Page 18 - Informe econòmic 2019
P. 18

Requadre 1.1
                  MESURES PRESES PER LES INSTITUCIONS EUROPEES


                 Les mesures adoptades per les institucions europees   Dinamarca, Suècia i els Països Baixos), partidaris d’un
                 per lluitar contra els efectes de la pandèmia es poden   fons limitat amb préstecs amb condicions estrictes,
                 agrupar en tres blocs: les del Banc Central Europeu,   l’Executiu comunitari va fer una proposta ambiciosa
                 les de l’Eurogrup i les de la Comissió Europea.  sense precedents, que plantejava que 500.000 milions
                                                               fossin  en  transferències  directes  i  250.000  milions
                 El Banc Central Europeu va acordar el 18 de març   en préstecs.
                 comprar fins a 750.000 milions de deute públic dels
                 països membres per frenar les pujades de les primes   Finalment,  i  després  de  llargues  negociacions,  el
                 de  risc  dels  països  més  vulnerables  i  va  ampliar   Consell  Europeu  va  aprovar  el  21  de  juliol  el  Fons
                 aquesta  quantitat  en  600.000  milions  d’euros  més   Europeu de Recuperació (Next Generation EU) dotat
                 el  4  de  juny  a  la  vista  de  l’evolució  tan  negativa   amb 750.000 milions d’euros (M€), que es posarà en
                 de  l’economia  arreu  de  l’eurozona.  Aquesta  acció   marxa  el  2021.  El  més  important  d’aquest  paquet
                 del  BCE  garanteix  l’estabilitat  financera  a  Europa   és  el  Mecanisme  de  recuperació  i  resiliència,  amb
                 i  sobretot  constitueix  una  demostració  de  poder  i   un  pressupost  de  672.500M€.  De  l’import  total,
                 d’independència de l’única institució europea federal   390.000M€  seran  transferències  a  fons  perdut  i
                 que no depèn dels estats per prendre decisions.   360.000M€ seran préstecs, és a dir, que en relació
                                                               amb el paquet inicialment anunciat per la Comissió
                 Per la seva banda, l’Eurogrup va aprovar el 9 d’abril   Europea, s’ha reduït el percentatge de transferències
                 posar en marxa un paquet de liquiditat de 540.000   directes i s’ha incrementat la part total de préstecs.
                 milions amb tres potes: 1) un nou fons de garanties   Itàlia  i  Espanya  són  els  països  més  beneficiats.
      16
                 del  Banc  Europeu  d’Inversions  (BEI)  per  finançar   Concretament,  a  Itàlia  arribaran  209.000M€  i  a
                 les  pimes  (100.000  milions);  2)  un  fons  per  ajudar   Espanya  140.000M€,  dels  quals  72.750M€  seran
                 els  països  a  lluitar  contra  la  desocupació  (200.000   transferències directes i la resta, préstecs. A França,
                 milions),  i  3)  una  línia  de  crèdit  preventiva  del   l’assignació  prevista  és  de  100.000M€,  dels  quals
                 Mecanisme  Europeu  d’Estabilitat  (MEDE,  fons  de   40.000M€ seran transferències i la resta, préstecs.
                 rescat de l’euro), que elimina la condicionalitat si els
                 diners s’utilitzen per combatre les conseqüències de   Malgrat les variacions respecte a la proposta inicial,
                 la crisi sanitària (240.000 milions).         s’ha aconseguit aprovar el paquet de fons europeus
                                                               més gran de la història. Aquest paquet es finançarà
        L’entorn exterior de l’economia andorrana  |  I.  L’economia internacional
                 En tercer lloc, la presidenta de la Comissió Europea,   amb  emissions  de  deute  europeu,  que  es  pagarà
                 Ursula von der Leyen, va proposar el 27 de maig en el   a llarg termini, entre 8 i 30 anys. En aquest sentit,
                 Parlament Europeu la creació d’un fons de recuperació   la Comissió vol que part del reemborsament vingui
                 de  750.000  milions  d’euros.  Entre  les  demandes   de crear nous impostos europeus, com ara sobre el
                 dels països del sud, de transferències a fons perdut,   comerç d’emissions de CO , un impost sobre el plàstic
                                                                                   2
                 i les exigències dels estats frugals del nord (Àustria,   o l’impost sobre determinats serveis digitals.





                     dispararan el deute públic per sobre del 15% del PIB. La taxa d’atur podria repuntar des del 3,7%
                     de 2019 fins a superar l’11% el 2020. Finalment, la inflació continuarà continguda, entorn de
                     l’1,2% de mitjana el 2020.


                     L’economia  de  la  zona  euro  també  patirà  un  sotrac  el  2020  per  les  conseqüències  derivades
                     del coronavirus. Les xifres del primer trimestre que ha publicat l’Eurostat confirmen un retrocés
                     econòmic generalitzat i sense precedents durant el primer trimestre, que serà encara més abrupte
                     en el segon trimestre. L’estimació global per a la zona euro és un retrocés del 3,6% intertrimestral,
                     que posarà fi a més de set anys de creixement continuat.
   13   14   15   16   17   18   19   20   21   22   23