Page 26 - Informe econòmic 2021

El 2021 el consum privat i la inversió Dins la demanda interna, el 2021 el consum
creixen a taxes elevades, però no privat ha estat el motor de la recuperació
recuperen el nivell precovid. econòmica, sobretot durant la segona meitat
de l’any, gràcies a la relaxació de les mesures
restrictives de l’activitat econòmica i també
per l’elevat estalvi embassat durant la pandèmia. Tot i així, el 2021 el consum de les llars s’ha situat
encara un 6,3% inferior al de l’any 2019. Malgrat que en termes interanuals el creixement del
consum privat ha estat inferior al del PIB (4,7% davant del 5,1%), l’elevat pes d’aquest component
(que el 2021 ha representat el 55% del PIB) ha propiciat que la seva contribució a l’augment del
PIB hagi estat de 2,6 punts percentuals (pràcticament la meitat del creixement de l’economia
espanyola aquest any). En canvi, el creixement del consum de les administracions públiques ha
estat dues dècimes inferior a la dada de 2020, ja que ha estat del 3,1%. És important destacar
que des de l’inici de la pandèmia el consum públic va créixer per l’augment de la contractació en el
sector públic (sanitat, educació i administració pública) i per les ajudes als col·lectius més afectats.

La inversió també ha tingut una evolució molt positiva el 2021, amb un creixement del 6,8%,
una taxa clarament superior a la del conjunt del PIB. Aquesta dinàmica és un símptoma clar de
la recuperació econòmica, atès que la inversió reflecteix l’augment de la confiança en l’evolució
de l’economia i en els beneficis empresarials futurs, tot i que també s’ha beneficiat de la política
monetària expansiva del BCE. A més, el 2021 l’arribada dels 9.000 milions d’euros dels fons Next
Generation EU ha suposat una aportació addicional de recursos, malgrat que l’efecte multiplicador
sobre la inversió privada aquest any ha estat molt reduït.

El mercat laboral ha experimentat una evolució positiva durant el 2021, en línia amb la recuperació
gradual de la normalitat productiva. Tot i així, l’evolució també s’ha vist condicionada per les
24
successives onades de la covid-19, especialment durant els primers mesos de l’any (tercera i quarta
onades). No obstant això, l’aplicació dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) ha
permès suavitzar l’impacte d’aquesta crisi sobre el mercat laboral. Aquest mecanisme, habilitat a
la majoria de països europeus arran de la pandèmia, permet a les empreses ajustar a la baixa la mà
d’obra sense que aquest fet computi com a destrucció d’ocupació, ja que els treballadors continuen
donats d’alta a la seguretat social i cobren una prestació de l’Estat. Cal recordar que a finals d’abril
de 2020 es va arribar a un màxim històric de
La taxa d’atur de f nals de 2021 baixa 3,5 milions de treballadors afectats per ERTO
al nivell mínim des de la crisi de 2008. (el 19% de la població assalariada). A mesura
L’entorn exterior de l’economia andorrana | III. L’economia espanyola
que la situació sanitària millorava i s’alleujaven
les restriccions, el nombre de treballadors en
ERTO ha anat caient molt significativament,
TAXA D’ATUR A ESPANYA fins a acabar l’any 2021 en 120 mil persones
En % de la població activa Gràf c 3.2 (només el 0,6% de la població assalariada).

Per tot això, la caiguda dels llocs de treball
equivalents a temps complet va ser del 7,6%
el 2020 i la recuperació ha estat del 6,6% el
2021, de manera que el 2022 ja només falta
recuperar l’1,4% dels llocs de treball que hi
havia el 2019. Però si es consideren el nombre
d’hores efectivament treballades, l’evolució és
molt més similar a la del PIB (caiguda del 10,6%
el 2020 i augment del 7% el 2021), i en aquest
cas faltaria recuperar el 4,3% de les hores
p: previsions de la Comissió Europea (maig 2022).
treballades d’abans de la pandèmia. Finalment,
Font: Eurostat.
la taxa d’atur també ha baixat des del 15,5% de