Page 18 - informe economic 2016

Les principals institucions andorranes són:

Cap d’Estat (els coprínceps): La Constitució defineix la figura dels coprínceps com la de cap d’Estat
d’Andorra, de manera conjunta i indivisa. Són, a títol personal i exclusiu, el bisbe d’Urgell i el president
de la República Francesa. Són el símbol i la garantia de la independència d’Andorra i del tractament
igualitari en les relacions amb els estats veïns. Són àrbitres i moderadors del poder públic i de les
institucions. Actualment el copríncep episcopal és Mons. Joan Enric Vives i Sicília, i el copríncep francès
és el Sr. Emmanuel Macron.

El Parlament (Consell General): És l’assemblea legislativa d’Andorra, el màxim òrgan de representació
popular, format per una cambra única. Els membres del Consell són elegits per sufragi universal per un
període de quatre anys. Actualment el Consell General es compon de 28 membres, que són elegits de
manera mixta: la meitat per circumscripció parroquial i l’altra meitat per circumscripció nacional.
L’òrgan que regeix el Consell General és la Sindicatura, encapçalada pel síndic i el subsíndic.
Actualment el síndic general és el Sr. Vicenç Mateu i Zamora i la subsíndica general és la Sra. Mònica
Bonell i Tuset.

L’Executiu (Govern): Té el poder executiu de l’Estat. Dirigeix la política nacional i internacional d’Andorra
i l’administració de l’Estat. El seu mandat és de quatre anys. Està compost pel cap de Govern (elegit pel
Consell General i nomenat pels coprínceps), i pels ministres (nomenats pel cap de Govern). Actualment
el cap del Govern és el Sr. Antoni Martí i Petit.

Els comuns: Són les administracions locals de cada parròquia. El territori andorrà està compost per
set parròquies, que són: Canillo, Encamp, Ordino, la Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i
Escaldes-Engordany. El Comú és una corporació pública amb amplis poders locals. El componen el
16
cònsol major, el cònsol menor i els consellers comunals.

La Justícia: El poder judicial s’exerceix mitjançant tres jurisdiccions –civil, administrativa i penal–, amb
possibilitat de recórrer les decisions preses pels tribunals de primera instància –Batlles i Tribunal
de Corts– davant una segona instància, el Tribunal Superior de Justícia, que constitueix la més alta
instància de l’organització judicial del Principat.

Inversió estrangera

El 19 de juliol del 2012 va entrar en vigor la Llei 10/2012 d’inversió estrangera al Principat d’Andorra,
que va suposar l’obertura i la liberalització de l’economia andorrana a les inversions estrangeres amb
l’objectiu que Andorra fos una destinació competitiva i atractiva per a inversors. Aquesta Llei, entre
altres aspectes, va suprimir les restriccions sectorials previstes en l’anterior Llei 2/2008, del 8 d’abril,
d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra. Aquest fet va comportar, a la pràctica, l’obertura
del total de les activitats al capital estranger, sempre preservant interessos estratègics del país, de
manera que el Govern pot denegar l’autorització d’inversió estrangera, però de forma motivada.

Fiscalitat i seguretat social

El sistema fiscal andorrà té vocació de ser senzill d’aplicar i competitiu respecte a altres jurisdiccions
pel que fa a la càrrega quantitativa. Amb la liberalització de les inversions estrangeres, juntament
El Principat d’Andorra avantatjosa en relació amb els països de l’entorn, es busca posicionar l’economia andorrana en
amb la signatura de convenis de doble imposició i l’aplicació d’una fiscalitat directa i indirecta

situació de competir amb les economies veïnes, i alhora fer que Andorra constitueixi un destí atractiu
per a nous sectors i empreses.