Page 20 - Informe econòmic 2019
P. 20
les taxes d’atur més altes seran, de nou, Grècia, Espanya, Itàlia, Croàcia i França. L’informe de
la Comissió assenyala que aquest increment té a veure amb les àmplies taxes de temporalitat
d’aquests països i amb el pes del sector turístic, malgrat que ambdues circumstàncies estan
molt relacionades.
En resum, les mesures aplicades per fer front a la crisi sanitària provocada per la Covid-19 han
desencadenat una paràlisi de l’activitat econòmica sense precedents en la història recent, que
afectarà el conjunt de l’economia mundial durant el 2020. L’FMI ha advertit que les previsions
econòmiques de cara als propers trimestres són molt incertes. Aquesta incertesa s’explica per
l’elevada quantitat i complexitat dels canals
d’impacte de la crisi sanitària sobre l’economia. Les perspectives econòmiques globals
En primer lloc, suposa un xoc simultani d’oferta per a l’any 2020 són molt negatives
(atès que redueix temporalment la capacitat
productiva de l’economia) i de demanda (les pels efectes del coronavirus.
famílies i les empreses deixen de poder gastar
una fracció de la seva renda disponible). En segon lloc, es tracta d’un fenomen sincronitzat a la
majoria d’economies del món, fet que ocasiona una caiguda del comerç internacional i un procés
disruptiu sobre les cadenes de valors globals. I finalment, el repunt de la incertesa generat per
un empitjorament de les perspectives econòmiques pot provocar que els agents econòmics
reaccionin amb un increment de la propensió a estalviar i aquest fet podria contribuir al tancament
permanent d’empreses i a l’augment de la taxa d’atur. El paper dels estats serà fonamental per
evitar una destrucció significativa del teixit empresarial i dels llocs de treball.
18
II. L’economia francesa
1. Principals trets de l’evolució econòmica de l’any 2019
El 2019 l’economia francesa ha continuat desaccelerant-se per segon any consecutiu. Segons
l’Institut Nacional d’Estadística de França (Insee), el PIB ha anotat una taxa de creixement de
l’1,5%, inferior a l’1,8% de 2018, però lleugerament superior a la registrada al conjunt de l’eurozona
(1,3% el 2019). Aquest alentiment en el ritme d’expansió econòmica s’explica principalment per
L’entorn exterior de l’economia andorrana | II. L’economia francesa
factors temporals, com ara les vagues contra la
reforma de les pensions, que han fet disminuir
el creixement del darrer trimestre de l’any CREIXEMENT DEL PIB A FRANÇA I A LA
després de tres trimestres amb taxes similars al ZONA EURO - Taxes de variació interanual, en % Gràfic 2.1
creixement potencial. 10,0
8,0
Després d’un any 2018 caracteritzat per les 6,0
protestes socials al carrer dels armilles grogues, 4,0
2,0
el 2019 s’han començat a veure els fruits de les 0,0
mesures econòmiques que s’havien posat en -2,0
marxa al llarg de 2018 i primers mesos de 2019, -4,0
-6,0
i que tenien com a principal objectiu augmentar -8,0
la renda disponible de les famílies, cosa que s’ha -10,0
traduït en un repunt del consum i de la inversió. 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 (p) 2021 (p)
Per contra, el context de desacceleració mundial França Zona euro
i les tensions comercials han jugat en contra de p: previsions de la Comissió Europea (maig 2020).
la marxa de l’economia francesa mitjançant un Font: Eurostat.

