Page 14 - Informe econòmic 2021

La inf ació ha repuntat per
PIB ALS PAÏSOS DE LA ZONA EURO.
ANY 2021 Gràf c 1.3 l’augment dels preus de l’energia
Taxes de variació anual, en % i altres matèries primeres.

l’inici de la pandèmia. En mitjana anual, la inflació
de l’eurozona ha estat del 2,6% el 2021, davant
del 0,3% de l’any anterior. La taxa d’inflació
subjacent (que exclou els components volàtils
com l’energia i l’alimentació no elaborada)
també ha registrat un cert repunt (1,5%), però
considerablement més modest i sempre inferior
a l’objectiu marcat per la política monetària del
BCE (2%). Les principals economies de la zona
euro han registrat taxes d’inflació anuals de
prop del 2%, com és el cas de França (2,1%) o
Itàlia (1,9%), o del 3%, com Alemanya (3,2%) o
Espanya (3,0%).

Les finances públiques s’han vist fortament
afectades per l’emergència sanitària. En el
Font: Eurostat.
conjunt de la zona euro, el dèficit públic va
passar del 0,7% del PIB de 2019 al 7,1% de
El dèf cit públic de la zona euro 2020, i s’ha reduït fins al 5,1% el 2021. Aquesta

12 s’ha moderat des del 7,1% del PIB reducció del dèficit que s’ha produït el darrer
any és el resultat d’una disminució del pes que
de 2020 f ns al 5,1% de 2022. tenen les despeses sobre el PIB (que ha passat
del 53,6% al 52,4%), i d’un augment del pes
dels ingressos en gairebé un punt, fins al 47,3% del PIB. Novament els grans països europeus
amb dèficits dels comptes públics més elevats (superiors al 6%) són els que han tingut un impacte
de la pandèmia més sever sobre l’economia (Grècia, Itàlia, Espanya i França, entre altres). Cal
recordar que la Comissió Europea ha prorrogat
fins al 2023 la suspensió de les regles fiscals
que fixen un límit de dèficit públic del 3%, atès PREUS DE LES MATÈRIES PRIMERES
L’entorn exterior de l’economia andorrana | I. L’economia internacional
que les prioritats comunitàries consisteixen a (Índex 2016=100) Gràf c 1.4
continuar donant suport a la recuperació del 250
creixement i de l’ocupació. 230
210
Pel que fa a la política monetària, durant tot el 190
2021 els bancs centrals han continuat aplicant 170
una política expansiva per frenar l’impacte 150
econòmic de la crisi derivada del coronavirus. 130
La FED ha mantingut els tipus d’interès en 110
un mínim del 0,0-0,25%, i tant el BCE i com 90
70
el Banc del Japó els han mantingut estables 2019 2020 2021 2022
en mínims històrics (0%). Així mateix, els Matèries Aliments Inputs
bancs centrals han mantingut en gran part les primeres bàsics (1) industrials (2)
mesures per assegurar una gran abundància (1) Inclou els índexs de preus de cereals, olis vegetals, carn, marisc, sucre
de liquiditat i unes condicions creditícies i altres aliments.
favorables. Tanmateix, el 2022 la forta pujada (2) Inclou els índexs de preus de fusta, cotó, llana, cautxú i pells (matèries
primeres agrícoles), i els índexs de preus d’alumini, cobalt, coure, mineral
de la inflació ha ocasionat un gir en la política de ferro, plom, molibdè, níquel, estany, urani i zinc (metalls).
monetària. Per una banda, la FED ha encadenat Font: FMI Commodity Prices.