Page 33 - informe economic 2016
P. 33
Si observem l’evolució dels dèficits públics per al EVOLUCIÓ DELS DÈFICITS PÚBLICS ALS
conjunt de les economies avançades, la reducció ESTATS UNITS, LA ZONA EURO I LES Figura 1.9
després del gran increment inicial per respondre a ECONOMIES EMERGENTS 2010-2018
la crisi ha estat sostinguda, des d’un 7,6% del PIB (en % del PIB)
el 2010 fins al 2,7% previst per a 2017. Però, com
0
recull el gràfic 1.9, la consolidació fiscal continua a
-2
la zona euro, mentre que als Estats Units, que van
incórrer inicialment en més dèficit però també van -4
fer una reducció més dràstica fins a 2014, es troben -6
ara amb unes posicions fiscals més deficitàries,
-8
mentre encara estan pendents de concretar les
xifres de les mesures fiscals de l’administració -10
Trump. En canvi, el conjunt de les economies -12
emergents, que inicialment van mantenir posicions 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 (p) 2018 (p)
properes a l’equilibri fiscal, des de 2015 han assolit
Zona euro Estats Units Economies emergents
dèficits més grans que el conjunt de les economies
(p) projeccions
avançades, en part per les polítiques fiscals més
Font: FMI, Fiscal Monitor, abril de 2017.
expansives de la Xina, però també, en bona mesura,
per la reducció dels preus del petroli que ha portat
alguns països exportadors a dèficits de magnitud Pel que fa a l’evolució dels mercats
inèdita (per exemple, Aràbia Saudita hauria passat borsaris, la tendència des de la segona
d’un superàvit públic del 12% del seu PIB el 2012 a
un dèficit proper al 17% el 2016). meitat de 2016 és clarament a l’alça.
L’equilibri entre el paper d’estímul de les polítiques fiscals i la necessitat de complementar les
31
polítiques monetàries se superposa de forma perillosa a les garanties necessàries per redreçar de
forma sostenible unes finances públiques delicades. A aquest risc cal afegir-hi la necessitat de que les
eines fiscals que estan incentivant la millora de l’eficiència productiva no desestabilitzin l’estructura
d’equitat entre la població.
Pel que fa a l’evolució dels mercats borsaris, com mostra la figura 1.10, la tendència des de la segona meitat
de 2016 és clarament a l’alça. Inicialment aquesta dinàmica en positiu pot reflectir un millor comportament i
unes millors expectatives sobre el futur econòmic, amb una presència més gran dels rendiments del capital,
i una disposició més gran a assumir riscos, malgrat les incerteses. Una altra possibilitat, segons els analistes,
és que els baixos tipus d’interès dels instruments
de renda fixa puguin estar fent comparativament
EVOLUCIÓ DELS PRINCIPALS INDICADORS més atractiva la renda variable.
BORSARIS 2014-2017 (base 100 = gener 2014) Figura 1.10
140 Però també s’indiquen algunes cauteles. Tant
l’OCDE com el Banc de Pagaments Internacionals
130
de Basilea (BPI) han analitzat l’eventual presència
120 de sobrevaloracions. Així, l’informe anual del BPI
110 inclou una comparació entre l’evolució recent
de la ràtio preu-guanys (price-earnings, P/E)
100 L’entorn exterior de l’economia andorrana | I. Evolució global de l’economia
ajustada de cicle –un indicador formulat pel premi
90
Nobel Shiller–, amb la seva tendència històrica.
80 La conclusió és que els Estats Units ja haurien
superat aquesta ràtio amb certa claredat, amb el
70
2014 2015 2016 2017 risc de sobrevaloració que això comporta, mentre
EUROSTOXX 50 S&P 500 NIKKEI que a la zona euro s’hi estaria apropant, i el Japó
FTSE 100 MSCI emergents
encara se situaria significativament per sota dels
Font: Banc d’Espanya, Informe trimestral, juny de 2017.
referents històrics.

