Page 27 - Informe econòmic 2018

0,1 punts—, com a resultat d’una desacceleració
més important de les exportacions de béns i CREIXEMENT DEL PIB A ESPANYA I A LA
serveis que no pas de les importacions. ZONA EURO - Taxes de variació anual, en % Gràfic 3.1

4
L’economia espanyola és la que ha crescut
3
més entre els grans països d’Europa, molt per
2
sobre de França (1,7%), Alemanya (1,4%), el 1
Regne Unit (1,4%) i Itàlia (0,9%). Així mateix, 0
el creixement del PIB espanyol ha superat -1
àmpliament l’1,9% registrat pel conjunt de -2
països membres de la zona euro. En canvi, -3
aquest creixement més gran no s’està traduint -4
2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 (p) 2020 (p)
en una convergència del PIB per càpita espanyol
amb l’europeu. Des de l’inici de la recuperació Espanya Zona euro
el creixement de l’economia espanyola està p: previsions de la Comissió Europea (juliol 2019).
sent més intens que el de la UE, però des de Font: Eurostat.
l’any 2012 l’índex del PIB per càpita espanyol
mesurat en paritat de poder adquisitiu en relació amb la mitjana de la UE-28 (igual a 100) està
estabilitzat entorn del 91 (el 2018 l’índex pren un valor de 91).

Espanya continua sent l’economia que El component de la demanda nacional que
creix més entre els grans països d’Europa. ha experimentat el ritme de creixement més
elevat ha estat la inversió en habitatge i altres
construccions, amb una taxa anual del 6,2%,
seguida per la inversió en béns d’equipament (5,4%). Els factors determinants d’aquest repunt de 25
la inversió són els baixos tipus d’interès, l’augment dels beneficis, el sanejament dels balanços i
l’elevada confiança empresarial. No obstant això, aquest perfil fortament expansiu de la inversió
en equipament no s’ha traduït en un augment substancial de la productivitat aparent del treball,
probablement per la baixa inversió en capital humà i immaterial. En un context de tipus d’interès
molt baixos i abundància de liquiditat, la demanda de crèdit s’ha anat recuperant progressivament,
fet que ha suposat un incentiu clau per a la inversió productiva.

La despesa en consum final de les llars ha desaccelerat lleugerament el creixement des del 2,5%
de 2017 fins al 2,3% de 2018, però continua aguantant força bé gràcies a la bona marxa del
mercat laboral i a l’augment dels salaris que s’ha produït aquest any. Finalment, el consum públic
ha crescut un 2,1%, dues dècimes més que el 2017, en part com a resultat de les mesures socials
que va aprovar el nou govern espanyol, sorgit d’una moció de censura al juny, en els últims mesos
de l’any.

Pel que fa a la demanda externa, l’afebliment del dinamisme tant de les exportacions com de les
importacions respecte a l’any anterior es deu a un alentiment dels fluxos de comerç mundial,
que s’ha produït com a conseqüència de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina. Les
exportacions reals de béns i serveis han registrat un ascens del 2,3% el 2018, 2,9 punts menys
que el 2017, mentre que les importacions s’han desaccelerat en 2,1 punts, fins a una taxa del L’entorn exterior de l’economia andorrana | III. L’economia espanyola
3,5%, fet que explica la contribució negativa de la demanda externa al creixement del PIB el 2018.
L’increment de les importacions s’explica per la fortalesa de la demanda interna, mentre que les
exportacions han sofert l’impacte de l’afebliment del dinamisme de la zona euro i de les principals
economies mundials.

El saldo exterior global ha estat positiu però més moderat que els anys previs com a resultat
d’una reducció del superàvit per compte corrent. Segons dades de la balança de pagaments, en
percentatge del PIB, el saldo positiu de la balança per compte corrent ha estat del 0,9%, inferior