Page 7 - 2017 informe econòmic

Presentació

L’any 2017 el creixement de l’economia mundial ha superat les expectatives i ha registrat la millor
evolució des de 2011. Entre els factors impulsors destaquen les polítiques monetàries, que
continuen sent expansives, malgrat la pujada dels tipus d’interès als Estats Units; la relaxació fiscal;
la reactivació de la inversió; l’evolució favorable dels mercats financers, i una recuperació sobtada
del comerç mundial. La no materialització dels riscos que amenaçaven el creixement a començament
de l’any, com ara l’aterratge brusc de l’economia xinesa, l’impacte del Brexit o les conseqüències de
les pujades graduals de tipus d’interès als Estats Units per a les economies emergents, també ha
contribuït a afavorir el creixement mundial.

En l’àmbit polític, cal destacar que l’arribada de Trump a l’administració nord-americana no ha
afectat negativament l’economia, però, en canvi, sí que ha fet augmentar les tensions internacionals,
sobretot per les amenaces d’una guerra comercial. A Europa no s’ha materialitzat el risc d’augment
del populisme; tampoc a França, on el 2017 ha guanyat el candidat Macron; ni a Alemanya, on ha
repetit la cancellera Angela Merkel.

Com a resultat d’aquesta situació, l’any 2017 l’economia mundial ha accelerat el ritme de creixement
fins al 3,7%, segons les estimacions del Fons Monetari Internacional de juliol de 2018. Entre els
països avançats, la zona euro ha protagonitzat la gran sorpresa de l’any en créixer per sobre de les
expectatives i superar la taxa de creixement del PIB dels Estats Units.

En aquest context, i malgrat que els Estats Units tenen tipus d’interès més alts i perspectives 5
econòmiques més favorables que la zona euro —sobretot després de la rebaixa fiscal aprovada per
l’administració Trump al desembre de 2017—, el dòlar s’ha depreciat al llarg de l’any 2017 davant de
l’euro, de manera que ha trencat amb la tendència d’apreciació que havia caracteritzat el període
2014-2016. L’apreciació de l’euro ha encarit les exportacions europees, però el dinamisme del
comerç internacional ha permès compensar aquest efecte. Per contra, la revaloració de la moneda
europea ha abaratit les importacions energètiques i, en conseqüència, ha contribuït a mantenir baixa
la inflació.

En el cas particular de les economies veïnes d’Espanya i França, durant el 2017 la conjuntura
econòmica també ha estat positiva. El 2017 l’economia francesa ha crescut al ritme més alt dels
últims sis anys (2,2%), tot i que continua sent inferior al del conjunt de la zona euro. Aquest avenç
ha estat impulsat en bona part per l’entorn internacional favorable, els baixos tipus d’interès i
l’augment de la confiança econòmica des de l’elecció del president al mes de maig de 2017. En
aquest sentit, cal destacar que el nou president de la República ha iniciat una etapa de reformes
econòmiques i de compromís amb el rellançament de la Unió Europea, que ha començat amb una
reforma històrica de la legislació laboral francesa a finals de 2017.

Pel que fa a Espanya, l’economia ha mantingut un fort impuls en el ritme d’activitat (3,1%),
superior al que s’havia pronosticat inicialment, fet que li ha permès recuperar el nivell de PIB
que tenia abans de la crisi i continuar acostant-se al nivell d’ocupació de 2008. La trajectòria
expansiva ha superat les expectatives, en bona part, gràcies al comportament favorable dels
mercats exteriors, i malgrat l’impacte negatiu de la incertesa política a Catalunya durant el quart
trimestre de l’any, que ha estat molt moderat. Així, el 2017 l’economia espanyola ha tornat a
registrar nous rècords històrics en la xifra d’exportacions i de turistes estrangers, fet que mostra
l’avenç que ha fet el país en l’obertura i la internacionalització de l’economia durant el període de
crisi. Tot plegat s’ha traduït en una confiança més gran dels consumidors i de les empreses, que
Presentació
s’ha reflectit en la bona evolució del consum i de la inversió.