Page 29 - Informe econòmic 2020

PIB que tenia el 2019, abans que esclatés la
crisi del coronavirus. ESPANYA. PRINCIPALS AGREGATS
MACROECONÒMICS Quadre 3.1
Segons les previsions del Govern, el consum Taxes de variació interanual
privat serà el principal motor de la recuperació
econòmica, amb un creixement anual previst 2018 2019 2020
de prop del 7%, gràcies a la millora del mercat Components de demanda
laboral i també per la utilització de la borsa Consum privat 1,8 0,9 -12,4
d’estalvi forçós generada el 2020. Així mateix, Consum públic 2,6 2,3 3,8
s’estima que la inversió creixi per sobre del 10% Formació bruta de capital fix 7,4 2,0 -12,4
anual el 2021 i el 2022, impulsada per l’execució Demanda nacional (a) 2,9 1,4 -8,8
dels projectes amb multiplicador elevat previstos Exportació de béns i serveis 2,3 2,3 -20,2
al Pla de recuperació, transformació i resiliència Importació de béns i serveis 4,2 0,7 -15,8
enviat a la Comissió, que marca l’estratègia
espanyola i permetrà accedir als fons del Next Components d’oferta
Generation EU (69.500 milions de despesa Agricultura, ramaderia i pesca 7,5 -2,3 5,3
pública a càrrec de transferències europees Indústria 0,6 1,7 -9,6
durant el període 2020-2026, dels quals, Construcció 4,1 4,3 -14,5
27.000 milions el 2021). Per la seva banda, la Comerç, transport i hoteleria 1,7 2,8 -24,4
recuperació progressiva de l’activitat turística Informació i comunicacions 5,6 2,5 -7,6
i el creixement dels principals socis comercials Activitats financeres i asseg. 6,3 -0,1 3,3
permetrà la reactivació del sector exterior, amb Activitats immobiliàries 3,4 2,6 -2,0
una aportació positiva al creixement del PIB ja Activitats professionals 5,1 4,6 -13,7
el 2021. Adm. pública, sanitat i educació 1,0 1,2 1,5
Activitats artístiques, 27
Pel que fa al mercat laboral, es preveu que la recreatives i altres 0,6 0,1 -24,9
recuperació econòmica permeti la reincorporació
de gran part dels treballadors afectats per PIB a preus de mercat 2,4 2,0 -10,8
restriccions d’activitat, però altres treballadors (a) Aportació al creixement del PIB a preus de mercat.
podrien acabar a l’atur. Per això, s’espera que Font: Institut Nacional d’Estadística (INE).
la recuperació del mercat laboral només sigui
parcial el 2021. Per la seva banda, la represa
de la demanda interna dibuixa un camí El dèficit públic pot reduir-se a la
creixent dels preus i dels salaris. Així, la inflació meitat en dos anys.
harmonitzada ha recuperat taxes positives des
de començaments d’any i el mes de juny ja ha
assolit el 2,5%, si bé la inflació subjacent, que marca la tendència de fons dels preus de l’economia,
es manté entorn del zero.

Al Programa d’estabilitat el Govern espanyol preveu que el deute públic es redueixi en cinc
dècimes el 2021, fins a situar-se en el 119,5% del PIB. Entre 2022 i 2024, la reducció prevista del
dèficit públic i el creixement del PIB permetran continuar amb la reducció del deute públic, però
molt lentament. Segons la Comissió Europea, el dèficit podria baixar fins al 7,6% del PIB el 2021;
el 2022 continuaria la tendència baixista fins a situar-se en el 5,2%, la meitat del nivell assolit L’entorn exterior de l’economia andorrana | III. L’economia espanyola
amb la pandèmia el 2020. Cal recordar que durant els exercicis 2020, 2021 i 2022 la Comissió
Europea ha suspès les regles fiscals, que fixen un límit de dèficit públic del 3%, atès que les
prioritats comunitàries consisteixen a continuar donant suport a la recuperació del creixement i
de l’ocupació.

En resum, Espanya serà el país que creixerà més de la zona euro el 2021 i 2022, però també
ha estat el país que ha patit més els efectes econòmics de la covid-19 durant el 2020, no
només en termes de PIB, sinó també en el mercat laboral. L’èxit de la recuperació i la millora del