Page 14 - Informe econòmic 2020

i Portugal (-7,6%). Per contra, les economies
PIB ALS PAÏSOS DE LA ZONA EURO.
ANY 2020 Gràfic 1.3 més industrialitzades, com Alemanya (-4,9%) i
Taxes de variació anual, en % altres països de fora de la UEM, com Polònia
(-2,7%) i la República Txeca (-5,6%), han
registrat caigudes del PIB menys intenses. Un
altre factor diferencial per països és el grau
d’esforç fiscal que han realitzat els governs per
lluitar contra les conseqüències econòmiques
de la pandèmia. Segons l’FMI, en el rànquing
1
d’economies europees que han mobilitzat més
recursos públics en forma de despesa pública
o reducció de la pressió fiscal per fer front a la
covid-19 hi ha Alemanya (11% del PIB), Itàlia
(8,5%), Bèlgica (8,0%), França (7,6%) i Espanya
(7,6%).

El mercat laboral europeu també s’ha vist
greument afectat per la pandèmia, però menys
que en altres crisis per les mesures de suport
al manteniment dels llocs de treball que han
adoptat la majoria d’economies europees
Font: Eurostat.
(finançades amb el programa SURE). Per això,
el 2020 la taxa d’atur de la zona euro ha pujat
La inflació ha baixat per la caiguda només quatre dècimes, fins al 7,9%, després
12 dràstica del consum i el preu del petroli. que el 2019 s’assolís la xifra d’atur més baixa
en més d’una dècada.

El 2020 la inflació ha experimentat una desacceleració important com a resultat de la forta
caiguda de la demanda domèstica i la intensa contracció del preu del petroli. En mitjana anual, la
inflació a l’eurozona ha estat del 0,3%, davant de l’1,2% de l’any anterior. La subjacent (que exclou
els components volàtils com l’energia i l’alimentació no elaborada) s’ha situat en el 0,9%, per sota
dels objectius marcats per la política monetària del BCE. Totes les economies de la zona euro han
registrat taxes d’inflació anuals properes a zero, com és el cas de França (0,5%) o Alemanya (0,4%), o
fins i tot lleugerament negatives, com ha succeït a Espanya (-0,3%), Itàlia (-0,1%) o Portugal (-0,1%).
L’entorn exterior de l’economia andorrana | I. L’economia internacional

Les finances públiques s’han vist fortament El dèficit públic de la zona euro
afectades per l’emergència sanitària. En el s’ha disparat al 7,2% del PIB per
conjunt de la zona euro, el dèficit públic ha
passat del 0,5% del PIB el 2019 al 7,2% el l’increment de la despesa.
2020. Aquest augment brusc del dèficit és el
resultat d’un fort increment del pes que tenen les despeses sobre el PIB (que ha passat del 47% al
54%), mentre que el pes que tenen els ingressos s’ha mantingut estable entorn del 46% del PIB.
Novament els països amb dèficits dels comptes públics més elevats (superiors al 9%) són els que
han tingut un impacte de la pandèmia més sever sobre l’economia (Espanya, Itàlia, Grècia i França,
entre altres).

Pel que fa a la política monetària, els bancs centrals van posar en marxa una àmplia bateria de
mesures per frenar l’impacte econòmic de la crisi derivada del coronavirus. D’una banda, els bancs
que disposaven de marge van retallar els tipus d’interès. Ho va fer, per exemple, la FED, que els

1 Fiscal Monitor Database of Country Fiscal Measures in Response to the COVID-19 Pandemic. FMI (abril 2021)
https://www.imf.org/en/Topics/imf-and-covid19/Fiscal-Policies-Database-in-Response-to-COVID-19