Page 34 - informe economic 2016

6. Riscos financers

El punt d’inflexió en els tipus d’interès ha influït en les finances durant 2016 (i principis de 2017). Els
informes de l’FMI i de l’OCDE s’han fet especial ressò dels riscos de reaparició de fragilitats financeres
que, en cert sentit, ja es van produir en el camí cap a la crisi de 2008.

Com és prou conegut, una expansió excessiva del crèdit i l’augment correlatiu de l’endeutament van ser
els factors financers més visibles del camí cap a la crisi (seguint la pauta d’altres episodis de problemes
financers, com ja va documentar el 1933 el professor Irving Fisher). I com també ha estat molt repetit,
un efecte inicial de la crisi va ser una important contracció del crèdit –tancament de l’aixeta del crèdit, en
una terminologia prou explícita que es va popularitzar– alhora que s’exigia una reconducció dels nivells
d’endeutament com a requisit per iniciar una sòlida recuperació. De fet, alguns plantejaments, com la
influent hipòtesi formulada des del BPI de Basilea sota la denominació de financial cycle drag –supercicle
del deute, en algunes formulacions menys tècniques– han insistit en el llast que suposava l’endeutament
acumulat per a una represa del creixement i, per tant, en la necessitat d’arribar a nivells més sostenibles
per engegar un creixement més sòlid i sostenible en el temps. Es considerava que aquests ajustos eren
de vegades durs però imprescindibles.

L’informe anual del BPI de juny de 2017 portava Necessitat d’arribar a nivells
com a primera referència precisament la d’endeutament més sostenibles per
continuïtat de l’endeutament a escala mundial, engegar un creixement més sòlid.
tal com recull la figura 1.11. S’hi mostren tant la
contribució de les economies avançades i de les
emergents, ambdues a l’alça des de 2007 fins a 2016, com dins de cada grup de països la dels principals
sectors, amb un pes creixent de l’endeutament públic a les economies avançades –en contrast amb el
32
sector privat, que afronta un desendeutament complicat– mentre que a les economies emergents la
posició del sector privat ha anant avançant cap a més deute.

Figura 1.11
EVOLUCIÓ DE L’ENDEUTAMENT MUNDIAL 2007-2016 (deute com a percentatge dels PIB respectius)

L’entorn exterior de l’economia andorrana | I. Evolució global de l’economia

Total mundial (esq.) Dta.: Deute públic Societats no financeres Llars
Font: FMI, Perspectives de l’Economia Mundial; OCDE, Economic Outlook; dades nacionals; càlculs del BPI.

El cas particular de la Xina està rebent en els darrers anys una atenció especial. La figura 1.12 recull la
manera en què l’FMI ha presentat la seva preocupació per l’evolució del crèdit a la Xina en els darrers
anys. Estableix una comparació entre tres precedents d’expansions creditícies que finalment es van
revelar insostenibles, i que van donar lloc a una reversió més o menys dràstica i delicada. Els casos
de referència són els del Japó a la dècada dels 1980, de Tailàndia a finals dels 1990 (cal recordar que
aquest país va ser el primer a patir la crisi del Sud-est asiàtic el 1997, que va donar lloc a l’efecte tsunami
en aquella regió), i d’Espanya en els primers anys del segle XXI. La pauta repetida és una expansió del
crèdit elevada en termes percentuals que tard o d’hora es revela insostenible i dona lloc a un moviment