Page 26 - Informe econòmic 2018
P. 26

reducció de l’impost sobre l’habitatge i la disminució de les cotitzacions socials, i també per la
                     desacceleració prevista del creixement del PIB.

                     El compliment de les perspectives per als propers anys està subjecte a riscos a l’alça i a la
                     baixa. En la banda positiva, el repunt del consum privat podria ser més intens del previst si la
                     major part de l’augment de la renda familiar disponible es destina a consum i no a inversió. A
                     més llarg termini, les reformes estructurals efectuades pel govern de Macron poden augmentar
                     el creixement potencial de l’economia francesa per la via de la inversió empresarial. Quant als
                     riscos negatius, cal assenyalar que una disminució prolongada de les comandes externes per les
                     tensions comercials —o pel futur Brexit— podria traduir-se en una forta caiguda de les inversions
                     i exportacions de les empreses franceses.





              III.    L’economia espanyola





                   1.  Principals trets de l’evolució econòmica de l’any 2018


                     L’any 2018 l’economia espanyola ha mantingut un creixement força notable malgrat que s’ha alentit
                     respecte a 2017. L’economia espanyola ha encadenat cinc anys consecutius d’expansió i ha crescut
                     per sobre del conjunt de països de la zona euro. La trajectòria expansiva ha superat les expectatives,
                     en bona part gràcies al comportament favorable de la demanda interna. En canvi, el sector exterior
                     ha registrat una evolució més negativa de l’esperada inicialment, com a conseqüència de l’afebliment
      24
                     del comerç mundial, especialment a partir de la segona meitat de l’any.

                     L’economia espanyola manté un ritme d’expansió sòlid, impulsada per la creació d’ocupació,
                     les condicions financeres favorables i els avanços en la correcció d’alguns dels desequilibris
                     macroeconòmics, com ara el dèficit exterior, l’endeutament públic i privat, i la taxa d’atur. No
                     obstant això, el creixement del PIB s’ha anat moderant al llarg de l’any en consonància amb un
                     context de desacceleració progressiva de l’activitat mundial, ja que ha passat del 2,9% el primer
                     trimestre al 2,3% el quart trimestre de 2018. Tanmateix, les taxes intertrimestrals de creixement
                     del PIB s’han mantingut força estables al llarg de l’any entorn del 0,6-0,7%. Tot això s’ha traduït
        L’entorn exterior de l’economia andorrana  |  III.  L’economia espanyola
                     en una confiança elevada dels consumidors i de les empreses, que ha tingut el seu reflex en la
                     bona evolució del consum i de la inversió. Així mateix, el flux de nou crèdit a les llars i petites i
                     mitjanes empreses ha continuat creixent per segon any consecutiu, però dins d’un marc general de
                     desendeutament. Tot i la correcció assenyalada d’alguns desequilibris, Espanya ha registrat en els
                     últims anys un augment important de la desigualtat de renda, associat en part a la precarització
                     del mercat laboral.


                     L’any 2018 el PIB espanyol ha crescut un 2,6%,   L’economia espanyola viu el cinquè
                     segons l’Institut Nacional d’Estadística, quatre   any consecutiu d’expansió, tot i que
                     dècimes per sota de la taxa de 2017. Una de
                     les característiques positives del creixement   se’n modera el ritme.
                     de  l’economia  espanyola  durant  els  anys  2016
                     i 2017 ha estat que la seva composició s’havia mantingut equilibrada, ja que tant la demanda
                     interna com la demanda externa havien fet una contribució positiva al creixement del PIB, però
                     aquest comportament s’ha trencat el 2018. D’una banda, la demanda nacional es consolida com a
                     principal motor del creixement –aporta 2,9 punts percentuals a l’avenç del PIB– igual que el 2017,
                     impulsada principalment pel dinamisme de la inversió i del consum privat. D’altra banda, la demanda
                     externa neta ha restat 0,3 punts al creixement —l’any anterior havia fet una aportació positiva de
   21   22   23   24   25   26   27   28   29   30   31