Page 75 - Informe econòmic 2020

En conjunt, l’endeutament global de l’Administració general ha continuat la tendència alcista que
va caracteritzar el període 2002-2016; es va interrompre només dos anys (el 2017 i el 2018), i es
va reprendre el 2019, fins que el 2020 s’ha establert un rècord històric de 1.106 milions d’euros, el
20,1% més que el 2019. En l’estructura d’aquest
endeutament destaca l’increment del saldo viu L’endeutament global de l’Administració
de deute públic en 125 milions d’euros, fins als general s’enfila fins a un rècord històric
920 milions. A aquest import s’hi ha afegit una
línia de crèdit de 100 milions d’euros, mentre de 1.106 milions d’euros.
que el saldo disposat de les pòlisses de crèdit
s’ha reduït a zero, davant dels 43 milions d’euros que hi havia disposats un any abans. La resta són
diversos préstecs, amb un import total que també ha crescut lleugerament el 2020.

En proporció del PIB, aquest volum de deute representa el 44,1%, 11,4 punts més que el 2019,
un augment que es deu a la combinació d’un increment destacat de l’endeutament amb una forta
caiguda del PIB nominal. Com a conseqüència d’aquestes circumstàncies, la ràtio d’endeutament
ha superat excepcionalment el límit del 40% que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances
públiques per a l’Administració general i s’ha quedat lluny de l’objectiu d’endeutament que s’havia
fixat per a 2020 (33,7%), quan la pandèmia no era a l’horitzó.

El deteriorament dels comptes públics ha estat una pauta comuna a la resta d’economies
desenvolupades; per això, Andorra continua amb uns nivells relatius de deute públic inferiors als
de la gran majoria de governs europeus. Com a element positiu, cal afegir que el 2020 l’estructura
temporal de l’endeutament andorrà ha millorat, amb un 79% de deute a llarg termini i un 21% a
curt termini, davant del repartiment 62%-38% que hi havia el 2019. A més, l’FMI ha valorat que el
deute públic d’Andorra continua sent sostenible, malgrat que s’ha situat temporalment per damunt 73
del límit establert per la regla d’estabilitat fiscal, i s’ha mostrat partidari que es mantingui l’estímul
fiscal d’emergència fins que la recuperació s’hagi consolidat i s’hagi vacunat un percentatge
suficient de la població, tant a Andorra com a la regió.

1.1. Els ingressos

L’evolució dels ingressos no financers liquidats durant el 2020 ha estat clarament marcada per la
situació singular derivada de la covid-19 que ha caracteritzat l’exercici, la qual s’ha traduït en un fort
descens del 9,9%, el pitjor comportament des de l’any 2009. Així, els ingressos no financers s’han
quedat en una xifra de 398,5 milions d’euros, la més baixa dels darrers cinc anys. Per grans partides,
la caiguda ha afectat sobretot els ingressos per impostos indirectes i les taxes i altres ingressos, mentre
que el descens dels impostos directes ha estat molt més limitat. En positiu, destaca el creixement
dels ingressos patrimonials. També s’han obtingut alguns ingressos per transferències corrents i per
la venda d’inversions, si bé l’aportació d’aquestes partides en valor absolut és molt petita.

La pandèmia ha perjudicat molt més la En particular, els ingressos per impostos directes
recaptació dels impostos indirectes que han disminuït el 0,4%, fins als 87,7 milions d’euros,

la dels impostos directes. després que el 2019 assolissin un rècord històric.
Així, el pes d’aquest capítol ha augmentat fins al
22% del total d’ingressos no financers –quan fa L’economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic
només deu anys tenien un pes de pràcticament zero– i fins a representar el 28,6% del total d’impostos
directes i indirectes, inferior al límit del 40% que estableix la Llei de sostenibilitat de les finances
públiques aprovada el 2014.

Per figures tributàries, el descens de la recaptació per impostos directes s’explica principalment
pel comportament negatiu de l’IRPF i de l’impost sobre la renda dels no-residents fiscals (IRNR),