Page 95 - informe economic 2016

3. Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS)

La CASS és l’organisme encarregat del Sanitat i pensions, elements
finançament, mitjançant la recaptació de transcendentals en l’evolució futura de
cotitzacions d’empreses, assalariats i treballadors les finances públiques andorranes.
per compte propi, de les prestacions vinculades
a la sanitat pública i a les pensions públiques.

La CASS és un organisme que històricament no havia estat un element pertorbador per a les finances
públiques d’Andorra, però a partir de 2011 els dèficits provinents de les prestacions sanitàries han
estat finançats pel pressupost del Govern.

Les cotitzacions actuals són d’un 22% del salari, del qual un 10% es destina al finançament de la
branca general i un 12% es destina a la branca de jubilació. La cotització es reparteix entre empresa
i assalariat en una proporció de 15,5 punts a càrrec de l’empresa i 6,5 punts a càrrec de la persona
assalariada. Els treballadors per compte propi cotitzen el mateix percentatge sobre la base del salari
mitjà de l’any anterior, amb la possibilitat de deduccions en funció de determinats paràmetres.

El cost sanitari finançat per la CASS al llarg de molts anys, excepte en situacions molt específiques,
sempre resultava inferior o equilibrat respecte a les cotitzacions recaptades. La població era, en
mitjana, relativament jove i molts tractaments sobre malalties cròniques, que ara són habituals,
abans no existien.

Cal tenir en compte que, per avaluar correctament el cost sanitari que es produeix a Andorra,
no només existeix el cost sanitari finançat a través de la CASS, sinó que també existeix un cost
93
sanitari addicional reflectit pel dèficit del SAAS i un altre tram finançat mitjançant el copagament
que suporten directament els ciutadans. Les dades utilitzades en el present informe utilitzen com a
font únicament el cost finançat a través de la CASS, el qual, en tot cas, és molt significatiu respecte
al cost global.

D’altra banda, respecte al finançament de les pensions, la gran desproporció entre població jove
(com a conseqüència de la immigració) i població jubilada va fer que al llarg de molts anys els
superàvits fossin molt elevats i resultessin enganyosos. Aquest fet va provocar una imatge de falsa
abundància i va fer que no es preveiessin les obligacions futures, vinculades a la branca de jubilació.

L’evolució futura, tant del cost sanitari com de les obligacions vinculades als futurs jubilats, serà un
element transcendental per a les finances públiques andorranes.

La CASS, doncs, és l’organisme encarregat del finançament de dues branques que corresponen a
activitats totalment diferents: la branca general i la branca de jubilació. A més, durant l’any 2015 es
va crear un nou organisme, el Fons de reserva de jubilació, que assumeix funcions que fins aquell
moment assumia la CASS. Aquest nou organisme s’ocupa específicament de la gestió dels fons
de reserva acumulats que tenen com a destinació exclusiva atendre les pensions futures de les
persones que han cotitzat a la CASS.

3.1. Branca general de la CASS L’economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic

L’evolució reflectida a la figura 8.8 mostra l’any 2006 com un any de superàvit. De fet, no només
el 2006, sinó que gairebé tots els anys anteriors tenien superàvits o liquidacions equilibrades.
Aquesta evolució històrica havia permès acumular 63 milions d’euros de reserves d’aquesta branca
fins aquell any.