Page 79 - Informe econòmic 2020
P. 79

L’esforç d’increment de despesa         reducció de la jornada laboral, ajudes al lloguer
                    del Govern s’ha concentrat en les         i a les quotes hipotecàries, etc.). Aquest factor
                  transferències corrents i de capital.       ha estat contrarestat, en part, per la disminució
                                                              derivada  del  canvi  de  criteri  pressupostari  a
                                                              l’hora de distribuir la transferència als comuns,
                     entre transferència corrent i transferència de capital, ja esmentat. Com a resultat, el pes de les
                     transferències corrents sobre el total de les despeses no financeres ha pujat més de quatre punts,
                     fins al 52%, i es reforça així com el primer capítol de despesa del pressupost.

                     En contrast, l’augment de les despeses de funcionament ha estat molt discret (0,7%); s’ha repartit
                     entre una alça del 2,2% de la despesa en consum de béns corrents i serveis, en què l’increment
                     més  destacat  ha  estat  el  de  Productes  farmacèutics  i  sanitaris  (adquisició  de  tests  ràpids
                     d’antígens, mascaretes, gels, guants, etc.), i del 0,2% en el cas de les despeses de personal (118
                     milions d’euros), que es mantenen com el segon capítol de despesa més important. La reducció
                     de despeses en formació i dietes ha contribuït a la contenció de les despeses de funcionament.


                     L’evolució en el cas del capítol de despeses   Les despeses financeres del Govern
                     financeres ha estat alcista, amb un augment   augmenten per primer cop en vuit anys.
                     del 5,5%, que posa fi a un període de set anys
                     consecutius de reducció. Les raons es troben
                     en l’increment de les despeses en concepte d’interessos del deute públic, associat al volum més
                     gran de deute emès, i també en les despeses per comissions de serveis bancaris, relacionades amb
                     les noves emissions registrades el 2020. En canvi, l’evolució dels tipus d’interès ha continuat jugant
                     a favor de la contenció, amb una disminució dels interessos de préstecs. Tot plegat ha comportat
                     que la participació del capítol de despeses financeres en el total de despeses no financeres hagi   77
                     continuat caient, fins al 2,6%, que és el nivell més baix dels darrers catorze anys.



                  2.  Comuns


                     La  liquidació  dels  pressupostos  de  les  administracions  comunals,  incloent-hi  actius  i  passius
                     financers, mostra que l’any 2020 el volum total d’ingressos dels comuns ha assolit la xifra de
                     163,5 milions d’euros, un import que supera àmpliament els 140,4 milions d’euros de despeses
                     liquidades. Com a resultat, el saldo del conjunt de les administracions comunals ha retornat a
                     terreny positiu (23,1 milions d’euros), després del petit dèficit registrat el 2019. Aquest resultat



               SALDO PRESSUPOSTARI LIQUIDAT DELS COMUNS - Milions d’euros
                                                                                                            Gràfic 8.7



















                                                     2019        2020                                             L’economia andorrana: evolució general  |  VIII.  Sector públic
               Font: Administracions comunals / Departament d’Estadística.
   74   75   76   77   78   79   80   81   82   83   84