Page 77 - Informe econòmic 2021
P. 77

Per parròquies, l’evolució ha estat divergent amb increments de l’endeutament en el cas de Canillo,
                     Encamp, Ordino i la Massana i disminucions a la resta. La reducció més forta ha estat la d’Escaldes-
                     Engordany (-25,6%) i la més discreta la de Sant Julià de Lòria (-2,7%). En sentit contrari, l’increment
                     d’endeutament més destacable l’ha registrat Canillo (109,4%), seguit per Encamp (45,5%). Canillo
                     és el Comú que concentra més volum de deute en termes absoluts, seguit d’Andorra la Vella (20%
                     del total dels comuns), que el 2021 ha retallat l’endeutament en un 13,2%. A l’altre extrem, el
                     Comú que es manté amb el menor volum de deute públic és Escaldes-Engordany (7,1% del total).
                     Igualment, en termes relatius a la població, el nivell més elevat de deute es troba a Canillo, amb
                     5.093 euros de deute per càpita, seguit a distància per Ordino, amb 2.595 euros per càpita. A
                     l’altre extrem, els menys endeutats són Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, amb 564 i 1.024
                     euros per càpita, respectivament.



                 2.1.   Els ingressos


                     L’any 2021 els ingressos totals liquidats pels comuns han registrat un augment de l’1,4%, similar
                     al creixement registrat el 2020 (1,3%). Com a resultat, els ingressos han assolit una xifra de 165,9
                     milions d’euros, el nivell més elevat des de l’any 2009. Tanmateix, la liquidació d’ingressos ha quedat
                     lleugerament per sota de la xifra pressupostada (98%) i n’ha situat el pes sobre el total d’ingressos
                     del sector públic (entès com l’Administració general i els comuns) en el 13,1%, 1,4 punts menys
                     que el 2020. Cal recordar, però, que aquest percentatge està distorsionat pel volum de passius
                     financers de l’Administració general, com a resultat de les seves necessitats d’endeutament. De
                     fet, si només es consideren els ingressos no financers, el pes dels comuns s’eleva al 27,6%, 1,5
                     punts menys que el 2020 i un percentatge força superior al que representen els comuns sobre el
                     total de despeses no financeres (22,5%).
                                                                                                                 75
                      Els ingressos dels comuns han           Per capítols, l’augment dels ingressos és fruit d’un
                   crescut moderadament el 2021,              increment  dels  passius  financers  de  8  milions
                 impulsats sobretot pel creixement            d’euros, que compensa amb escreix la caiguda dels
                                                              ingressos no financers (-3,5%). Dintre d’aquests
                            dels impostos indirectes.         últims, el descens ha estat més accentuat en el
                                                              cas dels ingressos de capital (-6,2%) que no pas
                     entre els ingressos corrents (-2,8%). El desglossament dels ingressos corrents per figures tributàries
                     mostra evolucions dispars, amb un increment destacat, de doble dígit, de la recaptació per impostos
                     indirectes  (27,7%)  i,  en  menor  mesura,  dels  impostos  directes  (2,4%),  afavorits  per  la  millora  del
                     context econòmic. Aquests augments han estat més que contrarestats per la davallada dels ingressos
                     patrimonials (-23,9%), de les transferències corrents (-9,8%) i de la partida de taxes i altres ingressos
                     (-3,5%), que, tot i això, encara és el component més rellevant en volum.


                     En conseqüència, les taxes i altres ingressos han mantingut el pes en el 28,5% sobre el total
                     d’ingressos no financers. Els segueixen en importància els impostos directes (24%), que guanyen
                     pes respecte a 2020, i les transferències corrents (15,7%), que han reduït la seva aportació.


                     A més, els ingressos de capital han registrat un descens del 6,2% a causa d’una retallada de les
                     inversions reals (-14,9%) i de les transferències de capital (-6%). Malgrat tot, les transferències de
                     capital es mantenen com el tercer capítol més important dels ingressos no financers dels comuns,   L’economia andorrana: evolució general  |  VIII.  Sector públic
                     amb una participació que ha baixat al 19,5%. Els ingressos per alienació d’inversions reals tenen un
                     pes molt més reduït (0,3%), que fa que la seva aportació al total sigui poc significativa.

                     La  distribució  per  parròquies  mostra  novament  una  evolució  desigual.  El  2021  hi  ha  hagut
                     increments d’ingressos molt dispars a Encamp (28,8%), la Massana (7,7%), Sant Julià de Lòria (2%),
                     Ordino (1,6%) i Andorra la Vella (0,2%). I per altra banda, s’han registrat fortes caigudes a Canillo
   72   73   74   75   76   77   78   79   80   81   82