Page 81 - Informe econòmic 2020

de l’Administració general i dels comuns) a un mínim històric del 8,6%. Aquesta xifra se situa molt
per sota del pes dels comuns en la despesa pública no financera de les administracions (19,7%)
i suposa tan sols el 4,1% del PIB andorrà. Tot plegat significa que en termes relatius estan força
menys endeutats que el Govern, una situació inversa a la que hi havia abans de 2013, gràcies als
esforços de consolidació fiscal fets els darrers anys i a la millora del seu sistema de finançament.

Per parròquies, l’evolució ha estat divergent amb increments de l’endeutament en el cas
de Canillo, Encamp i la Massana i disminucions a la resta. La reducció més forta ha estat la
d’Escaldes-Engordany (-20,2%) i la més discreta la d’Ordino (-2,5%). En sentit contrari, l’increment
d’endeutament més destacable l’ha registrat la Massana (9,2%), seguit de prop per Canillo (8,5%).
El Comú que concentra més volum de deute en termes absoluts continua sent Andorra la Vella
(26% del total dels comuns) en concordança amb el seu pes econòmic més elevat, tot i haver
retallat l’endeutament l’11,6% el 2020. A l’altre extrem, el Comú que ha passat a tenir el menor
volum de deute públic és Escaldes-Engordany (10,7% del total). Tanmateix, en termes relatius a
la població, el nivell més elevat de deute es troba a Canillo, amb 2.625 euros de deute per càpita,
seguit de prop per Ordino, amb 2.609 euros per càpita. A l’altre extrem, els menys endeutats són
Escaldes-Engordany i Encamp, amb 766 i 1.156 euros per càpita, respectivament.

2.1. Els ingressos

Els ingressos totals liquidats pels comuns l’any 2020 han registrat un augment de l’1,3%, que
suposa una millora de l’evolució respecte del lleuger descens registrat el 2019 (-0,3%). Com a
resultat, els ingressos han assolit una xifra de 163,5 milions d’euros, el nivell més elevat des de
l’any 2009. Tanmateix, la liquidació d’ingressos s’ha quedat per sota de la xifra pressupostada (94%) 79
i n’ha situat el pes sobre el total d’ingressos del sector públic d’Andorra (entès com l’Administració
general i els comuns) en el 14,5%, dos punts menys que el 2019. Cal recordar, però, que aquest
percentatge està distorsionat pel volum de passius financers de l’Administració general, com a
resultat de les seves necessitats d’endeutament. De fet, si només es consideren els ingressos no
financers, el pes dels comuns s’eleva al 29,1%, 2,4 punts més que el 2019 i un percentatge força
superior al que representen els comuns sobre el total de despeses no financeres (19,7%).

Per capítols, l’augment dels ingressos s’explica Els ingressos dels comuns han assolit
pel creixement dels ingressos corrents (3,5%), la xifra més elevada des de 2009,
que ha estat contrarestat en part per una impulsats pel creixement dels impostos
reducció dels ingressos de capital (-6,6%), per
segon exercici consecutiu. Dins dels ingressos i les transferències corrents.
corrents, l’increment per capítols ha estat
especialment destacable en el cas dels impostos indirectes (21,9%) i de les transferències corrents
(11,3%), als quals s’afegeix un augment dels impostos directes (8,3%). En canvi, les taxes i altres
ingressos, que són la partida més rellevant en volum, també han patit un retrocés del 3,3%, per
tal com han recollit el deteriorament de l’activitat econòmica, i els ingressos patrimonials han
experimentat igualment un descens significatiu, que ha estat del 9,8%.

Així, les taxes i altres ingressos han rebaixat el pes fins al 28,5% sobre el total d’ingressos no financers.
Els segueixen en importància els impostos directes (22,6%) i les transferències corrents (16,8%), L’economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic
que en ambdós casos guanyen pes respecte a 2019. En canvi, els ingressos de capital han registrat
un descens del 6,6% a causa d’una retallada en les transferències de capital (-6,3%), de manera que
han passat de ser el segon capítol més important dels ingressos no financers dels comuns a ser el
tercer capítol més importants d’aquests ingressos, amb una participació que ha baixat al 20%. D’altra
banda, els ingressos per alienació d’inversions reals també han caigut amb força (-21,2%), però el pes
reduït d’aquesta partida fa que la seva aportació al total sigui poc significativa.