Page 17 - Informe econòmic 2021

un dels més castigats per la presència de grans El 2021 les borses han cont nuat la
companyies hoteleres i turístiques a l’índex, senda alcista, però el 2022 tornen a
ha tancat el 2021 un 9% per sota del nivell
precovid. Els primers mesos de 2022 les borses caure pel conf icte d’Ucraïna.
han registrat caigudes pel conflicte d’Ucraïna i
Rússia, però la situació no els ha fet perdre els valors precrisi.

2. Perspectives

La guerra a Ucraïna ha desencadenat una greu crisi humanitària i un enorme dany econòmic que
ocasionarà, com ja es constata avui, una desacceleració significativa del creixement mundial el
2022. Les conseqüències del conflicte seran una forta caiguda de dos dígits del PIB a Ucraïna i
una gran contracció a Rússia com a resultat de les sancions econòmiques. Els efectes secundaris
a escala mundial es faran sentir en els mercats de matèries primeres, el comerç internacional i els
canals financers. A més de reduir el creixement, la guerra augmentarà la inflació. Rússia i Ucraïna
són grans exportadors mundials de petroli, gas, metalls, olis, blat i blat de moro, per la qual cosa la
caiguda actual i prevista del subministrament d’aquests productes bàsics ha fet pujar dràsticament
els preus dels combustibles i dels aliments bàsics, una situació que afecta especialment els
segments més vulnerables de la població, sobretot la dels països d’ingressos més baixos.

L’elevat nivell de la inflació complicarà la disjuntiva que afronten els bancs centrals entre contenir les
pressions de preus i protegir-ne el creixement. Es preveu que les taxes d’interès augmentin a mesura
que els bancs centrals endureixin la seva política, la qual cosa generarà pressions en les economies
emergents i en desenvolupament amb alts nivells de deute. A més, la majoria de països tenen un 15
marge de maniobra fiscal limitat per esmorteir l’impacte de la guerra després de l’enorme cost que
ha tingut la pandèmia sobre els comptes públics. A això s’hi sumen els confinaments decretats
en nuclis manufacturers i comercials crítics de la Xina durant els mesos d’abril i maig de 2022 per
contenir la pandèmia, que han aprofundit els trastorns del subministrament a altres regions.

Segons l’informe de l’FMI publicat al juliol de 2022, el PIB mundial creixerà un 3,2% el 2022 i
un 2,9% el 2023, fet que suposa una desacceleració molt important respecte a les previsions
realitzades al gener (4,4% i 3,8%, respectivament). Aquest pronòstic es basa en el supòsit que
el conflicte es mantindrà limitat a Ucraïna, que futures sancions a Rússia eximiran el sector
energètic i que l’impacte sanitari i econòmic de la pandèmia s’anirà diluint durant el 2022. A més,
es preveu que l’impacte del conflicte sigui més negatiu en les economies de mercats emergents i
en desenvolupament que no pas en les economies avançades, ja que en les primeres les polítiques
de suport són més limitades i la immunització davant la covid-19 està sent en general més lenta.
Dins les economies desenvolupades s’estima
un impacte de la guerra menor als Estats Units L’economia dels Estats Units es veurà
que no pas a la zona euro, ja que a la zona euro menys afectada que la de la zona euro
la dependència energètica i alimentària dels
països en conflicte és més gran. per la guerra d’Ucraïna.

L’economia dels Estats Units viu un moment de contradicció. El PIB s’ha contret un 0,4% el primer L’entorn exterior de l’economia andorrana | I. L’economia internacional
trimestre de 2022 respecte al quart de 2021. Els factors que han influït més en aquesta reculada
del PIB es vinculen directament a elements altament volàtils com la frenada en els inventaris,
davant de la rapidesa amb què es van construir en el període anterior, i l’ampliació del dèficit
comercial, cosa que significa que els Estats Units han importat més del que han exportat. Un
altre factor que cal tenir en compte és que han desaparegut els estímuls públics vinculats al
coronavirus. Tot i la contracció, la forta despesa en consum (ha augmentat un 0,7%), la inversió
continuada en els negocis –malgrat que s’ha debilitat– i la fortalesa del mercat laboral mostren que