Page 91 - informe economic 2016

Finalment, el capítol de despesa financera continua l’evolució a la baixa dels últims quatre exercicis, i
en aquesta ocasió es redueix el 7,3%, cosa que deixa la xifra de despesa en els 16,2 milions d’euros.
Aquesta situació, que es continua explicant per la contenció dels tipus d’interès de préstec existent
en el mercat monetari, deixa el pes d’aquest tipus de despesa sobre el total de despesa no financera
en el 3,9%.

Respecte a les despeses de capital, les inversions reals han trencat la tendència de creixement dels
últims dos anys i han reduït fins als 44,5 milions d’euros la seva xifra, un 3,2% menys que l’exercici
anterior, amb un pes respecte a la despesa no financera total del 10,7%.

2. Comuns

Segons la liquidació dels pressupostos de les El saldo pressupostari del conjunt de
administracions comunals de 2016, incloent- les administracions comunals és positiu
hi actius i passius financers, el volum total per novè any consecutiu.
d’ingressos dels comuns ha assolit la xifra de
139,5 milions d’euros i les despeses liquidades
se situen en els 123,5 milions d’euros. Això fa SALDO PRESSUPOSTARI LIQUIDAT
que el saldo del conjunt de les administracions DELS COMUNS (Milions d’euros) Figura 8.6
comunals sigui positiu per novè any consecutiu,
per un valor de 15,9 milions d’euros, la qual
cosa ha generat una variació positiva del 46%
respecte a l’exercici anterior, en què el superàvit
comunal va arribar fins als 10,9 milions d’euros.
89
Aquest increment del superàvit es produeix
per un augment dels ingressos de 2,9 milions
(2,1%) i per una reducció de les despeses de 2,1
milions (-1,7%).

La disminució de les despeses ha estat motivada 2014 2015 2016
principalment per la forta caiguda de les Font: Administracions comunals / Departament d’Estadística.
despeses de capital, que han passat dels 21,4
milions de 2015 als 9,4 milions de 2016, i en
menor mesura per la reducció de les despeses corrents des dels 88,2 milions de 2015 fins als 87,3
milions de 2016. L’increment dels ingressos comunals, en canvi, s’explica principalment per l’augment
de 11,5% dels ingressos corrents.

Aquesta situació de superàvit en els comptes comunals és extensiva a tots els comuns, amb l’excepció
de Canillo, l’únic Comú que presenta una situació de dèficit al tancament de l’exercici 2016. Cal dir,
però, que aquest dèficit s’ha produït per la reducció del deute bancari que Canillo ha dut a terme
el 2016 i que el situa com el Comú amb un menor endeutament tant en valor absolut com en
percentatge respecte al total d’ingressos. Dels altres sis comuns amb resultat positiu als comptes,
n’hi ha cinc que han augmentat el superàvit, i només la Massana ha vist reduït aquest valor positiu.

Entrant en el detall, Andorra la Vella passa a ser el Comú amb el superàvit més important (6,3 L’economia andorrana: evolució general | VIII. Sector públic
milions d’euros), mentre que l’any 2015 era de 0,4 milions d’euros; a continuació, se situa Escaldes-
Engordany (4,0 milions d’euros); Encamp (3,0 milions d’euros), que ha doblat el seu superàvit;
Ordino (1,6 milions d’euros); la Massana (0,8 milions d’euros), que ha reduït un 42,6% el nivell
que va assolir l’any 2015, i Sant Julià de Lòria (0,3 milions d’euros), que dobla el nivell anterior de
superàvit. Com s’ha dit, Canillo es queda com l’únic Comú que tanca l’exercici amb un dèficit de
0,2 milions d’euros.