Page 26 - Informe econòmic 2020

Espanya ha registrat la caiguda Grècia (-8,2%), França (-7,9%) i Portugal (-7,6%).
del PIB més important de tots els El gran impacte negatiu de la crisi a Espanya
països de la zona euro. s’explica no només pel pes destacat del turisme
en l’economia, sinó també perquè l’economia
espanyola presenta un seguit de vulnerabilitats
internes que la fan menys resistent, com ara un grau molt elevat de temporalitat del mercat de
treball, una presència molt important de petites i mitjanes empreses (que tenen menys capacitat
per suportar una caiguda abrupta dels ingressos), i un deute públic elevat, que ha limitat l’aprovació
de polítiques fiscals més contundents per protegir les rendes de les famílies i del teixit productiu.

Com s’ha dit, el PIB espanyol ha patit una caiguda històrica del 10,8%, que ha estat molt superior
a la registrada en la crisi de l’any 2009, quan va esclatar la bombolla immobiliària (-3,8%). Tant la
demanda interna com la demanda externa han tingut una contribució negativa a la variació del
PIB de 2020, però ha estat més important la primera. Així, la demanda nacional explica 8,8 punts
de la caiguda total del PIB, que, com hem dit, ha estat del 10,8%; els altres 2 punts els explica
la demanda externa a causa, principalment,
d’una forta reducció de les exportacions de L’economia espanyola manté un saldo
serveis (turisme), que s’ha sumat a la de les exterior positiu tot i la pandèmia.
exportacions de béns.

Malgrat la pandèmia, l’any 2020 l’economia espanyola ha continuat registrant un saldo positiu
de la balança per compte corrent del 0,7% del PIB, inferior però al 2% de l’any anterior. Aquest
superàvit ha permès continuar reduint el volum d’endeutament exterior per novè any consecutiu.

Pel que fa a la demanda interna, cal destacar la important caiguda del consum privat (-12,4%),
24
que en bona part s’ha vist forçat pels confinaments i les restriccions de la mobilitat que han estat
en vigor durant l’any. El consum de les llars té un pes en el PIB del 56%, fet que n’explica la forta
caiguda amb 7 punts dels 10,8% de descens del PIB global d’aquest any. En canvi, el consum
públic ha estat l’únic component del PIB que ha registrat una variació positiva el 2020 (3,8%),
en bona part gràcies a la despesa extraordinària en salut i en ajudes a treballadors, autònoms
i empreses. La inversió ha disminuït al mateix ritme que el consum (-12,4%), però el pes en el
PIB fa que la seva contribució a la caiguda
L’impacte de la crisi sobre el mercat hagi estat més limitada (-2,6 punts). Entre els
laboral s’ha esmorteït gràcies als ERTO. principals factors que expliquen la caiguda
L’entorn exterior de l’economia andorrana | III. L’economia espanyola
de la inversió destaquen la forta davallada de
l’activitat industrial i l’augment de la incertesa
sobre l’evolució de l’economia i dels beneficis
TAXA D’ATUR A ESPANYA empresarials futurs.
En % de la població activa Gràfic 3.2

30 El mercat laboral ha experimentat una evolució
negativa durant el 2020, tot i que l’aplicació dels
25 24,5 expedients de regulació temporal d’ocupació
22,1
20 19,6 (ERTO) ha permès esmorteir-ne l’impacte.
17,2
15,3 15,5 15,7 Aquest mecanisme, habilitat a la majoria de
15 14,1 14,4
països europeus arran de la pandèmia, permet
10 a les empreses ajustar a la baixa la mà d’obra
sense que això computi com a destrucció
5
d’ocupació, ja que continuen donats d’alta a
0 la seguretat social i cobrant una prestació de
2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 (p)2022 (p)
l’Estat. En el moment àlgid de la pandèmia a
p: previsions de la Comissió Europea (maig 2021).
finals d’abril, hi va arribar a haver un màxim
Font: Eurostat. històric de 3,62 milions de treballadors afectats