Page 82 - Informe econòmic 2020

L’anàlisi per parròquies mostra una evolució dispar, amb increments d’ingressos a Canillo (14,8%),
Ordino (12,4%), la Massana (5,4%) i Escaldes-Engordany (4,4%). Per contra, s’han registrat caigudes
a Sant Julià de Lòria (-5%), Andorra la Vella (-4,3%) i Encamp (-2,9%). Després d’aquesta evolució,
Andorra la Vella es manté en la primera posició del rànquing de comuns per volum d’ingressos
totals, amb 46,3 milions (el 28,3% del total), mentre que Ordino continua sent el Comú amb menys
ingressos, amb el 7,5% del total, equivalent a 12,3 milions d’euros.

2.2. Les despeses

Les despeses liquidades pels comuns han
experimentat una retallada del 13,8% durant DESPESES NO FINANCERES DELS COMUNS Gràfic 8.9
l’any 2020, després de tres exercicis consecutius Milions d’euros
en què havien mostrat un elevat dinamisme a
l’alça. Així, les despeses totals s’han situat a la 160
vora del llindar dels 140 milions d’euros, la xifra 140
120
més baixa dels darrers tres anys. Igualment, les 100
despeses no financeres han patit un descens del 80
13,7%, i les operacions financeres s’han reduït 60
el 14,8%, com a conseqüència sobretot de la 40
caiguda de les despeses per actius financers, a la 20
qual s’hi ha afegit un petit retrocés dels passius 0 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
financers. Tot plegat ha situat el percentatge
d’execució de les despeses totals en relació amb Despeses de funcionament Despeses de capital
el pressupost de 2020 en un nivell relativament Altres despeses corrents
80
baix, del 81%.
Font: Administracions comunals / Departament d’Estadística.
A més, el pes de les despeses dels comuns en
el total de despeses del sector públic d’Andorra Els comuns han retallat les despeses el
(entès com l’Administració general i els comuns) 13,8%, fins als 140 milions d’euros.
ha caigut fins al 12,8%, un percentatge inferior a
la seva participació en els ingressos. Tanmateix,
si només es tenen en compte les despeses no financeres, el pes dels comuns sobre el total de
despeses de l’Administració puja fins al 19,7%, que, tot i això, també és un percentatge inferior al
dels ingressos no financers.

La distribució per capítols posa de manifest que la caiguda de les despeses dels comuns ha
L’economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic
afectat tots els capítols menys els de transferències corrents i de capital, mitjançant les quals
s’han vehiculat les mesures de suport per mitigar els efectes de la crisi sanitària. En concret,
les transferències corrents han registrat un
Les despeses de capital dels increment de prop del 60%, que ha estat
comuns han registrat una contracció contrarestat amb descensos de la resta de
intensa, a causa de la forta retallada partides de despeses corrents. Així, el capítol
de despeses de personal, el més important de
de les inversions reals. tots amb un pes del 40% del total, s’ha reduït
l’1,3%, i el consum de béns i serveis, el segon
més important, s’ha retallat el 14,4%. A més, les despeses financeres han baixat (-11,2%), per
novè exercici consecutiu, fet que ha estat afavorit per la reducció de l’endeutament en un context
de manteniment dels tipus d’interès en nivells mínims. Com a resultat, la disminució del conjunt
de despeses corrents ha estat del 3,4%. La contracció de les despeses de capital ha estat més
acusada (-37,1%) a causa de la forta retallada de les inversions reals (-39,4%), mentre que les
transferències de capital s’han multiplicat quasi per quatre.