Page 100 - Informe econòmic 2020

Per la seva banda, el volum d’obra contractada també presenta una millora significativa, impulsada
bàsicament pel comportament més dinàmic del segment de l’edificació d’habitatges. En canvi,
el volum de contractacions s’ha mantingut encara baix en la branca d’edificació no residencial
i, sobretot, en el segment de l’obra civil, en què l’activitat s’ha frenat a causa de l’ajustament
pressupostari que han dut a terme les administracions públiques (Govern i comuns) davant
l’impacte excepcional de la covid-19 en les finances públiques.

En opinió de les empreses constructores, els preus unitaris de contractació han mantingut una
trajectòria estable, i pel que fa al mercat laboral, la bona marxa del sector ha permès continuar
creant llocs de treball, si bé ho ha fet a un ritme més moderat que l’any anterior.

XII. Els serveis

El sector serveis és el nucli fonamental de
l’economia andorrana, atès que concentra el VAB DEL SECTOR SERVEIS
85,7% del VAB global i el 86% dels assalariats Taxa de variació en termes reals Gràfic 12.1
totals. El gran pes d’aquest sector implica que la
seva evolució acaba determinant, en bona part,
el comportament del PIB andorrà. Després
d’encadenar sis anys consecutius de taxes de
variació positives entre 2014 i 2019, amb un
98
ritme de creixement mitjà de l’1,8% anual, el
2020 ha experimentat una caiguda abrupta del
9,5%, com a conseqüència de les mesures que
s’han hagut d’adoptar per contenir l’expansió
de la pandèmia, que han afectat especialment
els sectors que requereixen contacte social i
mobilitat, com ara l’hoteleria, la restauració, el Font: Departament d’Estadística.
transport i el comerç.
El 2020 el VAB dels serveis ha
L’economia andorrana: evolució dels principals sectors | XII. Els serveis
En termes de VAB, el balanç de l’exercici 2020 retrocedit un 9,5%, la caiguda més
ha estat molt desfavorable en els tres grans intensa de tots els sectors.
subsectors que conformen els serveis, però
sens dubte la branca que ha patit més les
conseqüències d’aquesta crisi és la del comerç, hostaleria, transport, informació i comunicacions,
que ha experimentat una davallada històrica del 16,5%. Per la seva banda, el subsector d’activitats
financeres, immobiliàries, professionals i tècniques ha registrat una contracció del 7,5% respecte
a 2019. I, finalment, el subsector de l’Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i
personals és el que ha patit menys les conseqüències de la crisi (-2,6%), a causa de l’increment de
la despesa sanitària i els ajuts públics que s’hi han destinat per contenir els efectes econòmics de
la pandèmia.

Cal assenyalar que l’impacte sobre els sectors que han patit de manera més intensa les conseqüències
de les restriccions adoptades per frenar l’expansió del virus (comerç, oci, turisme i hostaleria)
encara hauria estat pitjor sense les mesures que ha adoptat el Govern. Les més importants han
estat els ERTO i els ajuts directes a autònoms (34,4 milions d’euros el 2020; al juliol de 2021 la
xifra ascendeix a 56,6 milions); el programa de crèdits avalats destinats a empreses (prop de 135
milions d’euros atorgats el 2020); l’ajornament i fraccionament del pagament de tributs (27,6 milions