d’una demanda de més qualitat.

Hem d’analitzar i afavorir el trànsit d’un model de turisme massificat a un model més sostenible i de qualitat, on prevalgui la cura pel detall i la satisfacció del visitant i, a més, ajudi a apujar la despesa mitjana per turista.

Últimament m’he estat reunint amb importants actors del sector de la hostaleria i de la restauració. En general, i per no dir per unanimitat, em deien que si bé hi ha un lleuger augment pel que fa al volum de turisme, sí és preocupant la disminució qualitativa i del seu poder adquisitiu. Per tant, cal ser proactiu i actuar per frenar i reconvertir aquesta tendència que acabaria qualificant-nos com una destinació turística de Low Cost.

I per això, cal prendre consciència i la implicació directa dels nostres actors empresarials, així com, també polítiques del Govern que vagin més enllà de la promoció per aprofundir en la nostra singularitat i tot allò que podem oferir en aspectes més enllà de la neu i el comerç, la com la gastronomia, la cultura, la natura i altres complements d’oci a desenvolupar.

 

3) La competitivitat del comerç

El comerç al detall, un dels pilars tradicionals de la nostra economia, continua sent el sector al qual està costant més de recuperar-se.

Ara mateix, en l’àmbit mundial estem al centre d’una revolució del retail. Alguns l’anomenen l’Apocalipsi del retail, però el retail no està mort, està evolucionant cap al món digital.

Ja l’any passat vaig fer un repàs dels principals factors que afecten a la pèrdua d’atractiu comercial enfront del visitant. Si bé no tornaré a enumerar-los, si vull remarcar que el futur del sector ve marcat per les innovacions tecnològiques i de gestió, i pels nous hàbits de consum que empenyen al comerç cap a un nou paradigma, en el que s’imposa la gestió integral dels canals de venda.

En aquest context, la botiga física no desapareixerà, però haurà d’adaptar-se i, fins i tot, reinventar-se en molts casos, per assegurar la seva supervivència, adoptant una modernització, tant en el punt de venda, com en el web i en altres mitjans socials de comunicació.

Per aquest motiu, la Cambra, dins el marc del Pla estratègic del turisme de compres, ha posat en marxa el label de qualitat, Certificat de comerç excel·lent, com una eina per ajudar a les empreses en aquest procés de modernització del sector. Una eina que gràcies a la subvenció del Ministeri d’Economia està a l’abast de tots els comerciants.

Així mateix, el Govern ha d’agilitzar al màxim els tràmits duaners, amb els avenços tecnològics i de gestió més avançats, per optimitzar el procés d’entrada i sortida de mercaderies. La globalització ha fet que l’escurçament d’aquests terminis sigui una qüestió de supervivència de molts negocis.

A la Cambra, com ja vàrem anunciar, estem treballant per facilitar la pràctica de l‘e-comerç, tant a les grans com a les petites empreses, facilitant al màxim les tramitacions, les gestions logístiques i altres, que afavoreixin aquest canal de venda, tant dins del nostre mercat interior com cap l’exterior.

També voldria comentar que la implantació de centres comercials fora i a prop, de les nostres fronteres, és un fet que sembla que anirà en augment, i més a causa de l’avantatge que suposa desgravar l’IVA, i en molts casos, sense efectuar la corresponent declaració fiscal d’entrada a Andorra. Aquesta pràctica, cada cop més habitual, va en detriment dels ingressos públics del Govern, i també perjudica el sector comercial del país. Per aquest motiu, cal una reflexió sobre aquest tema per part del Govern. La Cambra, com sempre, està oberta a treballar conjuntament en la recerca de solucions a aquesta problemàtica.

 

4) Simplificació i agilització administrativa

Podem dir que és la gran assignatura suspesa que es contraposa, dificulta i impedeix no sols el bon desenvolupament de la “inversió estrangera”, sinó el dia a dia de les empreses i la societat andorrana. Avui dia, en general, les gestions administratives són un “martiri” per qui les ha de fer, una situació anacrònica per un país petit i dinàmic com és el nostre.

La simplificació dels processos administratius, l’optimització dels recursos públics i el desenvolupament de l’administració electrònica, ja no són una prioritat pública necessària, sinó una obligació urgent i ineludible.

Amb l’aprovació, aquest any, de la Llei que modifica el Codi de l’Administració de l’any 1989, que regula la denominada administració electrònica, ha d’accelerar-se el procés cap a una administració pública moderna i eficaç. Volem i hem de felicitar l’actual Govern per haver creat el Ministeri de Funció Pública i Simplificació de l’Administració, que donarà impuls a tots aquests canvis.

 

5) Un sistema fiscal competitiu

Reitero el que ja vaig expressar l’any passat, ens cal un sistema fiscal simple i estable que, a més de garantir la recaptació, constitueixi un instrument útil, beneficiós i flexible per incentivar els esforços de les empreses en diversos àmbits. Per créixer en un entorn global, la pressió fiscal no pot anar més enllà del 25%.

Per potenciar la competitivitat de les empreses la Cambra ja ha demanat en diverses ocasions un canvi de les deduccions en l’impost de Societats i en l’IRPF que, entre altres, fomenti la formació continuada a les empreses, incentivi la innovació i la transformació digital, així com les activitats de patrocini i de mecenatge del sector empresarial.

En aquest punt, voldria destacar que la formació és una eina imprescindible per millorar la competitivitat i la qualitat dels serveis empresarials i potenciar la fidelització dels treballadors.

Els resultats de l’enquesta que la Cambra va efectuar sobre l’esforç que fan les empreses en l’àmbit de la formació continuada, constata que gairebé la meitat de les empreses enquestades, el 47% del total, no van invertir en formació l’any 2018. A més, la majoria d’empreses molt sovint només proporcionen formació als seus treballadors per adaptar-se i donar compliment als canvis normatius. En el context europeu, atenint-nos a les dades disponibles per l’any 2015, Andorra es trobaria entre els països que menys inverteixen en formació continuada dels seus treballadors (amb el 53%, davant, per exemple, del 93% de Suècia, del 86% d’Espanya o del 79% de França).

Des del punt de vista estratègic, aquests països europeus tenen molt clar que la formació continuada és una eina clau per millorar la competitivitat empresarial i atorguen  ajuts i desgravacions fiscals a les empreses per a la inversió en formació dels seus treballadors. A la Cambra, tal com es fa en altres països, considerem imprescindible introduir ajuts i deduccions, en aquest àmbit i en d’altres, que ajudin a les empreses a millorar la competitivitat.

 

6) Garantir un creixement sostenible a llarg termini del sector immobiliari i de la construcció

Com ja he comentat, les previsions empresarials apunten a la continuïtat d’un ritme expansiu notable de la construcció. Tanmateix, aquest creixement ens mostra certs dubtes de continuïtat i solidesa.

Amb la millora econòmica, el sector de la construcció, impulsat pel mercat immobiliari, viu un nou boom d’habitatge bàsicament destinat al segment del luxe. Per contra, el País no està fent prou esforç per disposar dels mitjans i de l’oferta de serveis que demana un segment inversor o turístic de més alt poder adquisitiu.

Al nostre entendre, aquesta oferta d’habitatge no dona resposta a la demanda del mercat intern que precisa habitatges de compra i de lloguer assequibles per a la població resident.

La Cambra vol donar doncs un toc d’atenció i fa una demanda al Govern perquè impulsi mesures públiques concretes encaminades a posar fre a la qual seria una altra possible bombolla immobiliària i que impulsi, conjuntament amb els comuns, la construcció d’un parc d’habitatges de compra i de lloguer assequible, acompanyat d’un programa real de construcció i explotació d’habitatges de caire social o de Protecció Oficial.

Paral·lelament, en la passada campanya electoral, vam deixar palès a tots els Partits polítics, la necessitat de crear una taula nacional amb participació publico privada per fer un seguiment dels plans nacionals d’infraestructures, amb la voluntat d’establir un calendari de contractació pública que permeti al sector mantenir una planificació que asseguri una línia inversora constant i eviti situacions d’estrès o parada de l’activitat empresarial.

Per impulsar qualsevol d’aquestes mesures, és important, però, preveure com ja s’ha dit reiteradament, el desenvolupament d’una llei de concessions públiques, d’acord amb les que existeixen a escala europea, perquè doni la seguretat jurídica suficient i permeti impulsar polítiques reals en l’àmbit d’inversió pública en infraestructures i/o també d’habitatges.

D’altra banda, l’esllavissada del passat 10 d’agost, a tocar de la CG1, ha deixat en evidència la necessitat d’aprovar una llei d’edificabilitat, tal com demana el sector, a través de l’ACODA. Aquest text, entre altres temes hauria de determinar les diferents responsabilitats que pertoquen a cadascun dels agents que intervenen en una obra. És essencial com hem anat comentant, en pro tant de l’administració com dels administrats, delimitar competències i responsabilitats, assolint una seguretat jurídica suficient que no freni el sector de manera brusca com sol passar quan es peca d’intervencionisme.

 

7) Desenvolupament de les infraestructures de transport

Aquest és un dels grans reptes actuals del país per no quedar enclavats. El tancament a finals d’abril de la carretera RN-22, que connecta Andorra i França, durant divuit dies, i l’esllavissada a la CG1 que connecta amb Espanya, el passat 10 d’agost, han posat de manifest la fragilitat de dependre d’un únic accés d’entrada per ambdues fronteres.

En aquest punt, volem agrair el compromís de Sa Excel·lència el Copríncep Emmanuel Macron en referència a la millora de les comunicacions amb França, una acció imprescindible per ajudar a reequilibrar les relacions amb els nostres veïns.

La millora de les infraestructures de transport és un dels temes principals a abordar sense dilació en aquests pròxims anys, amb la finalitat d’ampliar considerablement la nostra àrea d’influència econòmica.

La Cambra està valorant possibles connexions ferroviàries amb França i Espanya, i el passat mes de juny vam presentar els primers estudis per la implantació d’un aeroport internacional dins el territori nacional. No hem deixat de treballar en aquestes dues opcions i, a partir d’ara, la continuïtat d’aquests estudis s’efectuarà en coordinació amb el Govern. Pel que fa a l’aeroport, en breu s’iniciaran estudis en l’àmbit mediambiental, amb l’objectiu de preservar al màxim l’equilibri natural de la zona.

La possibilitat de comptar amb noves vies d’accés amb l’exterior, no sols ens obre la porta a altres tipus d’inversors, sinó també al turisme procedent de països més llunyans, amb una estada més llarga i un poder adquisitiu més alt. Això ens hauria de permetre diversificar el nostre turisme i no ser tan dependents dels mercats tradicionals.

 

8) Foment de l’atracció d’inversions estrangeres

 El 2018 s’han formalitzat 505 sol·licituds d’inversió estrangera, un 17% menys que l’any anterior. És cert, però que el volum de la inversió global formalitzada ha arribat a 152 milions d’euros, un 84% d’augment respecte al 2017. Aquestes xifres no són del tot dolentes, però veiem que els projectes purament empresarials que aporten valor afegit són escassos i poc visibles. En tot cas, cal promoure projectes concrets que siguin impulsors reals de la diversificació econòmica. Des de la Cambra, sempre hem dit i continuem dient, que l’obertura a la inversió estrangera és necessària i globalment positiva, però hauria de ser selectiva, és a dir, que no canibalitzi als sectors madurs establerts i que aportin nous segments de negoci.

Per aquest motiu, s’ha de reactivar i desenvolupar el projecte de la Marca Andorra, que ha de proporcionar la imatge i els aspectes de país que han de servir per promocionar els avantatges competitius d’Andorra a l’exterior i reforçar la confiança de potencials inversors.

 

9) Acord d’associació amb la Unió Europea

Si bé Andorra ha de trobar el seu encaix amb Europa, sense unes línies estratègiques clares que defineixin el nou model de creixement econòmic, al sector empresarial li resulta molt difícil visualitzar les oportunitats que pot oferir la integració al mercat interior de la Unió Europea i l’impacte positiu sobre l’economia. Per contra, els empresaris temen una regulació excessiva i incompatible amb la dimensió del nostre mercat, que pot comportar un deteriorament de la competitivitat de les nostres empreses i un augment desproporcionat de les despeses administratives. En tot cas, des de la Cambra volem treballar amb el Govern i efectuar un seguiment acurat de les negociacions per salvaguardar els interessos i necessitats d’Andorra.

Hem de reconèixer i agrair al nou Govern la voluntat de treballar conjuntament amb la Cambra i altres organismes de manera transparent i compromesa, per analitzar tots els factors positius i negatius que poden aportar a la nostra economia un acord d’associació amb la UE. Nosaltres, tal com vàrem manifestar des del principi ens oferim i volem ser el vincle transmissor amb el teixit empresarial per analitzar què ens aportarà i què hi podem perdre.

 

10) Incorporació de la sostenibilitat en les diferents àrees de negoci

Els principis responsables de l’ONU marquen un estàndard mundial per incorporar la sostenibilitat en totes les àrees de negoci, a l’estratègia i a la relació amb els clients. El país ha de fer un esforç per alienar-se a aquests principis i aplicar-los en l’operativa diària.

Durant els pròxims anys, destinarem recursos a accions divulgatives i formatives destinades al teixit empresarial per apropar els principis de la sostenibilitat en les diferents àrees de negoci.

Totes aquestes propostes haurien de formar part d’un Pla estratègic de País, amb l’objectiu d’aconseguir transformar i millorar la societat, i compartir una visió col·lectiva d’aquí a 25 anys. Un pla que fa anys que demanem.

Per això, M.I. Sr. Cap de Govern, us demano la constitució d’una taula integrada per representants de les institucions públiques i dels agents socioeconòmics que impulsi aquest Pla estratègic. Sense aquest pla de desenvolupament sostenible i competitiu de l’economia, el País no podrà afrontar l’esgotament del model de creixement vigent.

Us dono les gràcies per la vostra presència en aquest acte i us torno a oferir la col·laboració de la Cambra per encarar amb èxit els reptes que haurà d’afrontar Andorra els pròxims anys.

 

Moltes gràcies a tots.

 

Miquel Armengol Pons

President