Page 22 - Informe econòmic 2021
P. 22

Durant el 2021 el dèf cit públic s’ha        estable en comparació amb el 2020, mentre que
                  mant ngut elevat pel manteniment            el pes de la despesa va caure del 61,4% al 59,2%
                             de les mesures de suport.        perquè  es  van  deixar  de  fer  algunes  despeses
                                                              extraordinàries a causa de la pandèmia, tot i que
                                                              França continua sent el país de la zona euro amb
                     un percentatge més alt de despesa pública sobre el PIB. I d’altra banda, a finals de 2021 el deute de
                     les administracions públiques, segons la definició de Maastricht, s’ha mantingut en nivells molt elevats,
                     concretament del 112,6% del PIB.



                  2.  Perspectives


                     L’economia francesa ha començat el 2022 amb bones perspectives econòmiques, però l’esclat
                     de la guerra a Ucraïna ha suposat un canvi en la situació macroeconòmica de conseqüències
                     encara incertes. Els canals de transmissió dels efectes del conflicte sobre l’economia francesa són
                     tres. El primer, probablement el principal en l’etapa actual, és la pujada dels preus de les matèries
                     primeres i de l’energia. El segon canal de transmissió són les tensions financeres i, de manera més
                     general, la incertesa que pesa sobre la inversió i el consum. El tercer canal és el comerç exterior.
                     Si se n’exclouen les importacions de productes bàsics, el valor del comerç directe de França amb
                     Ucraïna i Rússia és baix. Tanmateix, els xocs en els preus de les matèries primeres afectaran totes
                     les economies, especialment les d’Europa i, per tant, s’espera que la demanda exterior de béns i
                     serveis francesos es vegi afectada a mesura que els països veïns experimentin el mateix xoc.


                     Els efectes econòmics del conflicte bèl·lic ja s’han   El primer trimestre de 2022 l’economia
                     deixat  notar.  L’economia  francesa  ha  registrat
      20                                                        francesa retrocedeix per la caiguda
                     una contracció del 0,2% el primer trimestre de
                     2022, en contrast amb el creixement del 0,4%   del consum privat.
                     del quart trimestre de 2021. A més, el mes de
                     juny la taxa d’inflació harmonitzada ha escalat fins al 6,5%, fet que alerta del risc d’estagflació de
                     la segona economia més gran de la Unió Europea. La pitjor evolució del PIB durant els tres primers
                     mesos de l’any reflecteix la debilitat del consum de les llars, amb una contracció de l’1,5%, davant
                     l’alça del 0,3% del trimestre anterior. En canvi, la formació bruta total de capital fix (FBCF) ha tornat
                     a augmentar (+0,6% després del -0,3%), impulsada sobretot per la inversió en serveis informàtics i en
                     béns d’equipament (màquines eina, equips informàtics, etc.). En total, la demanda interna final sense
                     existències ha contribuït negativament a l’evolució del PIB en -0,6 punts (després de +0,2 punts
        L’entorn exterior de l’economia andorrana  |  II.  L’economia francesa
                     del trimestre anterior). El primer trimestre de 2022 el comerç exterior ha continuat progressant,
                     però ho ha fet a un ritme més lent. L’augment de les exportacions ha estat més acusat que el de les
                     importacions (1,2% davant del 0,5%) i això ha fet que la contribució del comerç exterior a l’evolució
                     del PIB hagi estat lleugerament positiva (0,2 punts).


             El 2022 es preveu un increment del PIB           Com a resultat de la inèrcia de la recuperació de
             del 2,4%, força inferior al previst abans        l’economia francesa de finals de 2021, l’escenari
                    de l’esclat de la guerra d’Ucraïna.       de  referència  del  Banc  de  França  abans  de
                                                              l’esclat  de  la  guerra  a  Ucraïna  era  que  el  PIB
                                                              s’ampliés un 3,9% el 2022. Però arran del nou
                     escenari bèl·lic els principals organismes internacionals han revisat a la baixa les seves previsions.
                     Aquest estiu de 2022 l’OCDE i la Comissió Europea han pronosticat un creixement del PIB francès
                     del 2,4% el 2022 i de l’1,4% el 2023 (l’FMI, el 2,3% i l’1%), força inferiors a les previsions publicades
                     a principis d’any. Aquestes revisions a la baixa posen de manifest l’allargament de l’impacte derivat
                     de les elevades taxes d’inflació i dels problemes de subministrament. De fet, les conseqüències del
                     conflicte d’Ucraïna sobre l’activitat francesa es deixaran notar sobretot a partir del segon trimestre
                     de 2022. S’espera que tots els components de la demanda es vegin afectats en diferents graus: el
   17   18   19   20   21   22   23   24   25   26   27