Page 24 - Informe econòmic 2020
P. 24

per  l’expiració  d’una  sèrie  de  mecanismes   FRANÇA. PRINCIPALS AGREGATS
                     d’ajuda  pública  i  un  efecte  de  “recuperació”   MACROECONÒMICS                    Quadre  2.1
                     en  les  fallides  d’empreses  després  que  moltes   Taxes de variació interanual
                     s’evitessin durant el 2020.
                                                                                          2018  2019  2020
                     La taxa d’inflació harmonitzada ha repuntat els   Components de demanda
                     primers mesos de l’any 2021 fins a fregar el 2%   Consum privat      1,0    1,8   -7,1
                     al juny, davant del 0% de desembre de 2020.   Consum públic          0,7    0,6   -4,9
                     La inflació subjacent —que exclou l’energia i els   Formació bruta de capital fix  3,3  4,0  -8,6
                     aliments— s’ha mantingut més continguda i en   Demanda interna       1,5    2,1   -6,6
                     línia amb l’evolució en el conjunt de l’any 2020   sense inventaris (a)
                     (entorn  de  l’1%  en  mitjana)  per  la  bretxa  de   Inventaris (a)  0,0  0,0   -0,2
                     producció negativa i la taxa d’atur relativament   Exportació de béns i serveis  4,5  1,6  -15,8
                     elevada. Per a l’any 2021 s’espera que la inflació   Importació de béns i serveis  3,1  2,3  -11,9
                     sigui bastant volàtil, que oscil·li entre el 0,5%
                     i  l’1,5%  interanual,  i  que  quedi  lleugerament   Components d’oferta
                     unes  dècimes  per  sobre  de  l’1%  en  mitjana   Agricultura       3,9   -2,3   -0,1
                     anual. Aquest augment de la inflació s’explicaria   Indústria        2,2    1,7   -9,4
                     per la pujada del preu del petroli, després de la   Construcció      1,0    2,6  -16,0
                     intensa baixada dels primers mesos de 2020, i   Comerç, transports i hostaleria  0,2  2,4  -16,2
                     per la pressió que hi pot exercir l’augment de   Informació i comunicacions  5,5  4,8  1,0
                     preu de determinades matèries primeres i dels   Activitats financeres  7,2  1,7   -6,2
                     semiconductors.                            Activitats immobiliàries  1,3    1,9   -1,3
                                                                Act. científiques i       3,5    2,8   -6,2
                     Després d’augmentar significativament el 2020,   serveis professionals
      22
                     el dèficit públic es preveu que continuï sent elevat   Adm. públiques, salut i serv. socials   0,7  0,6  -4,7
                     el 2021 abans de tornar a caure gradualment   Act. culturals, recreatives i altres  1,8  2,3  -22,7
                     a mesura que es recuperi l’activitat. L’extensió
                     de les mesures de suport d’emergència a causa   PIB a preus de mercat  1,9  1,8   -7,9
                     del manteniment de les restriccions sanitàries         (a) Aportació al creixement del PIB a preus de mercat.
                     durant bona part de l’any i la posada en marxa
                     del pla de recuperació amb un cert retard faran   Font: Insee (demanda) i Eurostat (oferta).
                     que  el  dèficit  públic  es  mantingui  entorn  del
                     8,5% del PIB el 2021 i que es comenci a reduir   El dèficit públic es mantindrà
                     ràpidament  el  2022  fins  al  4,7%,  segons  les   elevat el 2021.
        L’entorn exterior de l’economia andorrana  |  II.  L’economia francesa
                     projeccions de la Comissió Europea.

                     Globalment, aquestes previsions segueixen subjectes a riscos importants, vinculats en particular a
                     les fortes incerteses sobre la salut pública. També hi ha diversos riscos macroeconòmics, tant a la
                     baixa com a l’alça. D’una banda, les empreses han hagut d’endeutar-se significativament durant la
                     crisi per cobrir les necessitats de liquiditat, i això podria dificultar inversions futures o la contractació
                     de personal. D’altra banda, les llars podrien gastar l’excés d’estalvi que han acumulat en major o
                     menor mesura que el què s’estima en l’escenari de previsions. En l’àmbit internacional, les mesures
                     d’estímul  anunciades  per  l’administració  nord-americana  també  poden  impulsar  la  demanda  i  la
                     confiança global, encara que probablement tindran un impacte indirecte limitat a França.
   19   20   21   22   23   24   25   26   27   28   29