Page 103 - Informe econòmic 2020

la de rebuig (RSU) generat (26.908 t el 2020, davant d’hoteleria i comerços i, d’altra banda, l’increment
de les 28.341 t de 2019), el vidre, amb una disminució de productes envasats que s’ha produït durant la
de 280 t; el paper i cartró, amb una reducció de 788 t; pandèmia. A més, el 2020 la quantitat recollida de
els envasos, amb 106 t menys, i la matèria orgànica, grans productors —com són grans supermercats,
amb una disminució de 404 t. En canvi, han augmentat hotels, restaurants i escoles— ha experimentat una
sensiblement els residus assimilables a urbans (RAU), forta davallada, relacionada amb el tancament, parcial
els fangs procedents de les EDAR, que s’han pogut o total, d’alguns establiments que participen en aquest
tractar a la planta, i els residus relacionats amb la programa. Així, s’ha passat de 1.198 t el 2019 a 795 t el
construcció. 2020, per sota de l’objectiu marcat de 1.000 t anuals.

En la darrera revisió del PNR per al període 2017- Pel que fa a la valorització energètica, els residus
2020, l’objectiu de reciclatge fixat per a 2020 és del domèstics i els assimilables a urbans s’incineren al
50% (incloent-hi la preparació per a la reutilització), Centre de Tractament de Residus (CTR), de manera
en consonància amb els criteris de la Directiva que, mitjançant el procés de combustió, es recupera
2008/98/CE de residus. La recollida selectiva està una part de l’energia en forma d’electricitat, i a partir
ben implantada avui dia al país i això fa que, per a de l’any 2020 en forma de calor que s’aprofita amb
les principals fraccions reciclables que es recullen de la nova xarxa de calor urbana d’Andorra la Vella.
manera selectiva (paper i cartró, vidre i envasos), el L’any 2020 s’han valoritzat 40.009 tones de residus
resultat de reciclatge global obtingut el 2020 hagi estat generats a Andorra, una quantitat molt similar a
d’un 47%. Aquest valor és lleugerament inferior al de la de l’any anterior. A aquests residus cal sumar-
l’any anterior (48%), per la disminució generalitzada hi les 8.798 t de residus sòlids urbans pretractats
de les fraccions selectives a causa de la pandèmia; no procedents de la Cerdanya, per complir l’autorització
obstant això, el valor és proper a l’objectiu establert del Govern d’importar un màxim de 10.000 t a l’any,
per a l’any 2020. que corresponen a un 18,3% del total dels residus 101
incinerats pel CTR. La valorització energètica de la
Concretament, l’any 2020 s’han gestionat un total totalitat dels residus ha generat 19.825 MWh d’energia
de 51.331 t de residus urbans, de les quals 17.231 t elèctrica, que s’han injectat a la xarxa elèctrica FEDA,
s’han reciclat, mentre que 33.290 t s’han sotmès a i 991 MWh d’energia tèrmica, que s’han injectat a la
valorització energètica, el procés pel qual es minimitza xarxa de calor de FEDA-Ecoterm.
el volum de brossa mitjançant la combustió. La resta
ha anat a preparació per a la reutilització o l’eliminació. Per altra banda, l’entrada en vigor del Reglament per
a la reducció del consum de les bosses de plàstic al
Quant al reciclatge, el 2020 s’ha produït un descens novembre de 2017 ha permès que la majoria de
generalitzat de les quantitats reciclades: la quantitat grans magatzems i supermercats hagin optat per la
reciclada d’envasos lleugers ha disminuït un 8,2%; la substitució total de la bossa de plàstic de caixa per
de vidre, un -10,8%, i la de paper i cartró, un -10,7%. bosses d’altres materials. En conseqüència, el 2020
La caiguda més acusada de les fraccions de vidre i s’han pogut estalviar més d’1.700.000 bosses de
paper i cartró respecte als residus d’envasos lleugers plàstic als grans magatzems i grans supermercats, fet
podria estar causada per dos factors: d’una banda, que suposa una disminució del 80% del seu consum
els tancaments parcials o totals dels establiments respecte a 2019.

1. El comerç L’economia andorrana: evolució dels principals sectors | XII. Els serveis

El comerç és un dels pilars de l’economia andorrana, malgrat que els darrers anys ha anat perdent
pes relatiu a favor d’altres sectors com l’immobiliari i els serveis empresarials. El sector comercial té
un pes en el VAB del 16,6% (2019) i en l’ocupació del 22,6% (2020), inferior al pes que tenia en el
mercat laboral el 2005, quan era del 26,7%. Aquest canvi estructural és resultat de la darrera crisi
econòmica i de la transformació de les pautes de consum que afecta el comerç més tradicional.