Page 35 - informe economic 2016

d’inflexió a la baixa –“tancament de l’aixeta del CREIXEMENT DEL CRÈDIT COM A
crèdit” en termes més informals– que complica la PERCENTATGE DEL PIB NACIONAL: Figura 1.12
sortida de la bombolla creditícia. situació recent de la Xina en comparació
amb altres situacions de col·lapse viscudes
Els informes de l’OCDE i del BPI/BIS de juny de 230
2017 coincideixen a explicitar la preocupació per
200
les dinàmiques del deute, de l’anomenat “cicle
170
financer”, i alerten sobre la reaparició d’algunes
de les trajectòries que van portar a les dificultats 140
de 2008. 110
80
En resum, durant el 2016 s’ha produït una certa
50
tendència a la normalització en algunes variables 83 86 89 92 95 98 04 07 10 13 16
financeres –com els tipus d’interès o els volums 1980 2001
Crisi creditícia a Xina Crisi immobiliària a Espanya
de crèdit–, però cal que aquestes dinàmiques
Bombolla al Japó Crisi sud-est asiàtic Crisi subprime als EUA
tinguin uns ritmes prudents, que defugin les
Font: FMI, Global Financial Stability Report, abril de 2017.
oscil·lacions pendulars que podrien portar a
desajustos i riscos, sense perdre mai de vista la
saturació d’utilització dels dèficits públics i la seva repercussió sobre els volums de deute.

7. Perspectives

Durant el 2016 les interaccions entre les dimensions econòmiques i les sociopolítiques s’han fet
especialment evidents, sobretot a la vista dels resultats –per a molts observadors sorprenents– del
33
referèndum de juny al Regne Unit sobre el Brexit, i també de les eleccions presidencials dels Estats
Units. Les connexions entre les implicacions de les desigualtats que detecten alguns indicadors i uns
recels creixents –si no malestar– per alguns efectes de les dinàmiques globals són ja difícils de defugir. I,
a més, hi cal afegir també, en el cas dels països europeus, les crítiques en relació amb la forma en què la
Unió Europea ha gestionat els problemes recents. Fins i tot l’FMI parlava a finals de 2016 dels “insiders
i outsiders” de la globalització, i incloïa al World Economic Outlook d’abril de 2017 un estudi sobre les
raons de la pèrdua de pes del factor treball dins de la renda nacional de molts països, les seves causes i
les seves implicacions.

Entitats tan destacades com l’OCDE i World Economic Forum expressaven la preocupació no tan sols per
les desigualtats –que estarien portant a la globalització de l’antiglobalització– sinó també per la necessitat
de fer possible un creixement més inclusiu, que arribés a segments més amplis de les poblacions.

Les referències a la inclusivitat van a l’alça: el 2016 l’Organització Mundial de Comerç ha començat a
insistir en el comerç inclusiu. Fins i tot el G20, a la cimera de setembre de 2016 a la Xina, va decidir
afegir el terme inclusiu dins la configuració del creixement desitjable, addicionalment als termes que
feia servir des de 2009: fort, sostenible, equilibrat i, ara també, inclusiu. Les expectatives sobre els
resultats dels processos electorals d’Europa durant el 2017 es feien sentir.

Una anàlisi presentada per Branko Milanovic durant el 2016 s’ha convertit ràpidament en referència. L’entorn exterior de l’economia andorrana | I. Evolució global de l’economia
Aquest reconegut especialista en temes de distribució de la renda ha documentat com des dels inicis de
la globalització (finals dels 1980, per ser concrets), els principals canvis en la dinàmica de guanyadors i
perdedors haurien estat:

a) D’una banda, l’aparició en les economies emergents d’unes noves classes mitjanes globals, amb
capacitat de compra creixent, nou target del gruix d’empreses d’àmbit global.