Page 17 - Informe econòmic 2019
P. 17
Així, els inversors han patit inicialment un repunt molt sever de l’aversió al risc i de la volatilitat, que
ha desembocat en caigudes històriques de les borses i de les matèries primeres, i en repunts de
les primes de risc (especialment les corporatives i les de les economies emergents, on també s’han
produït fuites de capital). Davant d’aquesta situació, els principals bancs centrals han actuat amb
rapidesa i contundència, garantint l’abundància de liquiditat i l’accés favorable al crèdit, i ancorant
els baixos tipus d’interès. La paralització de l’activitat s’evidencia en els mercats de matèries
primeres i en la caiguda del preu del petroli.
L’economia mundial s’ha endinsat en terreny desconegut. Segons l’informe de previsions de juny del
Fons Monetari Internacional (FMI), és la pitjor recessió global des de la Gran Depressió registrada
als anys trenta del segle passat. Hi ha l’esperança que la contracció pugui quedar acotada en
un curt espai de temps i que la recuperació, que s’iniciaria a finals d’aquest any i principis del
que ve, sigui ràpida i intensa. La zona euro serà la regió del món més afectada, amb un retrocés
previst per a 2020 del 10,2% de mitjana i, dins de la zona euro, Itàlia, Espanya i França patiran
el deteriorament econòmic més important (per sobre del -12%). Això obliga a establir polítiques
econòmiques i socials que siguin molt eficaces i que comptin amb el màxim consens. Als Estats
Units la recessió també tindrà un impacte molt important, tot i que inferior al d’Europa, amb un
retrocés del PIB previst del 8%. Paradoxalment, la Xina, origen de l’actual pandèmia, se salvaria
de la recessió, amb un creixement de l’1% el 2020. En canvi, l’Índia patirà un retrocés del 4,5%.
La caiguda prevista del comerç mundial el 2020 és de l’11,9%. Els economistes de l’esmentada
institució alerten de l’elevada incertesa d’aquestes previsions, ja que depenen de si hi ha un segon
rebrot a la tardor.
Malgrat les previsions negatives de l’FMI, s’apunten també algunes raons per a l’esperança: que
el nombre d’infectats disminueix en els països més afectats com a conseqüència de les mesures 15
adoptades; que és probable que es trobi aviat una vacuna o tractaments per curar la malaltia; que
la majoria dels països, entre ells França i Espanya, han adoptat importants mesures per protegir
famílies i empreses, i, finalment, que la reacció coordinada dels bancs centrals i dels organismes
multilaterals per dotar de liquiditat el sistema monetari mundial, a diferència del que va succeir a
la Gran Depressió dels anys trenta, ha estat ràpida i eficaç.
En el primer trimestre de 2020, la caiguda de l’activitat ha assolit xifres mai vistes abans en
la majoria de països desenvolupats i s’espera que en el segon trimestre les caigudes siguin
encara més intenses. A partir del tercer trimestre, en canvi, es preveu un repunt del creixement
intertrimestral. Malgrat això, en el conjunt de l’any la caiguda serà molt significativa i en una gran
part d’economies desenvolupades no es preveu recuperar el valor del PIB que hi havia abans de
la crisi de la Covid-19 fins a finals de 2021 o 2022.
Als Estats Units, la caiguda intertrimestral del PIB ha estat de l’1,3% en el primer trimestre del
2020, un fet que posa punt final a més d’una dècada de bonança econòmica. La potència més
gran del món creixia de manera ininterrompuda
Caiguda intertrimestral del PIB des de març de 2009. Entre abril i juny, els
dels Estats Units de l’1,3% descensos en el nivell d’activitat seran molt
el primer trimestre de 2020. més pronunciats a la vista de l’escalada de L’entorn exterior de l’economia andorrana | I. L’economia internacional
l’atur. Entorn de 40 milions de persones es van
apuntar al subsidi de desocupació des del 21
d’abril fins a finals del mes de maig. Al segon trimestre, afectat per les mesures de confinament
total i el tancament de negocis i fronteres, la davallada de l’activitat podria superar el 30% i la taxa
d’atur podria pujar fins al 20%.
En el conjunt de l’any 2020, tant l’FMI com l’OCDE pronostiquen una caiguda de l’economia
nord-americana de prop del 8%. El 2020 els paquets d’incentius que s’han posat en marxa al país

