Page 70 - Informe econòmic 2020

resta es reparteix geogràficament de manera INVERSIÓ ESTRANGERA PER PAÏSOS I
dispersa i amb escassa importància. SECTORS. ANY 2020 - En % del total Gràfic 7.11

Globalment, des que l’any 2012 entrés en vigor
la Llei d’inversió estrangera actual, Espanya ha
concentrat de mitjana el 38,5% de les inversions
formalitzades a Andorra en import, i França el
19,1%. La resta es reparteix per molts països,
entre els quals destaquen Luxemburg (4,7%),
Bèlgica (2,7%) i Rússia (2,4%). Les inversions en
què s’identifica com a país d’origen “Andorra”
representen de mitjana el 22% del total durant
el període 2012-2020.

El 2020 només ha augmentat la inversió
estrangera en promoció immobiliària i
construcció, i la inversió patrimonial.

Per sectors, l’any 2020 ha destacat la inversió
estrangera formalitzada en l’àmbit de l’activitat
patrimonial (54% del total), la promoció
immobiliària i construcció (23%) i la prestació
de serveis (17%). En canvi, la inversió en
cartera, en fabricació industrial i en projectes,
68
disseny o investigació ha estat pràcticament
nul·la, i la inversió en comerç i hoteleria només
ha suposat conjuntament el 6% del total.
Quan analitzem el període 2012-2020, els tres (*) Empreses andorranes amb capital estranger (> 50%)
que realitzen una nova inversió.
sectors que han rebut més inversió són també
l’activitat patrimonial (33% sobre el total), Font: Ministeri de Presidència, Economia i Empresa.
la prestació de serveis (23%) i la promoció
immobiliària i construcció (18%), seguits a
certa distància pel sector comercial (12%). El 2020 només ha augmentat la inversió destinada a
la promoció immobiliària i construcció (un 34%) i la patrimonial (un 6%), mentre que en la resta
d’àmbits econòmics ha disminuït.
L’economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic

VIII. Sector públic

L’evolució dels comptes de les administracions La pandèmia ha provocat un dèficit públic
públiques d’Andorra durant el 2020 ha estat elevat al Govern, en contrast amb el
dispar per nivells d’administració. En concret,
tant els comuns com la CASS han augmentat els superàvit registrat pels comuns i la CASS.
superàvits pressupostaris respectius en relació
amb el 2019, fins a l’1,6% i el 0,05% del PIB, respectivament, gràcies a l’augment dels ingressos no
financers i a una evolució continguda de les despeses. Ara bé, l’increment del superàvit de la CASS
ha estat molt discret i arriba després que el 2019 assolís el nivell més baix de la sèrie històrica
disponible. Per part seva, el Govern és l’únic nivell d’administració que ha patit un deteriorament