Page 27 - Informe econòmic 2020

per ERTO, i a final d’any s’havien reduït a uns 750.000. Per això, la caiguda de l’ocupació ha estat
tan sols d’un 4,2%, però si considerem el nombre d’hores efectivament treballades la caiguda és
més similar a la del PIB, del -10,4%. Espanya és el país que ha patit una caiguda més intensa de
l’ocupació a la zona euro a causa de l’elevada taxa de temporalitat i del pes del sector turístic,
malgrat que ambdues circumstàncies estan molt relacionades. Si se sumen treballadors en ERTO,
persones que han perdut la feina i autònoms que han demanat ajudes, més d’una quarta part
de tots els treballadors s’han vist afectats en alguna mesura per l’impacte de la crisi en algun
moment al llarg de 2020. Els treballadors que han estat acomiadats abans han estat els que tenien
un contracte temporal. És per aquest motiu que la taxa de temporalitat s’ha reduït aquest any
del 26,3% al 24,1%, tot i continuar sent una de les més elevades d’Europa i una de les principals
debilitats de l’economia espanyola a l’hora d’enfrontar-se a aquesta crisi.

En línia amb la destrucció d’ocupació, la taxa d’atur també ha pujat des del 14,1% de 2019 fins al
15,5% de 2020. Els salaris reals han crescut al voltant de l’1,2%, a causa, en part, de l’increment
del 2% de les retribucions dels empleats públics, mentre que la productivitat ha experimentat
una davallada del 3,6%. Com a resultat, els costos laborals unitaris (CLU) reals han augmentat per
sobre del 4%, la qual cosa perjudica la competitivitat de les empreses.

El descens abrupte del consum i la inversió juntament amb la caiguda del preu del petroli i les
matèries primeres han fet que els preus de consum registrin un petit descens del 0,3% el 2020.

Espanya ha assolit un deute públic
DÈFICIT PÚBLIC* A ESPANYA
En % del PIB Gràfic 3.3 rècord del 120% del PIB.

25
En l’àmbit de les finances públiques, l’economia
espanyola ha passat de tenir un dèficit del 2,9%
del PIB el 2019 al tenir-lo del 10,1% el 2020 (11%
si es consideren les ajudes al sector financer),
que és resultat tant de l’esforç pressupostari per
contenir els efectes econòmics de la pandèmia
com de la reducció d’ingressos tributaris per la
pèrdua d’activitat econòmica. El deute públic
p: previsions de la Comissió Europea (maig 2021). del conjunt d’administracions ha pujat fins a
*Inclou ajudes al sector financer.
1,35 bilions d’euros a finals de 2020, un 13,2%
Font: Eurostat.
més que l’any anterior. Això equival al 120%
del PIB el quart trimestre de 2020, 24,5 punts
més que el mateix trimestre de l’any anterior, la xifra més alta de la sèrie històrica. La important
contracció del PIB nominal ha fet que la ràtio del deute com a proporció del PIB hagi crescut més
intensament que l’augment nominal del deute.

Les mesures públiques adoptades per mitigar l’impacte de la covid-19 (tant de despesa com de
reducció d’impostos) han suposat un impuls fiscal de 85.000 milions d’euros, equivalent al 7,6%
del PIB espanyol, amb dades fins al març publicades per l’FMI. Aquestes mesures es poden L’entorn exterior de l’economia andorrana | III. L’economia espanyola
3
agrupar en tres blocs: les destinades al sistema de salut, les orientades a mantenir la renda dels
treballadors (ERTO i prestacions per a autònoms) i les de protecció social per als col·lectius en
dificultat (com, per exemple, el nou Ingrés mínim vital aprovat al maig de 2020). Espanya ha fet un
esforç fiscal similar al de països com França, però s’ha quedat molt lluny dels països capdavanters
europeus pel que fa a polítiques d’impuls fiscal (Alemanya hi ha dedicat l’11% del PIB i Itàlia, el

3 Fiscal Monitor Database of Country Fiscal Measures in Response to the COVID-19 Pandemic. FMI (abril 2021)
https://www.imf.org/en/Topics/imf-and-covid19/Fiscal-Policies-Database-in-Response-to-COVID-19