Page 51 - Informe econòmic 2021
P. 51

RESUM DE PREVISIONS PER A L’ECONOMIA ANDORRANA 2022-2023
               Taxa de variació interanual (%)                                                              Quadre 5.5

                       PRODUCTE    VALOR AFEGIT   MASSA   NOMBRE   COMERÇ INTERNACIONAL   ÍNDEX DE PREUS DE
                      INTERIOR BRUT   BRUT     SALARIAL  D’ASSALARIATS  DE BÉNS (NOMINAL)    CONSUM
               Any   Nominal  Real  Nominal  Real  Nominal        Importacions  Exportacions  Desembre  Mitjana anual
               2022    7,2   5,2    7,0   4,9    6,3       3,2       19,5      148,1      4,5       3,9
               2023    4,5   3,3    4,4   3,2    4,3       3,6        5,7       4,8       0,6       0,4


               Font: Departament d’Estadíst ca.



                     d’inflació mitjana més baix que a les economies veïnes. Cal destacar també que al juliol l’agència
                     de rating Fitch ha revisat a l’alça la seva previsió de creixement per a Andorra, des del 5,2% fins al
                     7,6%. S&P també l’ha revisada al juliol, però de forma més moderada (del 4,5% al 4,7%).


                     Per  part  seva,  l’FMI  s’ha  mostrat  més  prudent  i  preveu  que  el  2022  el  creixement  econòmic
                     d’Andorra serà del 4,5%, la qual cosa permetria que es recuperés el nivell d’abans de la crisi durant
                     la segona meitat de 2022. Tanmateix, la institució sosté que els riscos a la baixa per a aquestes
                     perspectives són significatius i estan relacionats amb l’impacte econòmic a Europa de la guerra
                     a Ucraïna, l’increment accentuat de preus de les matèries primeres, una evolució desfavorable
                     de la pandèmia, unes recuperacions més fluixes de les esperades a les economies veïnes i unes
                     condicions financeres més restrictives. L’FMI destaca com a factors positius per fer front a aquests
                     riscos, el marge fiscal que encara té l’Administració pública, el superàvit per compte corrent, les
                     reserves externes acumulades i un sistema bancari amb bons nivells de liquiditat i capitalització.
                                                                                                                 49
                     A mitjà termini, l’FMI preveu que el creixement convergirà cap al seu potencial de l’1,5%, i en
                     matèria de preus considera que les pressions inflacionistes persistiran durant el 2022 i principis de
                     2023, igual que a les economies veïnes, pels preus elevats de l’energia, i que les pressions s’aniran
                     alleujant posteriorment.






              VI.      Preus i costos




                  1.  Preus de consum


                     El 2021 ha es tat un any de punt d’inflexió en el comportament de la inflació a escala internacional,
                     fet que també s’ha traslladat a l’evolució de la inflació del Principat. Després de tancar l’exercici
                     2020 en negatiu (-0,5%), al llarg de tot el 2021 els preus de l’economia andorrana han registrat
                     una evolució sostinguda a l’alça, amb una acceleració progressiva de les taxes de creixement, fins
                     a tancar l’any amb una variació del 3,3% interanual, la més elevada des de 2007. La causa principal
                     d’aquesta pressió inflacionista creixent és l’increment dels preus energètics, però també hi ha
                     contribuït l’augment del preu d’altres matèries primeres, tant d’aliments bàsics com de metalls, així   L’economia andorrana: evolució general  |  VI.  Preus i costos
                     com l’efecte base desfavorable que es genera en comparar la situació amb la de la caiguda dels
                     preus que es va produir el 2020 com a conseqüència de la pandèmia de la covid-19.

                     En comparació internacional, l’evolució dels preus a Andorra ha estat bastant més continguda
                     que a Espanya (6,6%), d’on provenen la major part dels béns de consum, i també s’ha quedat per
                     sota de l’increment de preus registrat a França i al conjunt de la zona euro (3,4% i 5% d’inflació
   46   47   48   49   50   51   52   53   54   55   56