L’impost sobre societats és un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda de les persones jurídiques d’acord amb les normes establertes a la Llei reguladora.
El període impositiu coincideix amb l’exercici econòmic de l’entitat, i no pot excedir dotze mesos. En el cas que l’exercici social sigui superior, el període finalitza al cap de dotze mesos.
La base de tributació es calcula corregint el resultat comptable. El tipus general de gravamen és del 10%. La quota de tributació és la quantitat resultant d’aplicar el tipus de gravamen a la base de tributació. S’aplica una imposició reduïda a les societats que realitzen explotació de determinats actius intangibles. S’elimina la doble imposició internacional sobre les rendes atribuïdes a establiments permanents situats a l’estranger i s’estableixen deduccions per eliminar la doble imposició interna i internacional i per creació de llocs de treball i per inversions.
Al setembre els obligats tributaris han d’efectuar un pagament a compte de la liquidació corresponent al període impositiu que estigui en curs l’1 de setembre.
Els obligats tributaris de l’impost sobre societats han de disposar d’un número de registre tributari, que han de sol·licitar en el cas que encara no el tinguin com a obligats tributaris dels impostos indirectes.
El primer any d’aplicació de l’impost els obligats tributaris gaudeixen d’una reducció del 50% de la quota de liquidació.
Per als obligats tributaris d’aquest impost que es constitueixin com a nous empresaris d’una nova activitat empresarial o professional i que tinguin uns ingressos inferiors a 100.000 euros, el tipus de gravamen aplicable durant els tres primers anys d’activitat és el següent:
- El 5% per a la part de la base de tributació compresa entre 0 i 50.000 euros.
- El 10% per a la base de tributació restant.
Aquesta bonificació fiscal no es podrà aplicar als obligats tributaris que facin o hagin fet algun tipus d’activitat, tant de forma directa com a través d’una societat.
.
És un tribut de caràcter directe i naturalesa personal que grava la renda obtinguda per les persones físiques en funció de la seva quantia i de les seves circumstàncies personals i familiars. L’impost grava la renda de l’obligat tributari, entesa com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s’hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador.
Es consideren residents fiscals en territori andorrà les persones físiques en les quals es doni qualsevol de les circumstàncies següents:
- Que romangui més de 183 dies durant l’any natural en territori andorrà. Per determinar aquest període es computen les absències esporàdiques, excepte que l’obligat tributari acrediti la seva residència fiscal en un altre país.
- Que radiqui a Andorra el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics de manera directa o indirecta.
No es consideren residents fiscals en territori andorrà els treballadors que diàriament es desplacen al Principat des d’Espanya o França i que han estat contractats per empreses residents fiscals en territori andorrà o establiments permanents de societats estrangeres en territori andorrà.
El domicili fiscal dels obligats tributaris residents fiscals en territori andorrà és el que deriva d’aplicar les regles previstes a la normativa reguladora de les bases de l’ordenament tributari.
Per tal de determinar les bases de tributació i de liquidació i el càlcul de l’impost, la renda es classifica en renda general i renda de l’estalvi.
Formen la renda general: les rendes del treball, les rendes procedents d’activitats econòmiques i les rendes del capital immobiliari. I formen la renda de l’estalvi: les rendes del capital mobiliari i els guanys i les pèrdues de capital.
Les rendes netes s’obtenen per la diferència entre els ingressos computables i les despeses deduïbles. Els guanys i les pèrdues de capital es determinen, amb caràcter general, per la diferència entre els valors de transmissió i adquisició.
S’integren i compensen les diverses rendes segons el seu origen i la seva classificació com a renda general o de l’estalvi.
El resultat d’aquestes operacions determina la base de tributació general i de l’estalvi.
La base de liquidació general és el resultat de minorar el saldo positiu de la base de tributació general en l’import de les reduccions previstes a la Llei (reduccions personals i familiars, reducció per inversió en habitatge habitual i reduccions per aportacions a instruments de previsió social i pensions compensatòries).
La base de liquidació de l’estalvi es determina mitjançant la minoració del saldo positiu de la base de tributació de l’estalvi en l’import de la reducció prevista a la Llei (reducció per mínim exempt).
El tipus general de gravamen és del 10%. La quota de tributació és el sumatori dels imports resultants d’aplicar el tipus de gravamen sobre els saldos positius de les bases de liquidació general i de l’estalvi, respectivament.
La quota de liquidació és el resultat de reduir la quota de tributació en l’import de la bonificació que preveu la llei i en l’import que resulti d’aplicar les deduccions previstes a la llei (deduccions per eliminar la doble imposició interna, deducció per eliminar la doble imposició internacional i deducció per creació de llocs de treball i per inversions).
L’obligat tributari que hagi obtingut rendes del treball, rendes derivades d’activitats econòmiques o rendes del capital immobiliari es dedueix de la quota de tributació una bonificació del 50 per cent de la quantitat que resulti d’aplicar el tipus de gravamen de l’impost sobre l’import de la base de tributació general de l’obligat tributari, minorada en la quantitat de 24.000 euros corresponents a la reducció prevista a la llei. Aquesta bonificació no pot excedir la quantitat de 800 euros.
L’obligat tributari ha de presentar i subscriure la declaració entre l’1 d’abril i el 30 de setembre de l’exercici posterior a la finalització del període impositiu.
No obstant això, no estan obligats a presentar la declaració els obligats tributaris que únicament obtinguin rendes procedents d’alguna o de totes les fonts següents: rendes del treball, rendes del capital mobiliari i les rendes exemptes. Estan obligats en tot cas a presentar i subscriure la declaració els obligats tributaris que hagin percebut rendes del treball o rendes del capital mobiliari que no hagin estat sotmeses a l’obligació d’efectuar pagaments a compte d’acord amb el que estableix la llei.
.
L’impost sobre la renda dels no-residents fiscals és un tribut de caràcter directe que grava la renda obtinguda en el territori del Principat d’Andorra per les persones físiques o jurídiques no-residents fiscals en aquest territori.
Són obligats tributaris d’aquest impost les persones físiques i les persones jurídiques no-residents fiscals al Principat d’Andorra que obtinguin rendes que, d’acord amb aquesta Llei, es consideren generades en aquest territori.
Responen solidàriament del deute tributari:
- el pagador dels rendiments meritats en favor dels obligats tributaris que operin sense mediació d’establiment permanent, o
- el dipositari, el mandatari o el gestor dels béns o dels drets dels obligats tributaris que operin sense mediació d’establiment permanent.
Els obligats tributaris no-residents fiscals estan obligats a nomenar una persona física o jurídica amb residència a Andorra, perquè els representi davant el ministeri encarregat de les finances en relació amb les seves obligacions per aquest impost quan obtinguin rendes mitjançant establiment permanent o quan ho requereixi el ministeri encarregat de les finances.
Per a les rendes obtingudes per obligats tributaris no-residents fiscals mitjançant un establiment permanent, el tipus de gravamen és del 10%. Hi ha deduccions a la quota de tributació. El període impositiu ha de coincidir amb l’exercici econòmic declarat per l’establiment permanent, sense que pugui excedir els 12 mesos.
Per a les rendes obtingudes per obligats tributaris no-residents fiscals sense mediació d’establiment permanent, el tipus de gravamen amb caràcter general és del 10%; quan es tracti de rendiments derivats d’operacions de reassegurança, l’1,5%, i quan es tracti de rendes satisfetes en concepte de cànon, el 5%.
Estan exempts de l’impost, entre d’altres: les rendes del treball, les rendes del capital mobiliari, els guanys procedents d’accions o participacions de societats andorranes (sempre que la participació no sigui superior al 25% del capital) i els derivats de la transmissió de les accions o les participacions en organismes d’inversió col·lectiva.
L’impost es merita:
- Si es tracta de rendiments, quan resultin exigibles o en la data del cobrament si aquesta data és anterior.
- Si es tracta de guanys patrimonials, quan tingui lloc l’alteració patrimonial o la transmissió.
- En la resta de casos, quan siguin exigibles les rendes corresponents.
És un tribut de naturalesa indirecta que grava el consum mitjançant la tributació dels lliuraments de béns i les prestacions de serveis realitzades per empresaris o professionals, així com de les importacions de béns.
El tipus de gravamen general és d’un 4,5%. S’aplica un tipus de gravamen superreduït del 0%, un de reduït de l’1%, un tipus especial del 2,5% per a determinades operacions previstes per la Llei i un tipus incrementat del 9,5% per a les operacions prestades per serveis bancaris i financers.
.
L’impost de radicació d’activitats comercials, empresarials i professionals és un impost comunal que grava l’exercici d’una activitat comercial, empresarial o professional realitzada en el territori d’una parròquia. L’obligació tributària recau sobre la persona (física o jurídica) que sigui titular de la resolució administrativa que autoritza l’exercici d’activitats econòmiques, comercials, empresarials o professionals.
Els comuns graven aquesta activitat tenint en compte el tipus d’activitat, la localització del negoci i la superfície de l’establiment.
.
És una taxa comunal que grava l’autorització de radicació d’un comerç, indústria o exercici d’una activitat professional al terme de la parròquia i/ o el canvi de radicació o de titular administratiu. L’import de la taxa varia segons la parròquia de què es tracti.
.
Les persones titulars d’una autorització de radicació d’una activitat comercial, empresarial o professional han de pagar unes taxes parroquials anuals per aquests serveis que varien segons el comú de què es tracti. Generalment és un percentatge de la taxa d’autorització de radicació d’un comerç.
.
NOTA: El present contingut té un caràcter merament informatiu i no constitueix cap base legal
