Page 22 - Informe econòmic 2020
P. 22
El dèficit públic ha pujat del 3,1% del PIB de
DÈFICIT PÚBLIC DE FRANÇA 2019 al 9,2% de 2020, segons la Comissió
En % del PIB Gràfic 2.3 Europea, una xifra sense precedents a França.
2016 2017 2018 2019 2020 2021 (p) 2022 (p) Els ingressos van caure en 63,1 mil milions
0
-1 d’euros (-5,0%), una caiguda lleugerament
-2 menys pronunciada que la del PIB nominal
-3 -2,3 (-6,1%). Així, els ingressos en proporció al
-4 -3,6 -3,0 -3,1
-5 -4,7 PIB van augmentar en 0,6 punts, ja que van
-6 passar del 52,3% el 2019 al 52,9% el 2020.
-7
-8 La despesa pública va augmentar en 73.600
-9 -8,5 milions d’euros i va arribar al 62,1% del PIB,
-10 -9,2 després de ser d’un 55,4% el 2019. El deute
p: previsions de la Comissió Europea (maig 2021). de les administracions públiques, segons la
Font: Eurostat.
definició de Maastricht, va assolir el 115,7%
del PIB a finals de 2020.
El dèficit públic s’ha disparat al 9,2%
per l’efecte de la covid-19 sobre S’estima que les mesures fiscals directes
ingressos i despeses. adoptades per lluitar contra la pandèmia i
per combatre els efectes macroeconòmics
adversos han representat un 7,6% del PIB
(174.000 milions d’euros), segons les estimacions de l’FMI amb dades fins al març de 2021.
2
Aquest càlcul inclou despeses en sanitat, transferències per cobrir esquemes d’atur parcial, el fons
de compensació sectorial per a pimes, la creació d’un fons d’emergència i l’adopció de plans de
suport per al sector de l’automòbil i per al sector turístic. També s’han de considerar les mesures
de liquiditat i garanties públiques per donar suport a les empreses, que ascendeixen al 15,6%
20
del PIB (355.600 milions d’euros) i que no suposaran cap impacte pressupostari immediat. Altres
mesures no relacionades amb la covid-19 que han impactat en el dèficit públic de 2020 són, d’una
banda, la transformació del crèdit fiscal per a la competitivitat i l’ocupació (CICE) en una reducció
permanent de les contribucions socials dels empresaris el 2019, amb un impacte estimat del 0,9%
sobre el PIB de 2020 i, d’altra banda, les mesures destinades a millorar el poder adquisitiu de les
llars, que es van adoptar després del Gran Debat Nacional, amb un impacte del 0,3% del PIB.
2. Perspectives
L’entorn exterior de l’economia andorrana | II. L’economia francesa
L’economia francesa va començar el 2021 estancada a causa de les importants restriccions
adoptades per les recomanacions sanitàries per fer front a la tercera onada d’expansió del virus.
Però l’activitat econòmica es recuperarà a partir de la segona meitat de 2021, quan la campanya
de vacunació permeti l’aixecament total de les restriccions i faci repuntar el consum de les llars;
al mateix temps, l’arribada dels fons europeus hauria d’estimular la inversió empresarial. Tot i
això, l’aparició de la cinquena onada a principis
d’estiu pot retardar alguns mesos l’aixecament El primer trimestre de 2021 l’economia ha
total de les restriccions. crescut un 0,4%, però encara retrocedeix
un 4,4% respecte a l’any anterior.
Al primer trimestre de 2021, el PIB ha crescut
de nou (un 0,4%) després del retrocés del quart
trimestre de 2020. No obstant això, el PIB encara es manté un 4,4% per sota del nivell del quart
trimestre de 2019. La demanda interior (exclosos els estocs) contribueix positivament a l’evolució
del PIB (+0,9 punts, després dels -3,0 punts del trimestre anterior). Durant aquest primer trimestre
2 Fiscal Monitor Database of Country Fiscal Measures in Response to the COVID-19 Pandemic. FMI (abril 2021)
https://www.imf.org/en/Topics/imf-and-covid19/Fiscal-Policies-Database-in-Response-to-COVID-19

